Simone Young

Simone Young
	;
Biografia
Naixement	2 març 1961 (63 anys); Sydney (Austràlia)
Dades personals
Formació	Conservatori de música de Sydney ; Universitat de Sydney
Activitat
Ocupació	directora d'orquestra, professor universitari de música, directora musical
Activitat	1985 –
Ocupador	Sydney Symphony Orchestra (en) (2022–); Universitat de Música i Teatre d'Hamburg (2004–2015); Òpera d'Austràlia (2001–2003); Orquestra Filharmònica de Bergen (1998–2002)
Membre de	European Academy of Music Theatre (en)
Gènere	Música clàssica
Instrument	Piano
	Premis (2019) Premi de Cultura Europeu; (9 setembre 2008) Premi BrahmsBrahmspreis; (2005) Medalla Goethe; (26 gener 2004) Membre de l'orde d'Australia; (1986) Young Australian of the Year; Llibre d'honor de dones victorianes; Cavaller de les Arts i les Lletres ;
Lloc web	simoneyoung.com

Simone Young AM (Sydney, Austràlia, 2 de març de 1961) és una directora d'orquestra i de teatre d'òpera australiana. És considerada com una dels cent millors directors d'orquestra del món, d'entre els quals només vuit dones.^[1]^[2]^[3]

Biografia[modifica]

Simone Young té arrels irlandesos i croates. Els seus primers passos musicals va ser al piano de la seva àvia.

Va estudiar piano i composició a la seva ciutat nadal. El 1985 va començar la seva carrera de directora d'orquestra al Sydney Opera House. Quan va haver de reemplaçar-hi un col·lega malalt, tenia només 24 anys.

Amb una beca va partir per estudiar a Europa el 1986. El 1991 va secundar James Conlon a l'Òpera de Colònia. De 1993 a 1995 va ser la mestre de capella de Daniel Barenboim. En aquest moment, la seva carrera va prendre una envolada internacional: Wiener Staatsoper, Opéra Bastille, Covent Garden, Staatsoper München, la Semperoper a Dresden i al Metropolitan Opera a Nova York. Mentrestant també va dirigir diverses orquestres arreu del món. De 2001 a 2003 va ser directora artística i directora d'orquestra a l'òpera de Sydney. Des del 2007 va esdevenir primera directora visitant del Gulbenkian Orchestra de Lisboa. El 2005 va esdevenir intendent de l'Staatsoper i de la Philharmoniker d'Hamburg i el 2006 va ser nomenada professora a l'Escola superior de música i de teatre a la mateixa ciutat.

S'ha fet famosa per les seves realitzacions d'òperes de Richard Wagner. El 2008 va començar amb L'anell del nibelung, junts amb l'escenògraf Claus Guth i el decorador i sastre Christian Schmidt.^[4]

Premis i medalles[modifica]

Doctor honoris causa de les universitats de Sydney i de Melbourne
Membre de l'Orde d'Austràlia
Chevalier des Arts et des Lettres (França)
Goethe-Medaille 20005 Weimar (Alemanya)
Directora d'orchestra de l'any 2006 per la revista Opernwelt
Junts amb els Philharmoniker Hamburg el Premi Brahms de Slesvig-Holstein (2008)

Referències[modifica]

↑ «Simone Young». Store norske leksikon / Gran enciclopèdia noruega. [Consulta: 5 març 2021].
↑ Roberts, Maddy Shaw «Eight of the world's 100 top conductors are now women, compared to just one in 2013» (en anglès). Classic fM, 07-01-2020 [Consulta: 10 gener 2020].
↑ Classical Music Statistics 2019 Arxivat 2020-09-29 a Wayback Machine. a bachtrack (anglès)
↑ «Biografia de Simone Young al web de l'Staatsoper Hamburg». Arxivat de l'original el 2005-12-01. [Consulta: 2 agost 2010].

Bibliografia[modifica]

Pleger, Ralf. Simone Young. Die Dirigentin. Ein Portrait (en alemany). Hamburg: Europäische Verlagsanstalt, 2006. ISBN 978-3-434-50599-0.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Simone Young

[1] «Simone Young». Store norske leksikon / Gran enciclopèdia noruega. [Consulta: 5 març 2021].

[2] Roberts, Maddy Shaw «Eight of the world's 100 top conductors are now women, compared to just one in 2013» (en anglès). Classic fM, 07-01-2020 [Consulta: 10 gener 2020].

[3] Classical Music Statistics 2019 Arxivat 2020-09-29 a Wayback Machine. a bachtrack (anglès)

[4] «Biografia de Simone Young al web de l'Staatsoper Hamburg». Arxivat de l'original el 2005-12-01. [Consulta: 2 agost 2010].

[1]

[2]

[3]

[4]