Claire Bloom

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaClaire Bloom
Claire Bloom at the STR Theatre Book Prize ceremony on 18 May 2011 at the Drury Lane Theatre, London.jpg
Claire Bloom (2011)
Biografia
Naixement 5 de febrer de 1931 (1931-02-05) (87 anys)
Londres, Anglaterra
Nacionalitat Regne Unit Regne Unit
Educació Central School of Speech and Drama
Guildhall School of Music and Drama
Activitat
Ocupació Actriu, autobiògrafa, actriu de teatre i actriu de cinema
Família
Cònjuge Rod Steiger (1959–1969)
Hillard Elkins (1969–1972)
Philip Roth (1990-1995)
Fills Anna Steiger Tradueix
Premis

IMDB: 0001954
Modifica les dades a Wikidata

Claire Bloom CBE (Finchley, Londres, Anglaterra, 5 de febrer de 1931) és una actriu anglesa.

La ballarina de les bambolines[modifica]

Destacada figura del teatre, el cinema, la televisió i la ràdio, Claire Bloom ha tingut una variada carrera com a actriu dintre i fora del seu país d'origen, Anglaterra. Si bé mai arribà a ser una estrella taquillera, la seva presencia ha estat notable en distintes dècades i inclús es pot dir que és encara més destacada en la seva maduresa que quan era més jove, encara que acumula en la seva trajectòria professional més de seixanta anys de treballs molt diversos en tots aquests mitjans.

És filla de segona generació d'una família immigrant de jueus –el cognom Blumenthal passà a convertir-se en Blueme—que arribà a Anglaterra des de Letònia i Alemanya, d'on eren els seus avis. El seu pare Edward Max Blume, era venedor i la seva infància restà marcada per la vida errant de la seva família abans d'esclatar la segona guerra mundial, per seguir la recerca de feina del seu progenitor. Començà a interessar-se pel teatre ja durant la seva infància i decidí dedicar-se a la interpretació després de veure el 1936 una adaptació al cinema de Romeo and Juliet de George Cukor. La guerra la separà dels seus pares, que l'enviaren junt amb l seu germà John als Estats Units a viure amb un oncle per allunyar-la del perill dels bombardeigs alemanys que s'abatien sobre Anglaterra.

Va ser a l'altra banda de l'Atlàntic on començà a presentar-se a distintes proves per a papers en teatre i ràdio, mitjans en els que finalment assolí alguns treballs abans de retornar a Londres, una volta acabada la contesa, per a matricular-se en la Central School of Speech and Dramatic Art de la capital britànica. Tenia només 15 anys quan finalment trobà un representant, el qual li aconseguí el paper de prostituta en un muntatge de l'obra Confessions of an English Opium Eater de Thomas de Quincey. A més començà a treballar en la TV per la BBC, cosa que la portà a deixar els estudis. Un any més tard es demostrà que l'arriscat abandó de les aules no havia estat en va, quan li donaren el paper d'Ofèlia en un muntatge de Hamlet, que fou el primer de molts personatges de Shakespeare que hauria d'interpretar en el teatre, el cinema i la televisió. Aquest brillant principi de carrera li valgué ser la protagonista d'un article en una revista que es convertiria en la seva millor targeta de visita per arrencar la seva carrera en el cinema.

Gran debut cinematogràfic[modifica]

Claire Bloom en el seu gran paper Limelight

Charles Chaplin havia llegit l'article i, sorprès per la semblança física de Claire amb la seva esposa, Oona O'Neill, s'interessà pel seu treball per finalment donar-li el principal paper femení de la seva pel·lícula Limelight. Malgrat que el mestre de l'humor i la pantomima no aconseguí un gran èxit amb aquest treball, que fou molt mal distribuït com a represàlia per la inclinació política del seu director, ser fitxada pel creador de Xarlot per a interpretar a la ballarina de Limelight -(les escenes de ballet eren interpretades per la ballarina professional Melissa Hayden)[1]- li'n valgué a Claire Bloom un trampolí per assolir nous treballs davant les càmeres i, de passada, convertir-se en un rostre popular del cinema britànic amb projecció internacional quan portava a l'esquena nou anys de treball.

