Èdip Rei

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Èdip respon a l'enigma de l'Esfinx, de Jean Auguste Dominique Ingres, c. 1805
Èdip separant-se de Iocasta, Alexandre Cabanel.

Èdip Rei és una tragèdia grega escrita per Sòfocles vers la fi de la seva vida, l'única conservada de la trilogia sobre el malaurat rei de Tebes.

Argument[modifica | modifica el codi]

L'obra narra la història d'Èdip, un desventurat príncep de Tebes, fill de Laios i Iocasta. Poc abans que Laios i Iocasta es caséssin, l'oracle de Delfos els va advertir que el fill que tinguéssin esdevindria l'assassí del seu pare i l'espòs de la seva mare. Laios va tenir por i, quan va néixer Èdip, va encarregar a un dels seus súbdits que el matés, però aquesta persona no va complir l'ordre de matar Èdip. Solament va lligar-li els peus al nadó i el va penjar, mitjançant una corretja, a un arbre (bo i desobeint la lleialtat al rei Laios per l'horror que li produïa l'ordre que li havien donat).

Per allí va passar Forbas, un pastor dels ramats del rei de Corint, que va sentir els grans laments i el plor del nadó. El va recollir i el va lliurar, per tal que en tingués cura, a Pòlib. L'esposa de Pòlib, Mèrope, es va mostrar encantada amb el nen i el va cuidar amb afecte a casa seva. Ella li va donar el nom d'Èdip (que significa "el dels peus inflats").

Èdip va créixer sota la cura dels reis de Corint. Durant unes noces, un borratxo li va etzibar que Pòlib i Mèrope no eren els seus veritables pares. Després del que havia sentit i turmentat pels dubtes, Èdip va preguntar a la seva mare si era adoptiu o no, però Mèrope, mentint, va dir-li que ella era la seva autèntica mare. Èdip, no obstant això, no estava content amb les respostes de Mèrope i va acudir a l'oracle de Delfos, qui li va pronosticar que mataria el seu pare i es casaria amb la seva mare. En escoltar aquestes paraules, Èdip va prometre no tornar mai més a Corint, i va emprendre camí cap a Fòcida. En el seu viatge es va trobar un carruatge, en què viatjava Laios, acompanyat d'una cohort. Davant la negativa tant d'Èdip com del carruatge a deixar passar l'altre, van iniciar una baralla en què Èdip va matar Laios. En arribar a Tebes, Èdip va trobar un horrible monstre, l'Esfinx. L'Esfinx tenia cap, cara i mans de dona, veu d'home, cos de gos, cua de serp, ales d'ocell i urpes de lleó. Des d'un pujol aturava tot aquell que passés al costat seu i li formulava una pregunta. Si no la hi contestaven, l'Esfinx els provocava la mort.

Èdip fou capaç de respondre la fatídica pregunta i així va alliberar Tebes, la ciutat que el monstre havia torturat fins aleshores. En entrar a la ciutat, els ciutadans, agraïts amb l'estranger, li van proposar de fer-lo rei i de maridar-lo amb la reina Iocasta, vídua de feia poc i germana de Creont. El casament i la coronació es van produir entre grans festes. Tanmateix, al cap de poc, noves desgràcies van caure sobre Tebes. Segons els oracles i endevins, la causa era que l'assassí del rei Laios vivia entre els tebans. La recerca, encapçalada pel propi rei de Tebes, no produïa resultats. La participació de Tirèsies resulta clau per revelar a Èdip que, de fet, el que li havien anunciat s'ha acomplert. En el desenllaç, Iocasta se suïcida i Èdip es treu els ulls i abandona Tebes.

Estructura interna[modifica | modifica el codi]

Personatges[modifica | modifica el codi]

Principals[modifica | modifica el codi]

  • Èdip: Protagonista de la tragèdia. Despre s d'haver matat el seu pare sense saber-ho, és nomenat rei de Tebes en haver alliberar la ciutat del setge de l'esfinx, es casa amb Jocasta, la seva mare i la reina de la ciutat, amb qui te fills.
  • Creont: Germà de Jocasta. Èdip l'acusa d'haver creat una conspiració contra ell amb l'ajut de Tirèsies. Al final de la trage dia el rei de Tebes el deixa a càrrec de la ciutat i de les seves filles quan marxa a l'exili.
  • Tirèsies: Èndeví de la ciutat de Tebes. Discuteix amb Èdip per no voler dir-li la veritat de la seva història, tot i que ho acaba fent.
  • Jocasta: Reina de Tebes, mare i esposa d'Èdip després de l'assassinat del seu anterior marit, Laios. Se suïcida en adonar-se de la terrible història d'Èdip.
  • Corifeu: Èsta representat per un conjunt d'ancians tebans, que canten els estàsims i fan reflexions sobre les accions que van succeint a la tragèdia.

