Vés al contingut

Sandrine Bonnaire

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaSandrine Bonnaire

(2009) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement31 maig 1967 Modifica el valor a Wikidata (57 anys)
Gatnat (França) Modifica el valor a Wikidata
Alçada1,67 m Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódirectora de cinema, actriu de cinema, guionista, actriu de teatre Modifica el valor a Wikidata
Activitat1983 Modifica el valor a Wikidata -
Participà en
201265è Festival Internacional de Cinema de Canes
200760è Festival Internacional de Cinema de Canes Modifica el valor a Wikidata
Obra
Localització dels arxius
Família
CònjugeGuillaume Laurant (2003–) Modifica el valor a Wikidata
ParellaWilliam Hurt Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0094789 The Movie Database: 19161 Allocine: 1856 Rottentomatoes: celebrity/sandrine_bonnaire Allmovie: p7291 Metacritic: person/sandrine-bonnaire
iTunes: 300258095 Last fm: Sandrine+Bonnaire Musicbrainz: 73c7637a-8d08-463d-ad56-d4ebb2ab1ca2 Discogs: 3827333 Modifica els identificadors a Wikidata

Sandrine Bonnaire (Gatnac, 31 de maig de 1967) és una actriu i directora de cinema francesa. Ha participat en pel·lícules dels més importants directors del seu país, com Agnès Varda, Jacques Rivette, Claude Chabrol, Maurice Pialat, André Téchiné o Patrice Leconte.

Va néixer en una família obrera de la regió occitana d'Alvèrnia.[1] Va ser la setena d'onze germans. Les seves primeres aparicions al cinema van ser en 1982, quan va participar com a extra en La Boum 2, dirigida per Claude Pinoteau, i en la comèdia Les Sous-doués en vacances, de Claude Zidi.

La seva gran revelació va arribar un any després, 1983, quan Maurice Pialat li va oferir el paper protagonista de Als nostres amors. A partir de llavors, el nom de Sandrine Bonnaire s'associa al cinema de qualitat francès. La seva carrera ha estat molt prestigiosa, ha rebut nombrosos premis i ha participat també en pel·lícules fora del seu país.

Bonnaire té dues filles, una fruit de la seva relació amb William Hurt (amb qui va coincidir en 1991 en el rodatge de La pesta de Luis Puenzo) i la segona del seu marit (es va casar en 2003), el guionista Guillaume Laurant, de qui es va divorciar el 2015.[2]

Filmografia

[modifica]

Com a actriu

[modifica]

La seva carrera com a actriu va començar en 1983, als setze anys, quan va protagonitzar la pel·lícula de Maurice Pialat À nos amours.[3] Bonnaire interpretava a una adolescent parisenca de quinze anys les relacions sexuals dels quals són molt promíscues. Per aquest paper va guanyar en 1984 el César a la millor actriu revelació.

La carrera internacional de Bonnaire va començar gràcies a la pel·lícula Sense sostre ni llei (títol original: Sans toit ni loi) de la directora Agnès Varda (1985). El paper de la rodamón protagonista va valer a Bonnaire nombrosos premis: el César a la millor actriu i el premi de l'Associació de Crítics de Cinema de Los Angeles (tots dos el 1986).[4][5]

Va participar en la pel·lícula Sous le soleil de Satan,[6] de Maurice Pialat, adaptació de la novel·la homònima de Georges Bernanos. Aquesta pel·lícula va guanyar la Palma d'Or del Festival de Canes de 1987. Bonnaire, per part seva, va ser candidata en 1988 al Premi César a la millor actriu pel seu paper de Mouchette, la jove amant del sacerdot Donissan (Gérard Depardieu).

En 1989 es va estrenar Monsieur Hire, pel·lícula dirigida per Patrice Leconte i protagonitzada per Michel Blanc (en el personatge que dona títol a l'obra, un home misantrop que s'enamora del personatge interpretat per Sandrine Bonnaire). La pel·lícula està basada en una novel·la de Georges Simenon i va tenir excel·lents crítiques. Va participar al Festival de Cannes de 1989[7] i Bonnaire va tornar a ser candidata al Premi César a la millor actriu.

Va encarnar al personatge de Joana d'Arc en Jeanne la Pucelle 1994, dirigida per Jacques Rivette, pel·lícula de gran durada que es va dividir en dues parts, Jeanne d'Arc I - Les Batailles[8] i Jeanne d'Arc II - Les prisons.[9] Aquesta interpretació li va valer la seva tercera candidatura en els Premis César de 1995.