Una altra figura destacada del cinema britànic, Laurence Olivier, li donà el següent paper important de la seva carrera en el cinema, Lady Anne en l'adaptació al cinema de Ricard III, que l'etiquetà en papers d'època per una temporada, portant-la fins a la Grècia clàssica a Alexander the Great, una superproducció protagonitzada per Richard Burton –que substituí a Charlton Heston— dirigida per Robert Rossen. Es rodà a Espanya i el resultat deixà força descontent al seu protagonista masculí, però no impedí que Claire seguís acumulant en la seva filmografia nous papers històrics, primer en TV, on la sèrie Producer's Showcase li proposà els rols femenins principals d'adaptacions de Romeu i Julieta, Marc Antoni i Cleopatra i també la Roxana de Cyrano de Bergerac, o la reina Victòria a Victòria Regina, o la Bella de l'adaptació de La bella i la bèstia per a la sèrie Shirley Temple's Storybook...i així fins a arribar a Katya en l'adaptació de l'obra de Fiódor Dostoievski Els germans Karamàzov, que dirigí per al cinema Richard Brooks amb Yul Brynner com a protagonista. Tornaria a trobar-se amb aquest mateix actor com a company en The Buccaneer, film de pirates que començà a dirigir Cecil B. DeMille, però completà Anthony Quinn. Tancà aquest cicle de personatges d'època amb la seva participació en l'adaptació de contes infantils The Wonderful World of the Brothers Grimm, després d'haver interpretat el rol d'Anna Karenina en una adaptació per a la TV de la novella de Lleó Tolstoi on l'acompanyà Sean Connery com el comte Vronsky.

Musa dels joves aïrats[modifica]

Però, a més, Claire pot presumir d'haver estat una de les muses dels joves aïrats del free cinema britànic, una espècie de nova onada anglesa a l'estil de la nouvelle vague francesa, mercès a la seva participació en una de les pel·lícules més significatives d'aquesta corrent, Look Back in Anger (1959) dirigida per Tony Richardson, i novament amb Richard Burton com a company de repartiment. El cinema li'n donaria a partir d'aquest moment l'oportunitat d'interpretar dones en conflicte amb destacat protagonisme per a convertir-se en un símbol del canvi dels personatges femenins en la pantalla gran. De forma que, mentre en els escenaris seguia interpretant personatges clàssics en muntatges de Shakespeare, el cinema li permetia encarnar la mestressa de casa de sexualitat inestable de The Chapman Report (1962), dirigida per George Cukor; la psíquica lesbiana de The Haunting, film de terror el director de la qual fou Robert Wise (un paper que posteriorment interpretà Catherine Zeta-Jones en la nova versió de la mateixa novel·la, titulada en català La casa infernal); o la psiquiatra de Charly.

Biografia, premis i recorregut sentimental[modifica]

A més d'haver tingut una relació sentimental intermitent amb Richard Burton entre 1949 i 1957, relació que s'inicià segons explicava l'actor en la seva autobiografia uns dies després que ell es casés amb Sybil Williams, Claire Bloom es casà en tres ocasions. Conegué el seu primer marit, el també actor Rod Steiger –-un dels principals representants de Mètode a Hollywood, amb films com On the waterfront--, quan ambdós interpretaven en el teatre l'obra Rashomon. Van contraure matrimoni el 20 de setembre de 1959 i es divorciaren el 1969, després de tenir l'única filla de l'actriu, Anna Steiger, que posteriorment va fer carrera com a cantant d’òpera. El mateix any en què es divorcià de Steiger, l'actriu va contreure matrimoni amb el productor nord-americà Hillard Elkins, amb qui es casà el 14 d'agost i se'n divorcià el 1972. El seu tercer marit fou l'escriptor Philip Roth. Es casaren el 29 d'abril de 1990 i es divorciaren el 1995. Aquest últim matrimoni fou objecte de relectura per part del públic després de la publicació del segon llibre de memòries de l'actriu. El seu primer llibre titulat Limelight and After: The Education of an Actress, que sortí a la venda el 1982, i en el qual s'ocupava de la seva etapa de formació i dels seus treballs sobre els escenaris: el segon titulat Leaving a Doll's House, era un recorregut més personal per la seva vida, en què va incloure comentaris sobre els seus embolics sentimentals amb Burton i amb altres dos companys de repartiment, Laurence olivier i Yul Brynner, a més d'anècdotes sobre els seus matrimonis, els quals no li feren gaire gràcia a Roth. El llibre es va publicar el 1996, després del seu divorci, i sembla que l'escriptor es va treure l'espina per les polèmiques afirmacions de la seva ex-esposa inspirant-se en ella per a crear el personatge d'Eve Frame en la seva novel·la I Married a Communist, publicada el 1998.

Filmografia[modifica]

Premis i nominacions[modifica]

Nominacions[modifica]

Referències[modifica]

  • Revista de cinema ACCIÖN del mes de juliol de 2014. (ISSN: 2172-0517)
  1. Edita SARPE, Gran Enciclopèdia de la Música Clàsica, vol. II, pàg. 574. (ISBN 84-7291-255-8)

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Claire Bloom Modifica l'enllaç a Wikidata