Erich Wolfgang Korngold

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaErich Wolfgang Korngold
Erich Wolfgang Korngold (1897–1957) 1927 © Georg Fayer (1892–1950) OeNB 10451525.jpg
Biografia
Naixement 29 maig 1897
Brno
Mort 29 novembre 1957 (60 anys)
Hollywood
Lloc d'enterrament Hollywood Forever Cemetery Tradueix
Educació Universitat de Música i Art Dramàtic de Viena
Activitat
Ocupació Compositor, pianista, director d'orquestra i compositor de bandes sonores
Ocupador Universitat de Música i Art Dramàtic de Viena
Gènere artístic Òpera
Professors Alexander von Zemlinsky
Instrument Piano
Premis

Lloc web Lloc web oficial
Spotify: 3UaJz1tq0BBPzJBPgkBarb IMDB: nm0006157 Musicbrainz: 71b79646-5a0c-465b-b4da-e26af5120165
Modifica les dades a Wikidata

Erich Wolfgang Korngold (Brno, 29 de maig de 1897 - Los Angeles, 29 de novembre de 1957) fou un compositor austríac que va desenvolupar gran part de la seva carrera als Estats Units d'Amèrica. Va ser un nen prodigi com a pianista i com a compositor. Després de triomfar amb una òpera escrita als 23 anys, va dedicar-se a la música pel cinema sent un dels creadors de l'anomenat "so de Hollywood".[1] Compositor de gran prestigi a Hollywood, a més de cinc òperes i diverses obres orquestrals, de cambra i cançons.

Biografia[modifica]

Va néixer a Brno, llavors part de l'Imperi Austrohongarès, fill d'un dels crítics més importants del seu temps, Julius Korngold, de qui va rebre educació musical. Sa mare solia dir: «Erich sempre va tocar el piano», ningú no sap amb exactitud quan es va fer palesa la seva genialitat, però és un dels nens prodigi més interessants de la història. Des d'una edat primerenca destacà en les composicions (així ho van veure Gustav Mahler, Richard Strauss i Bruno Walter); amb tan sols onze anys estrenà en el Teatre Imperial la seva primera obra. Després, l'obertura Schauspiel, sobre la qual el seu mestre Alexander von Zemlinsky no podia creure que haguera estat orquestrada per un noi de 14 anys. Ja abans de la Primera Guerra Mundial va aparèixer publicat en un periòdic vienès una estàtua del compositor cobrint tot el frontis de l'Òpera de Viena. Les seves primeres dues òperes en un acte van tindre gran èxit, però en absolut comparat amb el que fóra l'èxit més gran de la seva vida: Die Tote Stadt. Algunes peces, com la cançó del primer acte o la d'Arlequí, al segon, romanen al repertori dels grans cantants al voltant del món.

Korngold mai no va diferenciar la música de concert de la resta de les músiques, no tenia cap problema a ser director d'opereta, i en aquest treball sempre va comptar amb el suport de Richard Tauber i sobretot Max Reinhardt, l'influent director escènic alemany. Gràcies a aquest director tindrà l'oportunitat de mostrar la seua vàlua en la incipient indústria cinematogràfica hollywoodenca. Serà cridat per a il·lustrar musicalment El Somni d'una nit d'Estiu (1935), adaptant a Mendelssohn. A causa de la qualitat de l'adaptació signarà un contracte inusual per a l'època, en què es treballava amb un concepte "fordià" de producció. Gaudí d'una total llibertat per a triar pel·lícules i realitzar composicions, així s'alliberà de la pressió exercida pels productors. Com a conseqüència únicament va compondre l'escassa xifra de vint bandes sonores, però essent cada una d'elles una veritable joia musical. Va començar realitzant els seus treballs des de la seua Àustria natal, traslladant-se als Estats Units les vegades estrictament necessàries. Però la difícil situació política que travessava el seu país, va fer que sota la pressió nazi acceptara l'oferiment de traslladar-se a Amèrica junt amb la seua família. Aquesta circumstància es va produir quan estava immers en la composició musical de Les aventures de Robin Hood (1938) de Michael Curtiz; a pesar de la pressió i la seua animadversió cap a aquesta producció, va enllestir una de les seves més brillants composicions per la qual va rebre el reconeixement de la indústria de Hollywood amb el seu segon Oscar (el primer el va rebre dos anys abans per El cavaller Adverse (1936) de Mervyn LeRoy). Algunes partitures com Kings Row i El falcó del mar són considerades com a obres mestres en el seu gènere i exemples únics de com la música pot augmentar amb escreix el cine com a experiència.