Secundaris[modifica | modifica el codi]

  • Missatger: Apareix cap al final de l'obra. Dóna a Jocasta la notícia de la mort del rei Polib, de Corint.
  • Company de Laios: És l'únic testimoni viu que queda que pugui relatar els esdeveniments de la mort de Laios i el desenllaç final.
  • Sacerdot: Apareix al principi de l'obra i representa al conjunt de joves i vells sacerdots. És un sacerdot de Zeus.
  • Pastor: Ancià, antic servidor de Laios que s’encarrega d’abandonar Èdip quan és un nen al mont.

Evolució dels personatges[modifica | modifica el codi]

Pel que fa a l'evolució dels personatges, només podem remarcar l'evolució, com a molt, dels principals, ja que hi ha diversos que només fan una petita aportació a l'obra grega i no es pot veure una evolució clara de cadascun d'ells.

Clarament, el personatge que més evoluciona és Èdip, que passa de ser el rei de Tebes, estimat pel poble i preocupat per la integritat d'aquest, a ser un home desgraciat que ja no te cap tipus de glòria, doncs després de descobrir que ha sigut l'amant de la seva pròpia mare i l'assassí del seu pare es buida els ulls i queda cec. Ès curiós com Èdip es passa l'obra negant el que acaba sent veritat: que ha matat l'anterior rei de Tebes, Laios, completament cec del que esta passant al seu voltant, pero en quedar-se físicament cec, obte el do de la profecia i és capaç de veure realment el que passa.

Un altre dels personatges que es pot analitzar de forma breu és el de Jocasta. Aquesta, en el moment en el qual apareix a la tragèdia, actua com una intermediària entre Èdip i Creont. Ès tracta d'un model d'esposa exemplar, tot i que a l'antiguitat se li donava una importància completament secundària. Jocasta passa de ser la perfecta esposa a arribar a la desesperació més absoluta que acaba en la seva mort, en el seu propi suïcidi en saber el que realment havia passat.

Finalment, l'últim personatge del qual es pot veure una evolucio és Creont, el germà de Jocasta, que passa de ser un subordinat del rei a quedar com a únic successor del tron de Tebes un cop Èdip marxa exiliat.

Acció[modifica | modifica el codi]

Pel que fa a l'accio de la tragèdia, segueix un ordre lineal, on els esdeveniments van succeint cronològicament, tot i que cal fer-ne un apunt important: Quan s'explica el que va passar amb Laios i es relata la mort d'aquest, es pot considerar que es produeix un tipus de flaishback, on el lector s'imagina allò que va passar, tot i que no es representa a l'escena.

Quant a accions paral·leles, es pot considerar que sí es produeixen o que no. Per exemple, una de les que es pot considerar clarament una escena paral·lela es la del moment de la mort de Jocasta, que se suicida mentre a l'escena principal esta succeint acció.

Temps i espai[modifica | modifica el codi]

La història se situa en el passat mí tic de Grècia, concretament a la ciutat de Tebes. L'acció concreta de la tragèdia de Sòfocles se centra en el palau d'Èdip a la ciutat i en els seus voltants, doncs en cap moment hi ha cap altre escenari on es desenvolupi l'accio dramàtica.

Estructura externa[modifica | modifica el codi]

Pròleg (vv. 1-150): tot el poble prega davant els altars, Èdip es presenta angoixat pel dolor que aclapara els seus súbdits i aquests li demostren la seva confiança. Èdip decideix consultar l’oracle de Delfos, llavors arriba Creont, el cunyat d’aquest, de Delfos i davant de tots li explica la resposta del déu, la pesta acabarà quan es condemni a mort o a l’exili l’assassí de Laios. El poble tranquil i confiat es retira dels seus llocs de pregària.

Pàrode (vv. 151-215): comença i acaba amb una invocació als déus protectors de Tebes i hi exposa les desgracies que pateix la ciutat cantat per el cor.

