Staatsoper d'Hamburg

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Staatsoper Hamburg)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Staatsoper Hamburg
Hamburg Staatsoper außen 3.jpg
Vista exterior, 2010
Dades bàsiques
Tipus Teatre d'òpera i ballet
Arquitecte 1827 Karl Friedrich Schinkel
1955 Gerhard Weber
Inauguració 1678
Desaparició 1943 (bombardeig)
Reconstruït 1945-1949
Reformat 1949 (provisional)
1955 (edifici actual)
Cronologia Clausurat: 1943-1949-1955
Ubicació
Alemanya
 »»» 20354 Hamburg
Große Theaterstraße 25/Gänsemarkt
metro: Gänsemarkt Oper (U2) 53° 33′ 24″ N, 9° 59′ 20″ E / 53.556666666667°N,9.9888888888889°E / 53.556666666667; 9.9888888888889
Pincerno - Hamburgische Staatsoper 12-2008.png
Activitat
Propietari Estat d'Hamburg
Modifica dades a Wikidata

L'Staatsoper Hamburg és un dels teatres d'òpera més importants amb més de 300 anys d'història. Està situat al barri de Neustadt a Hamburg (Alemanya). L'orquestra Philharmoniker Hamburg (anteriorment anomenada Philharmonisches Staatsorchester Hamburg) i la companyia de ballet Hamburg Ballet en són els complements indispensables.[1]

Història[modifica | modifica el codi]

Quan va inaugurar-se el 2 de gener de 1678, l'edifici Opern-Theatrum va ser el primer teatre d'iniciativa pública d'Alemanya; fins llavors els altres teatres havien sigut entitats privades.[2] Va inaugurar-se amb el singspiel de temàtica religiosa Adam und Eva oder Der Erschaffene, Gefallene und Aufgerichtete Mensch de Johann Theile: una concessió al pietisme que va oposar-se vigorosament a l'obertura d'una institució de teatre secular, el que va iniciar una de les primeres grans controvèrsies artístiques de la ciutat.

Des de la fi del segle XVII fins als anys 1850, l'òpera hamburguesa va tenir un paper avantguardista a Europa. Les estrenes d'obres de Reinhard Keiser, Georg Philipp Telemann o Georg Friedrich Händel en són la prova. Al seu període hamburguès, Händel va actuar com a violinista i clavicembalista. El 1705, la seva òpera Almira, reina de Castella s'hi va estrenar. El 1738, la companyia estable va dissoldre's per raons econòmiques. Les instal·lacions van continuar utilitzant-se per companyies ambulants, fins al seu derrocament el 1763. Després van realitzar-se òperes al Comödiantenhaus de Konrad Ernst Ackermann des del 31 de juliol de 1756. El 1767 va canviar de nom per Deutsches Nationaltheater sota la pressió d'en Lessing. El 1810, altra vegada va canviar de nom en Hamburgisches Stadt-Theater.

El vell teatre, un edifici de fusta a la plaça Gänsemarkt era obsolet i la ciutat decidí construir-ne un de nou més gran i modern al carrer Dammtorstrasse segons plans de l'arquitecte Karl Friedrich Schinkel sota la direcció de l'enginyer de la ciutat Carl Ludwig Wimmel en estil neoclàssic, inaugurat el 3 de maig del 1827. Amb les seves 2.800 places i bona acústica va tornar a imposar la reputació d'Hamburg com a ciutat de les arts.[3] De 1891 fins a 1 d'abril de 1897 Gustav Mahler va seguir Hans von Bülow com a mestre de capella. Tot i que molts col·laboradors van ser mobilitzats a l'exèrcit durant la primera guerra mundial, l'activitat va continuar. La Bürgerschaft, el parlament de la ciutat-estat, va acceptar una transformació de l'edifici. El 1934, l'administració nacionalsocialista va canviar el nom altra vegada en Hamburgische Staatsoper. El 1943 Anneliese Rothenberger va cantar-hi per a la primera vegada sota la batuta de Günther Rennert. Durant l'operació Gomorra a la nit del 2 al 3 d'agost de 1943 la sala va cremar en un atac aeri, només l'escena i les instal·lacions tècniques van sobreviure, gràcies al teló d'acer.

Les forces d'ocupació aviat van autoritzar que es torni a organitzar espectacles, la sala va restaurar-se més bé que malament amb només 1200 places, estrenat el 15 d'octubre del 1949 amb El cavaller de la rosa de Richard Strauss.[4] El 1953 va començar la construcció d'una sala nova, en estil funcionalista segons plans de Gerhard Weber. Va estrenar-se el 15 d'octubre de 1955 amb La flauta màgica de Wolfgang Amadeus Mozart.[5] Artistes famosos al cartell van ser Montserrat Caballé, Plácido Domingo, Luciano Pavarotti, Mirella Freni, Rudolf Schock, Martha Mödl, Birgit Nilsson. El 1978 va celebar-se el tricentenari de la institució, amb festes, espectacles especial i una exposició al Museu d'Història.[6]

Directors i intendants[modifica | modifica el codi]

Des de l'estació 2005/2006 la directriu austrialenca Simone Young va prendre la direcció de l'institut. La revista Opernwelt va nomenar el teatre com a 'Ópera de l'any el 1997 i el 2005. Des de l'estació 2015/16, la funció de Simone Young es va escindir, i Georges Delnon va esdevenir l'intendant,[7] mentrestant la direcció musical general serà en mans de Kent Nagano.[8]

Directors de l'Òpera des de l'any 1945[modifica | modifica el codi]

Període Intendant
1945 fins a 1957 Günther Rennert
1957 fins a 1959 Heinz Tietjen
1959 fins a 1973 Rolf Liebermann
1973 fins a 1977 August Everding
1977 fins a 1985 Christoph von Dohnányi
1985 fins a 1988 Rolf Liebermann
1988 fins a 1997 Peter Ruzicka
1997 fins a 2000 Albin Hänseroth
2000 fins a 2005 Louwrens Langevoort
des de 2005 Simone Young
des de 2015 Georges Delnon

Galeria d'imatges[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Jaacks, Gisela (redacció). 300 Jahre Oper in Hamburg: 1678-1978. München: Christians, 1977, p. 191.  (300 anys d'òpera a Hamburg: 1678-1978), catàleg de l'exposició sobre el tricentenari de l'Òpera)
  2. «teatre d’òpera». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. «Das erste Haus an der Dammtorstraße», al web oficial de l'Staatsoper (en català: El primer teatre a la Dammtorstrasse)
  4. «Man plant am Dammtor», Hamburger Abendblatt, pàgina 10, 17 d'agost de 1948 (en català: plans al carrer Dammtor)
  5. «Bürgerengagement auch beim Wiederaufbau», al web oficial de l'Staatsoper (en català: Una reconstrucció gràcies al compromís dels ciutadans)
  6. Carl-Heinz Mann, «So glanzvoll will unsere Oper ihr Jubiläum», Hamburger Abendblatt, 21 de setembre de 1976 (en català: Amb esplendor l'òpera celebra el seu tricentenari)
  7. Schulz, Tom R.. «Georges Delnon: "Wir wollen überzeugen und verführen"». Hamburger Abendblatt, 19 de setembre del 2015.
  8. Engler, Katja. «Neuer Opernchef Nagano will Hamburgs Oper an die Weltspitze führen». Hamburger Abendblatt, 25 de setembre del 2012.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Staatsoper d'Hamburg Modifica l'enllaç a Wikidata

Coord.: 53° 33′ 24″ N, 9° 59′ 20″ E / 53.55667°N,9.98889°E / 53.55667; 9.98889