Anna Magnani

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Picto infobox masks.pngAnna Magnani
Anna Magnani-signed.jpg
Anna Magnani
Naixement 7 de març de 1908
Roma (Itàlia)
Mort 27 de setembre de 1973 (als 65 anys)
Roma (Itàlia)
Nacionalitat Itàlia Itàlia
Cònjuge Goffredo Alessandrini (1933-1950)
Premis Oscar
Millor actriu
1955 - The Rose Tattoo
Globus d'Or
Millor actriu dramàtica
1956 - The Rose Tattoo
Premis BAFTA
Millor actriu estrangera
1956 - The Rose Tattoo
Mostra de Venècia
Millor actriu
1947 - L'onorevole Angelina
Festival de Berlín
Millor actriu
1958 - Selvaggio è il vento

IMDB Fitxa a IMDb

Anna Magnani (Roma, 7 de març del 1908 – Roma, 26 de setembre del 1973) va ser una actriu italiana.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Filla natural, abandonada per la seva mare, va ser criada per la seva àvia materna a Roma i es va educar en un convent.

Comença la seva carrera artística cantant en cabarets i night-clubs abans d'entrar a l'Acadèmia d'art dramàtic de Roma. Comença, aleshores, gires pel país amb companyies teatrals amb un repertori mínim.

Els seus començaments en el cinema tenen lloc el 1927 amb un petit paper en una pel·lícula muda, Scampolo, seguit d'un primer paper en La Cieca di Sorrento de Nunzio Malasomma, del 1934.
El 1935, es casa amb Goffredo Alessandrini, que la va fer interpretar Cavalleria el 1936. La seva unió va durar poc de temps i el matrimoni va ser anul·lat el 1950.

Esdevé una actriu coneguda amb el paper que va tenir el 1941 en Teresa Venerdi, realitzat per Vittorio De Sicaperò; l'esclat de la fama i el reconeixement mundial apareixeran a partir de la seva aparició en la pel·lícula de Roberto Rossellini Roma, ciutat oberta el 1945, generalment considerada com la primera pel·lícula neorealista.

Des d'aleshores, no va deixar de treballar per al cinema i la televisió, i rep un Oscar a la millor actriu per la seva actuació en la versió cinematogràfica de The Rose Tattoo de Daniel Mann, segons l'obra de Tennesse Williams (Williams i ella eren amics), i treballà amb els més importants realitzadors italians durant els anys 1950, 1960 i 1970.

Era coneguda pels seus papers de dona plebea, ruda i enamorada. Va tenir una relació amb Roberto Rossellini entre la realització de Roma, ciutat oberta i la seva trobada amb escàndol amb Ingrid Bergman. Anna va tenir el seu fill, Luca, fruit d'una relació amb l'actor italià Massimo Serato.

L'última pel·lícula que va interpretar va ser Roma, de Fellini, el 1972. Va morir l'any següent, a Roma, d'un càncer del pàncrees.

Filmografia[modifica | modifica el codi]

Premis i nominacions[modifica | modifica el codi]

Premis[modifica | modifica el codi]

Nominacions[modifica | modifica el codi]

Anècdotes[modifica | modifica el codi]

Estrella d'Anna Magnani al Walk of Fame
  • En el cinema italià, es tenia costum d'anomenar-la La Magnani o Nanarella.
  • S'han realitzat dues pel·lícules sobre la seva vida d'actriu:
  • I dos llibres s'han escrit sobre la seva vida:
    • el 1984, The Film of Anna Magnani, per Matilde Hochkofler (Gremese Editore, Roma, Itàlia, ISBN 88-7605-150-3),
    • el 1986, La Magnani, per Patrizia Carrano (Ed. Rizzoli, Milà, Itàlia).
  • Une estrella amb el seu nom (i el seu renom) va ser col·locada al Hollywood Walk of Fame, a Los Angeles (Estats Units) davant del 6.381 d'aquell Passeig.
  • En el primer vol espacial, el 12 d'abril del 1961, Iuri Gagarin va enviar aquest missatge: "Saludo la fraternitat dels humans, el món de les arts, i Anna Magnani".

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

VIZIANO, Teresa. Anna Magnani, una voce umana. Corazano (Pisa): Tivillius Edizioni, 2008.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Anna Magnani Modifica l'enllaç a Wikidata