Episodi I (vv. 216-462): Èdip es mostra decidit a solucionar el problema de la pesta. Per boca del corifeu surt el nom de Tirèsias i Èdip el fa anar a la ciutat, però Tirèsias no vol parlar i Èdip l’acusa d’ésser l’instigador. Finalment Tirèsias li revela la veritat, però Èdip no entén les coses clares.

Estàsim I (vv. 463- 512): el cor tampoc pot comprendre que les paraules de Tirèsias puguin anar adreçades a Tirèsias i pensen que pot haver -se equivocat.

Episodi II (vv. 513- 862): Creont vol saber amb exactitud quines són les acusacions que Èdip ha formulat en contra d’ell, Èdip continua pensant que Creont és el culpable. Apareix Iocasta que el posa en el camí de descobrir-se ell mateix com l’assassí de Laios i com a fill incestuós, el relat de l’assassinat de Laios trasbalsa l’ànim d’Èdip i davant la veritat que ell intueix a mitges, comença a pensar que no té els déus del seu costat i que podria ser ell l’assassí.

Estàsim II (vv. 863- 910): el cor es mostra desconcertat i demana el càstig diví per evitar que el cosmos esdevingui de nou caos.

Episodi III (vv. 911- 1085): Iocasta va a pregar davant l’altar del déu Apol·lo  i el missatger de Corint, que ve a revelar la veritat que Èdip no és fill de Polib i només sap que el va rebre d’un pastor de Laios. Iocasta ja ho sap i no necessita el testimoni del criat, però Èdip s’equivoca a l’hora d’interpretar la reacció de Iocasta.

Estàsim III (vv. 1086-1109): El cor s’agafa a la idea d’un naixement d’origen diví.

Episodi IV (vv. 1110-1185): Iocasta ha pujat a la cambra nupcial i Èdip continua la seva investigació, la seva pròpia identitat es farà palesa amb l’arribada del criat, el pastor que va recollir-lo i l’únic testimoni de la mort de Laios.

Estàsim IV (vv. 1186-1222): Ara que la veritat ha estat revelada, el cor canta l’ infortuni d’Èdip i de tota la raça dels mortals.

Èxode (vv. 1223-1580): el missatger del palau explica la fi de Iocasta i l’acció d’Èdip. La mort de Iocasta queda en segon lloc quan apareix Èdip. Aquest, parla primer amb el corifeu i després amb Creont. Èdip després de treure’s els ulls, demana que li facin fóra del país. L’èxode finalitza amb les paraules del cor.

Temes[modifica | modifica el codi]

[modifica | modifica el codi]

El tema principal que presenta aquesta obra és el destí. Aquest està marcat pels déus i ningú se’n pot escapar de cap manera. Tot i així, ja no és com a la Grècia arcaica que, com que no hi ha noció de voluntat i conseqüentment tampoc hi ha responsabilitat, totes les accions dels homes es justifiquen per haver estat dictades pels déus.  A Èdip Rei ens és presentat un destí que els déus coneixen però no l’imposen, és a dir, saben què passarà però donen un marge de maniobra als homes. Per tant, Èdip es mou amb total llibertat a l’hora prendre decisions però això no fa que pugui defugir aquest destí. Això queda clarament demostrat en el fet que Èdip fuig de Corint amb la intenció d’impedir el que ha estat dictat pels déus però, tot i així, no ho aconsegueix. A més, a l’hora d’esbrinar qui és l’assassí de Laios, ell decideix què farà i com ho farà en tot moment. No obstant, per més que Èdip ho intenti evitar, s’haurà de complir el destí que li espera.

Un altre tema relacionat amb el destí és el menyspreu a la voluntat dels déus. Qüestionar el designi d’aquests pot arribar a ser molt greu fins al punt d’haver de patir sèries conseqüències. Tenim l’exemple de Iocasta que posa en dubte les paraules de l’oracle més d’una vegada i el d’Èdip que es riu i humilia l’endeví Tirèsias i això fa que tant un com l’altre tinguin un final terrible.

Finalment, un altre tema amb pes dins d’aquesta obra és la relació d’incest entre Èdip i Iocasta. Aquest tipus de relacions queden totalment prohibides i són considerades un delicte greu. Tenint en compte que viuen en una cultura de la vergonya en la que és molt important preservar l’honor, tant per Èdip com per Iocasta descobrir que els uneix un vincle de sang els és quelcom terrible. 

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Èdip Rei Modifica l'enllaç a Wikidata