Serguei Bodrov (actor)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaSerguei Bodrov
Biografia
Naixement(ru) Сергей Сергеевич Бодров Modifica el valor a Wikidata
27 desembre 1971 Modifica el valor a Wikidata
Moscou (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
Mort20 setembre 2002 Modifica el valor a Wikidata (30 anys)
Ossètia del Nord - Alània (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortMort accidental Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióDepartament d'Història i Teoria de l'Art de la Facultat d'Història de la Universitat Estatal de Moscou Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballInterpretació, pel·lícula, televisió i direcció Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióactor, presentador, presentador de televisió, guionista, director de cinema, realitzador Modifica el valor a Wikidata
Activitat1986 Modifica el valor a Wikidata –
ProfessorsViktor Nikolaevich Grashchenkov (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsOlga Bodrova (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
PareSerguei Bodrov Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0091074 Allocine: 54239 Allmovie: p235358 TMDB.org: 71871
Find a Grave: 7282853 Modifica el valor a Wikidata

Serguei Bodrov (en rus: Сергей Бодров; Moscou, 27 de desembre de 1971 - Ossètia del Nord, 20 de setembre de 2002), de vegades anomenat Sergei Bodrov Jr, fou un actor rus conegut per pel·lícules com Brat, Kavkazski plennik, Est-Ouest i Brat 2.[1] Era fill del també cineasta Serguei Bodrov. Va morir per accident a l'allau de la glacera de Kolka durant els treballs de rodatge de la pel·lícula Sviaznoi, que va restar inacabada.

Biografia[modifica]

Serguei Sergueievitx Bodrov (en rus: Сергей Сергеевич Бодров) va néixer el 27 de desembre de 1971 a Moscou, fill del director Serguei Vladimirovitx Bodrov.

Després dels seus estudis secundaris en un institut especialitzat en l'ensenyament de la llengua francesa, es va incorporar a la facultat d'història de la Universitat Estatal de Moscou (1989-1994). Un cop graduat, va continuar la seva carrera acadèmica per tal d'obtenir el títol de candidat de ciències (equivalent a un doctorat), que va obtenir el 1998 després d'haver defensat una tesi sobre el Renaixement italià (sota la supervisió del professor Viktor Grajtxenkov).

Després d'algunes breus aparicions davant la càmera a les pel·lícules del seu pare, es va revelar com a gran actor a la pel·lícula El presoner del Caucas (1996), una pel·lícula antibèl·lica ambientada a la primera guerra txetxena i dirigida pel seu pare, en la qual va obtenir el paper de protagonista juntament amb Oleg Menshikov, un actor ja consagrat. La seva actuació va ser recompensada amb un Globus de Cristall al Festival Internacional de Cinema de Karlovy Vary de 1996, un Premi Nika al Millor Actor i el Premi Estatal de la Federació Russa de 1997. També va tenir un gran èxit amb els seus papers principals a Brat (1997) i Brat 2 (2000), pel·lícules que giren entorn del món del crim organitzat rus a Sant Petersburg i Chicago.[2][3][4] Aquestes dues pel·lícules són de les poques que van marcar el cinema del període postsoviètic, esdevenint fins in tot pel·lícules de culte.

Sergei Bodrov va debutar com a presentador de televisió al programa juvenil Marathon-15. El 1996-1999, va co-presentar Vzgliad (Взгляд) la revista de notícies en directe del Piervi Kanal, molt popular durant el període immediatament després de la caiguda de l'URSS.

També apareix a la pel·lícula Est-Oest (1999) i Medveji potselui (lit. El petó de l'ós, 2002). Pel seu paper a Vainà (lit. Guerra, 2002), va rebre un premi Nika al millor actor secundari.

L'any 2001 va acollir la primera temporada del reality show Dernier Hero emès al Piervi Kanal, el rodatge del qual va tenir lloc a l'illa de Bocas del Toro, al mar Carib, al nord-oest de Panamà.[5] El mateix any, Sestri (lit. Les germanes) -la seva primera producció- va rebre el gran premi al millor debut cinematogràfic al festival nacional Kinotavr i es va projectar, entre d'altres, a la 58a Mostra de Cinema de Venècia.[6]

El 20 septembre de 2002, als 30 anys d'edat i mentre dirigia el rodatge del seu segon llargmetratge, Sviaznoi, a la glacera de Kolka (Ossètia del Nord), Sergei Bodrov va morir en una allau que va provocar la mort de 125 persones, inclòs l'equip de rodatge sencer.[7][8][9]

Filmografia[modifica]

Any Traducció lit. Títol original El paper de
1986 Et detesto Я тебя ненавижу un nen en un club hípic
1989 La llibertat és el paradís СЭР (Свобода Это Раи) pres
1992 Rei blanc, reina vermella Белый король, красная королева el carter
1996 El presoner del Caucas Кавказский пленник Ivan Jiline
1997 El germà Брат Danila Bagrov
1998 Stringer Стрингер Vadik
1999 Est-oest Восток - Запад Saxa Vasiliev
2000 El germà 2 Брат 2 Danila Bagrov
2001 Vinga, fem-ho ràpid Давай сделаем это по-быстрому Dima
2001 Les germanes Сёстры Dirigida per, guionista, Danila Bagrov,[10][11]
2002 La guerra Война Capità Medvedev
2002 El petó de l'ós Медвежий поцелуй Mixa
2002 L'indermediari Связной Director, guionista (pel·lícula inacabada)
2008 Morfina Морфий Guionista

Notes i referències[modifica]

  1. «Sergei Bodrov, Jr» (en anglès). The Telegraph, septembre 2012.
  2. (anglès)Tatiana Smorodinskaya, Karen Evans-Romaine, Helena Goscilo. Encyclopedia of Contemporary Russian Culture. Routledge, 2007, p. 78. ISBN 9780415320948. 
  3. Birgit Beumers. A Companion to Russian Cinema (en anglès). John Wiley & Sons, 2016, p. 129. ISBN 978-1-118-41276-3. 
  4. (anglès)Stephen Hutchings. Russia and its Other(s) on Film: Screening Intercultural Dialogue. Springer, 2008, p. 18. ISBN 9780230582781. 
  5. «Сергей Бодров: Тяжело плыть в лодке под тропическим ливнем. Ведущий «Последнего героя» - о том, как ему живется на тропическом острове» (en rus). kp.ru. [Consulta: 24 avril 2017].
  6. (italià)Tutto sulla 58a Mostra del Cinema di Venezia. Tutti i film della 58a Mostra Internazionale des cinema di Venezia, i registi, le sezioni, ... di Adele de Gennaro e Monica Scatena
  7. «Avalanche meurtrière dans le Caucase russe». liberation.fr. [Consulta: 24 avril 2017].
  8. Michael Wines. «Rising Star Lost in Russia's Latest Disaster» (en anglès). nytimes.com. [Consulta: 23 avril 2017].
  9. (anglès)Suzanne Garbe. The Worst Avalanches of All Time. Capstone, 2012, p. 8. ISBN 9781429684170. 
  10. Интервью Сергея Бодрова.
  11. Сергей Бодров-младший в программе Леонида Парфенова «Герой дня» (10.05.2001)

Enllaços externs[modifica]