Don't Drink the Water

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaDon't Drink the Water
Fitxa
DireccióWoody Allen
Protagonistes
Director artísticPeter Eastman
ProduccióRobert Greenhut
GuióWoody Allen
FotografiaCarlo Di Palma
MuntatgeSusan E. Morse
VestuariSuzy Benzinger
ProductoraMagnolia Productions i Sweetland Film Corporation
DistribuïdorAmerican Broadcasting Company i Netflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units
Estrena1994
Durada92 min
Idioma originalanglès
Doblada al catalàSí 
Descripció
Basat enDon't Drink the Water i Don't Drink the Water (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Gènerecomèdia

IMDB: tt0109644 Filmaffinity: 331227 Allocine: 59102 Allmovie: v109644 Modifica el valor a Wikidata

Don't Drink the Water és un telefilm estatunidenc dirigit per Woody Allen el 1994.

Argument[modifica]

1961 a Moscou, en plena Guerra freda. L'ambaixador dels Estats Units, Magee, es prepara per tornar a Washington. Confia al seu fill Alex la cura de dirigir l'ambaixada en la seva absència. Tan bon punt ha marxat, Walter Hollander, un turista americà, desembarca amb la seva dona Marion i la seva filla Susan: són perseguits per la policia soviètica per haver fotografiat indrets "sensibles" i demanen asil polític. Alex Magee es mostra incompetent i superat pels esdeveniments...

Repartiment[modifica]

Anàlisi[modifica]

D'entrada, es tracta d'una obra teatral, la primera escrita per a Broadway (1966) per Woody Allen, amb Lou Jacobi (Walter), Kay Medford (Marion) i Anthony Roberts (Axel). El 1969, l'obra és objecte d'una primera adaptació al cinema, dirigida per Howard Morris, amb Jackie Gleason (Walter), Estelle Parsons (Marion) i Ted Bessell (Axel). Insatisfet, Woody Allen realitza ell mateix aquesta segona adaptació, per a la televisió.

Des del començament, és dona el to: irrompent a l'ambaixada, Walter Hollander declara «Som americans, miri la nostra roba!». S'encadenen llavors, sense temps morts, situacions delirants, la família Hollander ocupant els llocs amb aplom i sembrant el pànic a l'ambaixada. Aquest telefilm és evidentment un opus de Woody Allen en la seva millor vena còmica (disbarat, humor jueu novaiorquès...), com "L'última nit de Borís Gruixenko" (1975) o "Misteriós assassinat a Manhattan" (1993).

Enllaços externs[modifica]