Premis Oscar de 1963

Plantilla:Infotaula esdevenimentPremis Oscar de 1963
Map
 34° 00′ 32″ N, 118° 29′ 20″ O / 34.0089°N,118.489°O / 34.0089; -118.489
Tipuscerimònia dels Oscars Modifica el valor a Wikidata
Data13 abril 1964 Modifica el valor a Wikidata
Número d'edició36 Modifica el valor a Wikidata (1963 Modifica el valor a Wikidata)
1962 Modifica el valor a Wikidata
1964 Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióSanta Monica Civic Auditorium (Califòrnia) Modifica el valor a Wikidata
EstatEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
PresentadorJack Lemmon Modifica el valor a Wikidata
DireccióRichard Dunlap
ProductorRichard Dunlap i George Sidney
Transmès per

Lloc weboscars.org… Modifica el valor a Wikidata
IMDB: ev0000003/1964 Modifica el valor a Wikidata

Els Premis Oscar de 1963 (en anglès: 36th Academy Awards) foren presentats el 13 d'abril de 1964 en una cerimònia realitzada al Santa Monica Civic Auditorium de Los Angeles.

La cerimònia fou presentada per l'actor Jack Lemmon.

Curiositats[modifica]

La pel·lícula guanyadora de la nit fou la comèdia Tom Jones de Tony Richardson, que amb deu nominacions aconseguí quatre premis (pel·lícula, director i guió adaptat entre ells). Així mateix cal destacar que és l'única pel·lícula que ha aconseguit en la història del Oscars tres nominades en la categoria de millor actriu secundària, i juntament amb Peyton Place de Mark Robson (1956) té l'honor de no haver rebut cap Oscar per als seus actors tot i tenir cinc nominacions en aquestes categories.

La pel·lícula Hud de Martin Ritt es convertí en la segona pel·lícula de la història dels premis, just darrere de The Miracle Worker d'Arthur Penn (1962), en aconseguir dos premis pels seus actors sense rebre la nominació a millor pel·lícula. Patricia Neal aconseguí guanyar el premi a millor actriu per un paper, relativament, secundari.

Sidney Poitier es convertí en el primer actor afroamericà en rebre el premi a millor actor pel seu paper a Els lliris dels prats de Ralph Nelson. Per la seva banda Margaret Rutherford aconseguí el premi a millor actriu secundària per Hotel Internacional d'Anthony Asquith, convertint-se en aquells moments en l'actriu de més edat de rebre aquest guardó.

En aquesta edició el premi de millors efectes especials se separà per als efectes visuals i per als efectes de so, creant una nova categoria.

La pel·lícula catalana Los Tarantos, protagonitzada per Antonio Gades i Carmen Amaya i dirigida per Francesc Rovira-Beleta fou nominada a millor pel·lícula de parla no anglesa, si bé perdé davant la italiana 8 ½ de Federico Fellini.

La victòria de Leon Shamroy per Cleòpatra convertí en aquest director de fotografia amb el més premiat de la història dels Oscars a l'aconseguir la seva quarta estatueta.

Premis[modifica]

Millor pel·lícula Millor director
Millor actor Millor actriu
Millor actor secundari Millor actriu secundària
Millor guió original Millor guió adaptat
Millor pel·líucula de parla no anglesa Millor cançó original
Millor banda sonora Millor banda sonora - Adaptació
Millor direcció artística - Blanc i negre Millor direcció artística - Color
Millor fotografia - Blanc i negre Millor fotografia - Color
Millor vestuari - Blanc i negre Millor vestuari - Color
Millor muntatge Millor so
Millors efectes especials efectes de so
Millor documental Millor curtmetratge documental
  • Robert Frost: A Lover's Quarrel With the World de Robert Hughes
    • Le Maillon et la Chaine de Paul de Roubaix
    • The Yanks Are Coming de Marshall Flaum
  • Chagallde Simon Schiffrin
    • The Five Cities of June de George Stevens Jr.
    • The Spirit of America de Algernon G. Wlaker
    • Thirty Million Letters d'Edgar Anstey
    • To Live Again de Mel London
Millor curtmetratge Millor curtmetratge d'animació
  • La Rivière du hibou de Paul de Roubaix i Marcel Ichac
    • Koncert d'Ezra R. Baker
    • Home-Made Car de James Hill
    • Six-Sided Triangle de Christopher Miles
    • That's Me de Walker Stuart
  • The Critic d'Ernest Pintoff
    • Automania 2000 de John Halas
    • Igra de Dusan Vukotic
    • My Financial Career de Colin Low i Tom Daly
    • Pianissimo de Carmen D'Avino

Premi Irving G. Thalberg[modifica]

Presentadors[modifica]

Actuacions[modifica]

  • James Darren interpreta "It's a Mad, Mad, Mad, Mad World" de El món és boig, boig, boig
  • Harve Presnell interpreta "So Little Time" de 55 dies a Pequín
  • Katyna Ranieri interpreta "More" de Mondo Cane
  • Andy Williams intepreta "Call Me Irresponsible" de Papa's Delicate Condition i "Charade" de Xarada

Múltiples nominacions i premis[modifica]

Les següents pel·lícules van rebre diverses nominacions:

  • 10 nominacions: Tom Jones
  • 9 nominacions: Cleòpatra
  • 8 nominacions: La conquesta de l'oest
  • 7 nominacions: Hud
  • 6 nominacions: El cardenal i El món és boig, boig, boig
  • 5 nominacions: 8 ½, Els lliris dels prats i Love with the Proper Stranger
  • 4 nominacions: Amèrica, Amèrica
  • 3 nominacions: Captain Newman, M.D. i Irma la douce
  • 2 nominacions: 55 dies a Pequín, Bye Bye Birdie, Les dimanches de Ville d'Avray, A New Kind of Love, This Sporting Life i Twilight of Honor


Les següents pel·lícules van rebre més d'un premi:

  • 4 premis: Cleòpatra i Tom Jones
  • 3 premis: La conquesta de l'oest i Hud
  • 2 premis: 8 ½


Notes[modifica]

  1. Toni Richardson no fou present a la cerimònia. David V. Picker acceptà el premi en el seu nom.
  2. Toni Richardson no fou present a la cerimònia. Edith Evans acceptà el premi en el seu nom.
  3. Patricia Neal no fou present a la cerimònia. Annabella acceptà el premi en el seu nom.
  4. Melvyn Douglas no fou present a la cerimònia. Brandon De Wilde acceptà el premi en el seu nom.
  5. Margaret Rutherford no fou present a la cerimònia. Peter Ustinov acceptà el premi en el seu nom.
  6. John Addison no fou present a la cerimònia. Elmer Bernstein acceptà el premi en el seu nom.

Enllaços externs[modifica]