Compositor
 | |
Tipus d'ocupació | músic i autor  |
|---|---|
Camp de treball | composició musical i composició |
Una compositora o compositor és algú que compon música, és a dir, que crea una obra reunint o combinant diversos elements musicals.[1]
Escriu una partitura emprant la notació musical perquè ell/a mateix/a o bé d'altres puguin interpretar l'obra. Això ho distingeix del músic que improvisa. Es poden compondre una gran varietat d'obres: orquestrals, de cambra, corals, per a instrument solista, vocals i fins a entrar dins del gènere operístic.
Al llarg de la història de la música clàssica, la funció de compondre música ha variat, segons el context. Als inicis sovint importava més l'execució musical. Escriure, o més tard imprimir partitures podia tenir menys importància, i les persones intèrprets generalment podien modificar les obres en el moment de l'execució. Amb el temps, tanmateix, els i les compositores van començar a donar instruccions molt estrictes, que els intèrprets havien de respectar. Aquest criteri, d'altra banda, podria considerar-se en alguns casos com a molt purista. Per això, el paper de la compositora o compositor ha sigut cada vegada més important, sovint acompanyant al seu prestigi com a intèrpret. Si durant el classicisme va adquirir una creixent importància, en el romanticisme el compositor va esdevenir un personatge gairebé mític, com és el cas de Ludwig van Beethoven.
Grans compositors de la història de la música
[modifica]Compositors que per la seva creativitat, genialitat, obra extensa, innovacions harmòniques, etcètera, han influenciat altres compositors posteriors, així com escriptors, pintors i artistes. Han evolucionat el llenguatge musical tot creant una nova època dins la història de la música.
Barroc: J. S. Bach, G. F. Haendel
Classicisme: W. A. Mozart, F. J. Haydn
Romanticisme: L. V. Beethoven, F. Chopin, R. Schumann, J. Brahms, P. I. Txaikovsky, F. Schubert
Segle XX: C. Debussy, M. Ravel, S. Rakhmàninov, S. Prokoviev, B. Bartok, I. Stravinsky, A. Schoenberg, D. Xostakovitx
Altres compositors i compositores
[modifica]Altres compositors de diferents èpoques podrien ser:[2][3]
Edat mitjana: Berenguer de Palou, Hildegard von Bingen, Guillem de Berguedà, Cerverí de Girona [4]
Renaixement: Josquin Des Prés, G. Pierluigi da Palestrina, Joan Brudieu, Orlande de Lassus.
Barroc: J. B. Cabanilles, H. Purcell, M. Cassulana, A. Vivaldi, I. Leonarda, J. F. Rameau, G. Ph. Telemann
Classicisme: Antoni Soler, Narcís Casanoves, H.de Montgeroult, C. W. Gluck, C. Ph. E. Bach
Romanticisme: C. Schumann, F. Mendelssohn, F. Mendelssohn, L. Farrenc, M. Szymanowska, E. Mayer, Enric Granados, Camille Saint-Saens, A. Dvorak, F. Liszt, H. Berlioz, N. Rimsky-Korsakov, M. Mussorgsky, C. Franck, F. Delius, E. Grieg
Segle XX (i finals del XIX): Enric Morera, G. Mahler, A. Bruckner, E. Smith, E. Barns, A. Beach, L. Boulanger, C. Cheminade, R. Clarke, L. A. Le Beau, E. Maconchy, F. Mompou, D. Pejacevic, O. Messiaen, G. Ligeti, G. Tailleferre, R. Strauss, Lamote de Grignon, Juli Garreta, M. Blancafort, A. Scriabin, P. Dukas, R. Vaughan Williams, Ch. Ives, C. Nielsen, P. Hindemith, J. Sibelius, B. Britten, Z. Kodaly, L. Janacek, E. Elgar, G. Holst
Actuals (SXX - XXI) S. Gubaidúlina, Xavier Montsalvatge, Pierre Boulez, L. Bernstein, Joan Guinjoan, X. Benguerel, J. Soler.
El terme compositor es fa servir molt específicament en música clàssica. En la música popular, al compositor/a molt més habitualment se l'anomena autor/a o bé, més específicament cantautor/a quan és a la vegada l'autor/a i l'intèrpret de les seves obres.
Vegeu també
[modifica]- Professional de la música
- Llista de compositors
- Llista de compositores
- Compositores a la història de la música
- Bibliografia musical
Referències
[modifica]
- ↑ «Compositor». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Història de la Música Catalana, Valenciana i Balear - Diccionari (volums IX i X). Edicions 62, Any 2003.
- ↑ Gran Enciclopèdia de la Música. Vuit volums (3000 pàgines). Grup Enciclopèdia Catalana, anys 1999 a 2003.
- ↑ «Cerverí de Girona | enciclopedia.cat». [Consulta: 19 setembre 2025].