Don't Drink the Water

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.pngDon't Drink the Water
Fitxa tècnica
Direcció Woody Allen
Protagonistes Michael J. Fox
Mayim Bialik
Dom DeLuise
Julie Kavner
Edward Herrmann
Direcció artística Peter Eastman
Producció Robert Greenhut
Guió Woody Allen
Fotografia Carlo Di Palma
Muntatge Susan E. Morse
Vestuari Suzy Benzinger
Productora Magnolia Productions i Sweetland Film Corporation
Dades i xifres
País Estats Units
Data d'estrena 1994
Durada min
Idioma original anglès
Temàtica
Gènere comèdia
Més informació
IMDB Fitxa
AlloCiné Fitxa
All Movie Fitxa
Modifica dades a Wikidata

Don't Drink the Water és un telefilm estatunidenc dirigit per Woody Allen el 1994.

Argument[modifica | modifica el codi]

1961 a Moscou, en plena Guerra freda. L'ambaixador dels Estats Units, Magee, es prepara per tornar a Washington. Confia al seu fill Alex la cura de dirigir l'ambaixada en la seva absència. Tan bon punt ha marxat, Walter Hollander, un turista americà, desembarca amb la seva dona Marion i la seva filla Susan: són perseguits per la policia soviètica per haver fotografiat indrets "sensibles" i demanen asil polític. Alex Magee es mostra incompetent i superat pels esdeveniments...

Repartiment[modifica | modifica el codi]

Anàlisi[modifica | modifica el codi]

D'entrada, es tracta d'una obra teatral, la primera escrita per a Broadway (1966) per Woody Allen, amb Lou Jacobi (Walter), Kay Medford (Marion) i Anthony Roberts (Axel). El 1969, l'obra és objecte d'una primera adaptació al cinema, dirigida per Howard Morris, amb Jackie Gleason (Walter), Estelle Parsons (Marion) i Ted Bessell (Axel). Insatisfet, Woody Allen realitza ell mateix aquesta segona adaptació, per a la televisió.

Des del començament, és dona el to: irrompent a l'ambaixada, Walter Hollander declara «Som americans, miri la nostra roba!». S'encadenen llavors, sense temps morts, situacions delirants, la família Hollander ocupant els llocs amb aplom i sembrant el pànic a l'ambaixada. Aquest telefilm és evidentment un opus de Woody Allen en la seva millor vena còmica (disbarat, humor jueu novaiorquès...), com "L'última nit de Borís Gruixenko" (1975) o "Misteriós assassinat a Manhattan" (1993).

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]