Esther Williams

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaEsther Williams
Esther Williams - portrait.jpg
(1950)
Biografia
NaixementEsther Jane Williams
8 agost 1921 Modifica el valor a Wikidata
Inglewood (Califòrnia) Modifica el valor a Wikidata
Mort6 juny 2013 Modifica el valor a Wikidata (91 anys)
Los Angeles (Califòrnia) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióLos Angeles City College
Washington Preparatory High School (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactriu, actriu de cinema, actriu de televisió, autobiògrafa, nedadora Modifica el valor a Wikidata
Activitat1942 Modifica el valor a Wikidata –  1963 Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Republicà de Califòrnia Modifica el valor a Wikidata
Nacionalitat esportivaEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Esportnatació Modifica el valor a Wikidata
Obra
Papers destacatsBathing Beauty
Million Dollar Mermaid
Família
CònjugeLeonard Kovner (en) Tradueix (1940–1944), divorci
Ben Gage (1945–1959), divorci
Fernando Lamas (1969–1982), mort del cònjuge Modifica el valor a Wikidata
ParesLouis Stanton Williams (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata  i Bula (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc webesther-williams.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0930565 Allocine: 1961 Allmovie: p76438 TV.com: people/esther-williams
Discogs: 498198 Find a Grave: 111882760 Modifica el valor a Wikidata

Esther Williams (Inglewood, Califòrnia, 8 d'agost de 1921 - Los Angeles, Califòrnia, 6 de juny de 2013)[1] fou una nedadora i artista de cinema estatunidenca. Va ser campiona de natació i estrella del cinema de Hollywood a les dècades de 1940 i 1950. L'èxit li va arribar amb Bathing Beauty i es va retirar a la dècada del 1960.[1][2]

La sirena assetjada[modifica]

Als productors de Hollywood, Esther Williams degué semblar-los quelcom així com la versió femenina de Johnny Weissmuller, el protagonista de la saga de Tarzan, quan la fitxaren pensant en les jactàncies físiques que podia desplegar en la pantalla partint de llur pròpia experiència com a nedadora. Ella encapçala, juntament amb Weissmüller i la patinadora Sonja Henie (campiona noruega de patinatge als 14 anys i amb diverses medalles olímpiques de l'assumpte en el seu haver), el llistat d'estrelles que foren fitxades per al cinema, partint de talents previs i aliens al seu baptisme de foc davant les càmeres. Amb l'alies "la Sirena d'Amèrica", Esther treia el màxim partit de llur capacitat per a moure en l'aigua llurs 1,73 d'estatura; i durant 10 anys superà en popularitat altres estrelles de l'estudi MGM per al qual treballava, malgrat que comptava amb molt menys desplegament publicitari d'aquelles. Hi ha hui qui la considera, a més, com a peça essencial en la història i el desenvolupament de les modes de les pin-up amb banyador; precursora, a més, de les belleses exposades en les pàgines de la revista Playboy.

Cinquena filla d'una família modesta sotmesa als rigors de l'era de la depressió econòmica què esclatà en l'any 1929, trobà el camí vers la fama nedant a la piscina del Club Atlètic de Los Angeles, que li va permetre ser una de les competidores en l'esport de la natació, iniciar una carrera esportiva que li facilità la fama i la fortuna, fins i tot abans de posar-se per primer cop davant d'una càmera cinematogràfica. Però ella no era la primera de la família que havia cercat el futur en el món de l'espectacle, ja que el seu germà gran, Stanton Williams, havia estat descobert per l'actriu Marjorie Rambeau i havia aparegut en un parell de films el 1920. Lamentablement, el jove morí als 16 anys, víctima d'una obstrucció en el còlon.

La casualitat i el desenvolupament de les modes cinematogràfiques entre les estrelles també es posaren de part seva quan accedí al món del cinema. El seu físic de nedadora guanyadora de medalles li permetia posar un banyador sense complexos en un moment en què les estrelles femenines més veteranes de Hollywood havien decidit explotar llur atractiu de manera més recatada en les postals col·leccionades per les fans. No obstant això, el públic seguia interessat a veure a les estrelles en postures més alleugerades de la roba de vestir, de manera que Esther acabà guanyant la partida, ja que apareixia reiteradament com a il·lustració de revistes on, sota el pretext de glossar llurs èxits esportius, aprofitaven per incloure-la en les seves pàgines com a nova pin-up. Això acabà convertint-la en objectiu dels caça-talents del cinema, als quals no obstant això s'anticipà l'empresari Billy Rose, que ajudat per Johnny Weissmüller l'elegí entre 75 candidates i li oferí un lloc protagonista en el seu espectacle pisciner Aquacade, organitzat a San Francisco. Fou el baptisme d'Esther en el món de l'espectacle amb centenars de banyistes, efectes especials, muntatges musicals, i Weissmüller com a company de número aquàtic (ella era Aquabelle i ell, Aquadonis). Malgrat tot, no quedà gaire satisfeta de l'experiència, segons el que li dedicava en llur autobiografia, La sirena del milió de dòlars, on posà de manifest els episodis d'assetjament sexual que va haver de suportar en aquesta primera etapa com a estrella del món de l'espectacle prèvia a llur incursió a Hollywood. Rose l'havia descrita com "la més bella campiona de natació de la història, amb l'excepció d'Eleanor Holm", nedadora olímpica de 1936 que casualment també era esposa de l'empresari.

Tan desagradable li resultà aquella experiència que va estar a punt d’apartar-la definitivament del món de l'espectacle. Esther decidí retirar-se fins i tot abans de començar per no convertir-se en carn de canó de les fantasies masculines, i acceptà un treball en uns grans magatzems, disposada a fer la vida d'una mestressa de casa normal i corrent, que ja posats a fer tampoc no és mala cosa.

