Rachel Roberts

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaRachel Roberts

(1976) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement20 setembre 1927 Modifica el valor a Wikidata
Llanelli (Gal·les) Modifica el valor a Wikidata
Mort26 novembre 1980 Modifica el valor a Wikidata (53 anys)
Hollywood (Califòrnia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortSuïcidi Modifica el valor a Wikidata (Sobredosi Modifica el valor a Wikidata)
Sepulturacementiri Chapel of the Pines Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióRoyal Academy of Dramatic Art - interpretació (–1950)
Universitat de Gal·les
Universitat d'Aberystwyth Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactriu de teatre, actriu de cinema Modifica el valor a Wikidata
Activitat1953 Modifica el valor a Wikidata –
Família
CònjugeAlan Dobie (1955–1961)
Rex Harrison (1962–1971)
Rex Harrison (1962–) Modifica el valor a Wikidata
PareRichard Rhys Roberts Modifica el valor a Wikidata
Premis
IMDB: nm0731499 Allocine: 39651 Rottentomatoes: celebrity/rachel_roberts Allmovie: p60655 TCM: 162899 TV.com: people/rachel-roberts IBDB: 86880 TMDB.org: 82495
Discogs: 4842100 Find a Grave: 5861206 Modifica el valor a Wikidata

Rachel Roberts (Llanelli, Sir Gaerfyrddin, 20 de setembre de 1927 − Los Angeles, Califòrnia, Estats Units, 26 de novembre de 1980) va ser una actriu gal·lesa.

Biografia[1][modifica]

Nascuda a Llanelli, Gal·les, va estudiar en la Universitat de Gal·les i en la Royal Academy of Dramatic Art. Es va iniciar com a actriu teatral treballant amb una companyia de repertori a Swansea el 1950,[2] i va debutar en el cinema en la comèdia Valley of Song (1953), dirigida per Gilbert Gunn.

El seu paper de Brenda a la pel·lícula dirigida per Karel Reisz Saturday Night and Sunday Morning (1960) li va suposar guanyar un Premi BAFTA.[3] Lindsay Anderson la va elegir per interpretar la soferta Mrs. Hammond a This Sporting Life, treball amb què va guanyar un nou BAFTA i una nominació a l'Oscar. Ambdós títols van ser exemples significatius del free cinema britànic.

Com a actriu teatral va actuar en el Royal Court i va interpretar el paper del títol en el musical de Lionel Bart Maggie May (1964). En el cinema va continuar encarnant dones amb ànsies luxurioses, com en el cas del film de Lindsay Anderson O Lucky Man!, encara que en l'australiana Pícnic at Hanging Rock, dirigida per Peter Weir, va fer un paper diferent, el d'una autoritària professora en una escola femenina victoriana.

Després de traslladar-se a Los Angeles, Califòrnia, en els primers anys setanta, va actuar en papers secundaris en diferents produccions nord-americanes com Foul Play. El seu últim film britànic va ser Yankis (1979), dirigida per John Schlesinger, interpretació que li va valer un BAFTA a la millor actriu secundària.[3]

El 1979, Roberts va treballar amb Jill Bennett a la producció de la London Weekend Television basada en l'obra d'Alan Bennett The Old Crowd, i dirigida per Lindsay Anderson i Stephen Frears.

Vida personal[modifica]

Roberts es va casar dues vegades. El seu primer matrimoni va ser amb Alan Dobie (1955-1961), i el segon amb Rex Harrison (1962-1971). Ambdós van acabar en divorci. El seu alcoholisme i depressions es van accentuar després del divorci de Harrison. Enfonsada després del segon divorci, es va traslladar a Hollywood el 1975 i va intentar oblidar la relació. El 1980 va ser inútil un últim intent de guanyar-se a Harrison i, impulsiva i insegura, es va suïcidar prenent una sobredosi de barbitúrics i alcohol al seu domicili de Los Angeles.[4] El forense va informar que la causa de la mort va ser la ingestió d'una substància càustica i, posteriorment, una intoxicació aguda per barbitúrics.[5] L'actriu tenia 53 anys.

Les seves restes van ser incinerades al Crematori Chapel of the Pines de Los Angeles.[6] Els seus diaris personals van ser la font per editar No Bells on Sunday: The Memoirs of Rachel Roberts (1984).

El 1992, les cendres de Rachle Roberts, juntament amb les de la seva vella amiga Jill Bennett (que el 1990 també es va suïcidar), van ser escampades pel seu amic, el director Lindsay Anderson, en el Riu Tàmesi al seu pas per Londres. L'esdeveniment es va incloure en un documental autobiogràfic del realitzador emès per la BBC i titulat "Is That All There Is"?.

Filmografia seleccionada[7][modifica]

Premis i nominacions[modifica]

Premis[modifica]

Nominacions[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ imdb. Rachel RobertsBiography (en anglès). imdb. 
  2. ↑ Halliwell's Who's Who on the Movies. John Walker (ed); HarperCollinsPublishers Ltd. (2003) pg398 ISBN 0-06-053423-0
  3. ↑ 3,0 3,1 The Welsh Academy Encyclopaedia of Wales. John Davies Nigel Jenkins, Menna Baines and Peredur Lynch (2008) p. 769 ISBN 978-0-7083-1953-6
  4. ↑ Upton, Julian. Headpress. Fallen Repartiment, 2004. ISBN 1900486385. 
  5. ↑ «Rachel Roberts Ruled a Suicide». The New York Times, 06-01-1981.
  6. ↑ Edwards, Robert. «Rachel Roberts (1927-1980)». Find a Grave, 19-10-2001.
  7. ↑ filmografia de Rachel Roberts (en anglès). 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Rachel Roberts
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Rachel_Roberts&oldid=31557307»