Georg Philipp Telemann

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaGeorg Philipp Telemann
Telemann.jpg
Dades biogràfiques
Naixement 14 de març de 1681
Magdeburg
Mort 25 de juny de 1767(1767-06-25) (als 86 anys)
Hamburg
Nacionalitat Alemanya Alemanya
Activitat professional
Ocupació Compositor
Gènere Òpera, música religiosa i Música de cambra
Moviment Música barroca
Estil Barroc
Obra
Obres destacades Water Music
Paris quartets
Concerto for 2 violas
Viola Concerto
12 Fantasias for Solo Flute
Twelve Fantasias for Viola da Gamba solo
12 Fantasias for Solo Violin
Sonates sans basse
6 Canonical Sonatas
4 Concertos for 4 Violins
Germanicus (1704)
Der neumodische Liebhaber Damon (1719)
Der geduldige Socrates (1721)
Sieg der Schönheit (1722)
Pimpinone (1725)
Orpheus (1726)
Miriways (1728)
Emma und Eginhard (1728)
Flavius Bertaridus (1729)
Don Quichotte auf der Hochzeit des Comacho (1761)
Dades familiars
Parents
Signatura

IMDB: nm0854310
Modifica dades a Wikidata

Georg Philliph Telemann (Magdeburg, 14 de març de 1681 - Hamburg, 25 de juny de 1767) fou un compositor barroc alemany. Situat juntament amb Johann Sebastian Bach i Georg Friedrich Händel al cim de la música barroca alemanya.

Inicialment estudià lleis a Hamburg, on va fer amistat amb el jove Händel. Dedicat ja a la música, ocupà càrrecs musicals a Eisenach i Frankfurt fins a assolir el prestigiós càrrec de Director Musices de la ciutat d'Hamburg.

La seva obra és vastíssima: Al voltant de 1.000 suites per a orquestra, multitud de concerts per a diversos instruments, unes 40 òperes i nombroses obres religioses com oratoris, cantates i passions. Aquesta immensa obra és catalogada en el Telemann Werke Verzeichnis (TWV).

A més de la seva tasca compositiva, Telemann es dedicà a la promoció i difusió musical, creant associacions musicals com el Collegium Musicum de Leipzig, que més tard dirigí J. S. Bach, o publicant revistes musicals.

Amic personal de Bach i de Händel, fou considerat en el seu temps el compositor més important d'Alemanya, fins al punt que les autoritats de Leipzig li oferiren el càrrec de Kantor de l'església de Sant Tomàs quan aquest quedà vacant l'any 1723. Només quan Telemann declinà l'oferiment, la plaça fou oferta a Bach, que l'acceptà.

Per alguna correspondència que Telemann mantingué amb Händel, sabem de la seva afició a la botànica i a les plantes exòtiques, que cultivava al seu jardí d'Hamburg.

Les seves obres més destacades són:

  • L'anomenada Tafelmusik (Música de sobretaula), recull de suites i concerts per a orquestra;
  • La suite orquestral Wassermusik (Música aquàtica);
  • L'òpera còmica Pimpinone;
  • L'Oratori Der Tag des Gerichts (El dia del Judici Final);
  • La Suite orquestral Don Quichotte (El Quixot);
  • La Passió segons Sant Marc.