Va ser candidata per quarta vegada al Premi César a la millor actriu en 1996 per la seva interpretació de Sophie a La cérémonie[10] de Claude Chabrol. de Claude Chabrol. La pel·lícula, estrenada el 1995, està basada en la novel·la A Judgement in Stone, de Ruth Rendell. Les crítiques van ser excel·lents i es va destacar la qualitat de les actuacions de Jacqueline Bisset (candidata al Premi César a la millor actriu secundària), Isabelle Huppert (guanyadora del Cèsar a la millor actriu) i Sandrine Bonnaire (candidata a aquest premi i guanyadora amb Huppert de la Copa Volpi del Festival de Venècia de 1995).

Est-Ouest (1999), de Régis Wargnier, va suposar la cinquena candidatura de Bonnaire als Premis César. Es tracta d'una coproducció franco-ucraïnesa-russ0-búlgar-espanyola amb guió de Rustam Ibragimbekov, Serguei Bodrov, Louis Gardel i Régis Wargnier, candidata a l'Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa (2000). A part de Bonnaire, van actuar a la pel·lícula Oleg Menxikov, Serguei Bodrov (fill) i Catherine Deneuve.

Com a directora

[modifica]

El 2007 Bonnaire va debutar com a directora amb el documental Elle s'appelle Sabine[11] En aquesta pel·lícula, Bonnaire fa un retrat cinematogràfic de la seva germana Sabine, que pateix un retard mental que va ser tardanament diagnosticat com una forma de autisme. Al maig de 2007 es va projectar en la Quinzena de Realitzadors del Festival de Canes.

Filmografia

[modifica]

Cinema

[modifica]

Actriu

[modifica]

Directora

[modifica]
Documentals
Llargmetratges

Televisió

[modifica]

Premis i nominacions

[modifica]
Pel·lícula Premi Categoria Resultat
Pels nostres amors Premis César Millor Actriu de Revelació Guanyadora
Sense sostre ni llei Premis César Millor Actriu Guanyadora
Sindicat Francès de Crítics de Cinema Millor Actriu Guanyadora
National Society of Film Critics Millor Actriu Nominada
Los Angeles Film Critics Association Millor Actriu Guanyadora
Premis Sant Jordi de Cinematografia Millor actriu estrangera[14] Guanyadora
Sous le soleil de Satan Premis César Millor Actriu Nominada
Monsieur Hire Premis César Millor Actriu Nominada
Premis Sant Jordi de Cinematografia Millor actriu estrangera Guanyadora
La Cérémonie Premis César Millor Actriu Nominada
Festival de Venècia Copa Volpi a la Millor Actriu Guanyadora
Jean le Poucelle 2: Les Prisons Premis César Millor Actriu Nominada
Est-Ouest Premis César Millor Actriu Nominada
Mademoiselle Festival de Cabourg Millor Actriu Guanyadora
Elle s'appelle Sabine Premis César Millor pel·lícula documental Nominada
Festival de Canes FIPRESCI Prize Guanyadora
Festival de Canes Càmera d'or Nominada
Sindicat Francès de Crítics de Cinema Millor òpera preval Guanyadora
Premis Globus de Cristall Millor pel·lícula documental Guanyadora
Festival Internacional de Cinema de Chicago Millor pel·lícula documental Nominada
- Premis Magritte Premi Honorífic Guanyadora

Referències

[modifica]
  1. Sandrine Bonnaire : crever l'écran, Le Monde, 1 de març de 2010
  2. « Sandrine Bonnaire annonce son divorce et n'est pas prête à retomber amoureuse », Anthony Martin, Voici.fr, 26 novembre 2015.
  3. Título original y traducción según FilmAffinity (consultat el 25 d'octubre de 2009).
  4. Agnes Varda gana el León de Oro con 'Sin techo ni ley', sobre una joven marginal, El País, 7 de setembre de 1985
  5. La actriz Bette Davis, gran triunfadora de los premios del cine francés, El País, 24 de febrer de 1986
  6. Títol original i traducció segons FilmAffinity (consultat el 26 d'octubre de 2009).
  7. Página oficial del Festival de Cannes Arxivat 2011-08-21 a Wayback Machine. (consultada el 26 d'octubre de 2009).
  8. Título en español según FilmAffinity.
  9. fitxa a FilmaAffinity.
  10. Fitxa a FilmAffinity.
  11. Elle s'appelle Sabine: el homenaje de Sandrine Bonnaire a su hermana, cineuropa
  12. Plantilla:Lien brisé, Gérard Lefort, Libération, 25 mai 2007.
  13. «Ce que le temps a donné à l'homme». Arte.tv. Arxivat de l'original el 2016-01-04. [Consulta: 6 abril 2020].
  14. Anoche se entregaron los premios RNR-Sant Jordi de Cine, la Vanguardia, 6 de maig de 1987

Bibliografia

[modifica]