Marjorie Rambeau
 En l'obra d'Israel Zangwill Merely Mary Ann (1915)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 15 juliol 1889 San Francisco (Califòrnia) |
| Mort | 6 juliol 1970 (80 anys) Palm Springs (Califòrnia) |
| Causa de mort | Malaltia |
| Sepultura | Desert Memorial Park |
| Activitat | |
| Ocupació | actriu de teatre, actriu de cinema |
| Activitat | 1901 – |
| Família | |
| Cònjuge | Willard Mack (1913–1917) Hugh Dillman (1919–1923), divorci |
Premis
| |
        | |
Marjorie Rambeau (San Francisco, 15 de juliol de 1889 − Palm Springs, 6 de juliol de 1970) va ser una actriu teatral i cinematogràfica estatunidenca.[1]
Biografia[modifica]
Marjorie Rambeau comença al teatre els anys 1910 i treballa a Broadway, entre 1914 i 1926.
Durant la seva joventut, va ser una de les actrius més influents a Broadway, encara que algunes de les seves pel·lícules de cinema mut, com Mary Moreland, The Dazzling Miss Davison, The Mirror, The Debt, Motherhood i The Greater Woman, totes del 1917, no van tenir gaire èxit.
Amb l'arribada del cinema sonor o talkies, Rambeau va participar en diverses pel·lícules els anys 30, com Doom, al costat de Marie Dressler, The Secret Six, Laughing Sinners i Hell Divers, totes tres interpretades al costat de Clark Gable.
Altres pel·lícules van ser Grand Canary, Joe Palooka i El petit port. Entre les seves actuacions més recordades, les de Tobacco Road, Broadway i A Man Called Peter i The view from Pompey's Head.
Vida privada[modifica]
Marjorie Rambeau es va casar tres vegades. La primera va ser amb l'escriptor, director i actor canadenc Willard Mack, el 1913. Es van divorciar el 1917. El 1919 es va casar amb l'actor Hugh Dillman, de qui es divorcià el 1923. L'últim matrimoni va ser amb Francis Gudger, el 1931, amb qui va romandre fins a la seva mort, el 1967.
Filmografia[modifica]
Cinema[modifica]
_3.jpg)
Teatre[modifica]
- 1914: So Much for So Much de (i amb) Willard Mack[2]
- 1915-1916: Sadie Love d'Avery Hopwood, amb Pedro de Cordoba
- 1916-1917: Cheating Cheaters de Max Marcin
- 1917-1918: Eyes of Youth de Charles Guernon i Max Marcin
- 1918: Where Poppies Bloom de Roi Cooper Megrue, adaptació de Henry Kistemaeckers, amb Pedro de Cordoba, Lewis Stone
- 1919: The Fortune Teller de Leighton Graves Osmun
- 1919-1920: The Unknown Woman de Marjorie Blaine i Willard Mack, amb Lumsden Hare
- 1921-1922: Daddy's Gone A-Hunting de Zoe Akins
- 1922: The Goldfish de Paul Armont i Marcel Gerbidon, adaptació de Gladys Unger
- 1923: As You Like It de William Shakespeare, amb Walter Abel, Margalo Gillmore, Ian Keith
- 1924: The Road Together de George Middleton
- 1925: The Valley of Content de Blanche Upright
- 1925: Antonia de Melchior Lengyel, adaptació d'Arthur Richman, posada en escena de George Cukor i M. Lengyel, amb Ilka Chase, Lumsden Hare, Philip Merivale
- 1926: The Night Duel de Daniel N. Rubin i Edgard MacGregor
- 1926: Just Life de John Bowie, amb Norman Foster
Premis[modifica]
Amb Primrose Path va obtenir la seva primera nominació a l'Oscar a la millor actriu secundària el 1941.
Per A Man Called Peter i The view from Pompey's Head va guanyar el National Board of Review a la millor actriu secundària, el 1955-1956.
El 1954 va ser nominada novament a l'Oscar a la millor actriu secundària per Torch Song.
Per la seva contribució a la indústria del cinema, va ser guardonada amb una estrella al Passeig de la Fama de Hollywood al 6336 de Hollywood Boulevard.
Referències[modifica]
- ↑ Nissen, Axel. Mothers, Mammies and Old Maids: Twenty-Five Character Actresses of Golden Age Hollywood (en anglès). McFarland, 2014-01-10, p. 166-175. ISBN 978-0-7864-9045-5.
- ↑ L'actor, dramaturg i director estatunidenc (d'origen canadenc) Willard Mack (1873-1934) va ser el primer marit de Marjorie Rambeau, de 1913 a 1917.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Marjorie Rambeau |