Pin-up amb moral en la MGM.

Esther Williams el 1945

No obstant això, la sirena assetjada trobà un obstacle per portar a bon fi aquests plans, en l'interès que sobre ella manifestava un dels principals estudis del Hollywood clàssic, Metro-Goldwyn-Mayer (MGM), que presumia de tenir en llur plantilla "més estrelles que el firmament".

Per a MGM l'ocasió era perfecta. El públic volia pin-ups per a poder contemplar el físic femení de les estrelles, però la moralina impedia que tal cosa pogués fer-se obertament. Per una altra banda, una empresa de la competència, Fox, havia aconseguit bons resultats en la taquilla amb una sèrie de films absurds i barats, que rendibilitzà la popularitat de Sonja Henie com a Campiona de patinatge sobre gel. Dos i dos són quatre, als executius de l'estudi poder comptar amb Esther Williams com a actriu els semblà l'equació perfecta per a donar al públic l'exhibició de corbes que desitjava contemplar sense contravenir els principis morals, ja que en definitiva la noia era nedadora i, és clar, havia d'aparèixer en pantalla la major part del temps en banyador. No en va Esther havia format part de l'equip olímpic que anava a participar en els jocs de Tòquio de 1940 quan esclatà la guerra i llurs somnis de glòria restaren fets miques.

Per a convèncer-la de deixar els seus plans de vida normal i corrent, MGM li va fer una prova en la qual va tenir de company ni més ni menys que en Clark Gable, una de les principals estrelles masculines de l'estudi. Esther va convèncer no tan sols en Gable, sinó també els executius de l'estudi, als càmeres i el director que rodà la prova, de manera que acabà signant contracte amb MGM i fou sotmesa al mateix test que seguien totes les estrelles femenines de l'estudi: acompanyar en Mickey Rooney en un dels films de la nissaga d'Andy Hardy (personatge que inexplicablement a Espanya fou rebategat com Andrés Harvey). Seguint així la pista de Judy Garland, Lana Turner i Donna Reed, la novella Esther assolí convèncer també el públic, la qual cosa li facilità el paper femení protagonista en la que és considerada el primer film de natació produït per Hollywood, també la més taquillera: Bathing Beauty. Dirigida per George Sidney, aquesta comèdia musical que comptava amb l'humorista Red Skelton com a protagonista masculí i amb el català Xavier Cugat acompanyat de la seva orquestra com a convidar especial, el film aconseguí situar-se en el seu moment com la tercera pel.lícula més taquillera entre les produïdes fins a aquell moment per MGM, seguint la versió muda de Ben-Hur (1925), i Allò que el vent s'endugué (1939). Per rodar-la es construí un decorat amb una piscina de sis metres de profunditat a l'estudi núm. 30 de la MGM. El coreògraf Busby Berkeley s'ocupà de concebre les seqüències musicals de ballet aquàtic amb fonts, flames, fum, en un espectacle musical que marcà tendència dintre i fora del cinema. A partir d'aquest moment, llurs posteriors films aquàtics foren més aparatosos, però no assoliren emular la taquilla a aquell precedent tan rendible, de manera que arribà una etapa en què els musicals en l'aigua passaren a millor vida i Esther va intentar de seguir el camí de papers dramàtics allunyats de la piscina, però el públic era poc partidari d'acceptar-la en aquesta nova etapa de llur carrera i no valorà el que mereixien els seus esforços dramàtics, de manera que finalment acabà retirant-se de la indústria del cinema en els anys seixanta. Ni tan sols pogueren convèncer-la que aparegués com a estrella invitada en dues de les pel·lícules de catàstrofes que marcaren el cinema de la dècada del 1970: L'aventura del Posidó i El colós en flames.

Vida privada[modifica]

Al marge del cinema, Esther Williams es casà en quatre ocasions. El seu primer marit (entre 1940 i 1944) fou Leonard Kovner. L'any següent de divorciar-se d'aquest, va contraure matrimoni amb l'actor Ben Gage, un cantant que com a actor s'ocupava de doblar a actors com Victor Mature, Dana Andrews, George Montgomery i Cornel Wilde quan havien de cantar en algun film. Amb ell hi va romandre fins a llur divorci l'abril de 1959. Tingueren tres fills, Benjamin el 1949, Kimball el 1950 i Susan el 1953. El seu següent marit fou el també actor Fernando Lamas, amb qui va contraure matrimoni el 1969, i que va morir el 1982. El seu tercer marit fou Edward Bell, un altre actor, amb qui es va casar l'octubre de 1994. A més, ella mateixa va comentar en la seva biografia de les seves relacions sentimentals amb un altre actor, Jeff Chandler, i de com havia consumit LSD sota supervisió mèdica per consell de Cary Grant. L'actriu va presentar una demanda contra MGM per utilitzar escenes dels seus films en el taquiller resum del cinema musical que fou "Això és l'espectacle (That's entertainment)" (1974). L'actriu, que calculava que hauria nedat quasi 2.000 km. tan sols en els seus films i que avui és incapaç d'explicar-se com va poder posar-se dins aquells vestits de bany quan estava embarassada, continua contestant amb un rotund sí a la mateixa pregunta ximple que li venen fent des que assolí l'estrellat fins a l'actualitat: "Vostè segueix nedant?.

Filmografia[modifica]

Fiesta (1947)

Premis[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Mor Esther Williams, la sirena del cinema, als 91 anys». Diari Ara, 06-06-2013.
  2. «Esther Williams | enciclopèdia.cat». [Consulta: 8 abril 2021].
  • Revista de cinema ACCIÓN, 30-2-2008.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Esther Williams