És junt amb Max Esteiner, un dels pares de la composició musical cinematogràfica a Hollywood, però es diferencia d'aquest en diversos aspectes. Mentre que Steiner pertany als compositors que es poden encasellar dins de la música enmarcadora, Korngold seria el precursor de la música amb entitat pròpia, establint un vincle d'unió amb les imatges creant un nou significat. Realitza veritables "òperes cinematogràfiques" (així les anomenava ell amb afecte, les meues xicotetes òperes sense cant). Va ser requerit per Hollywood per a donar a les produccions el prestigi que representaven les seues composicions i dotar al cine del prestigi que aportava la música tardorromàntica. No obstant això, son pare (influència constant com a crític musical en la seua vida) no podia suportar que el seu fill componguera per al cine. Poc després de demanar-li que ho deixara, moriria. Com a conseqüència, el 1947 es va retirar de la composició cinematogràfica per a dedicar-se de ple a la seua obra de concert; només tornarà per a adaptar a Wagner en la pel·lícula Magic Fire (William Dieterle, 1956).

La seua tornada a Viena és una de les experiències més penoses del compositor, perquè en plena era de "nova música" i música electrònica, les seues obres eren rebutjades per romàntiques, com va succeir amb la seua única simfonia. Lamentablement, com diu Korngold: "No es pot demanar la lluna en un cove". Va tornar a Hollywood on va compondre les seues darreres dues obres: unes melancòliques variacions per a orquestra i finalment un homenatge a Johann Strauss fill.

Va morir el 29 de novembre de 1957 en la terra que el va encimbellar mundialment, Hollywood. El seu simfonisme musical ha influït en les generacions posteriors de compositors cinematogràfics. John Williams, gran exponent de la influència de Korngold, l'any 1977 va recuperar aquesta influència lleument oblidada amb l'obra La Guerra de les Galàxies. La seua obra de concert ha experimentat una gran revalidació en els últims anys, en part també per la reedició de diverses de les seues òperes i la restauració de les pel·lícules en DVD.

Obres[modifica]

Òpera i ballet[modifica]

Música orquestral[modifica]

  • 1911 - Schauspiel Overture, op. 4, estrena: Leipzig, 14 de desembre
  • 1913 - Sinfonietta in B major, op. 5, estrena: Viena 30 de novembre
  • 1920 - Sursum Corda, Obertura Simfònica, op. 33, estrena: Viena, 24 de gener
  • 1924 - Concert per a piano i orquestra (per a la mà esquerra), en Do sostingut, estrena: Viena, 22 de setembre
  • 1932 - Baby Serenade, op. 24, estrena: Viena, 5 de desembre
  • 1947 - Concert per a violí i orquestra, en re major, estrena: St Louis, 15 de febrer
  • 1946 - Concert per a violoncel i orquestra, en do major op. 37, estrena: Los Angeles, de desembre
  • 1950 - Symphonic Serenade, en Si bemoll major, per a orquestra de corda, OP32, estrena: Viena, gener
  • 1954 - Simfonia en Fa sostingut major, op. 40, estrena: Viena 17 d'octubre
  • 1953 - Tema i Variacions per a una orquestra escolar, op. 42, estrena: Inglewood, 22 de novembre

Piano[modifica]

  • 1908 - Beim Grossmutterschen Waltz
  • 1909 - Sonata per a piano en re menor
  • 1909 - Don Quixote
  • 1911 - Sonata per a piano Núm. 2 en mi menor, OP2
  • 1911 - Sieben Marchenbilder OP3
  • 1926 - Vier Kleine Karikaturen fur Klavier, OP 19
  • 1932 - Sonata per a piano Núm. 3 en do menor, OP25
  • 1948 - Waltz for Luzi

Música de cambra[modifica]

  • 1910 - Trio en re major per a piano, violí i violoncel OP1
  • 1913 - Sonata en sol major per a violí i piano, OP6
  • 1917 - Sextet de cordes en re major, OP 10
  • 1923 - Quintet en mi major per a piano i cordes, OP15
  • 1924 - Quartet de corda Núm. 1 en la major
  • 1930 - Suite per a dos violins, violoncel i piano (mà esquerra), OP23
  • 1934 - Quartet de corda Núm. 2 en Mi bemoll major, OP26
  • 1946 - Quartet de corda Núm. 3 en re major, OP34

Música incidental[modifica]

  • 1920 - Much Ado About Nothing, OP11, estrena: Viena 6 de maig
  • 1923 - Der Vambyr, estrena: 3 de febrer

Música per al cine[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Korngold: Concert per a violí i orquestra». Ccma. Guia d'orquestra.. [Consulta: 4 maig 2019].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Erich Wolfgang Korngold Modifica l'enllaç a Wikidata