The Philadelphia Story
  | |
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | George Cukor |
| Protagonistes | |
| Producció | Joseph L. Mankiewicz |
| Dissenyador de producció | Cedric Gibbons |
| Guió | Donald Ogden Stewart, Waldo Salt i Philip Barry |
| Música | Franz Waxman |
| Fotografia | Joseph Ruttenberg |
| Muntatge | Frank Sullivan |
| Vestuari | Adrian |
| Productora | Metro-Goldwyn-Mayer |
| Distribuïdor | Metro-Goldwyn-Mayer i Netflix |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Estats Units d'Amèrica |
| Estrena | 1940 |
| Durada | 108 min |
| Idioma original | anglès |
| Rodatge | Filadèlfia |
| Color | en blanc i negre |
| Descripció | |
| Basat en | The Philadelphia Story |
| Gènere | comèdia romàntica i comèdia de segones núpcies |
| Lloc de la narració | Pennsilvània |
| Premis i nominacions | |
| Nominacions | Oscar a la millor actriu secundària (1941) Oscar al millor actor (1941) Oscar a la millor actriu (1941) Oscar a la millor direcció (1941) Oscar al millor guió adaptat (1941) Oscar a la millor pel·lícula (1941)
|
| Premis | |
          | |
The Philadelphia Story és una pel·lícula estatunidenca de George Cukor, estrenada el 1940.[1]
Argument[modifica]
Filla de l'alta societat de Filadèlfia i de fort temperament, Tracy Lord ha conservat poc temps el seu primer marit, el playboy C. K. Dexter Haven. Dos anys més tard, està a punt de casar-se de nou amb un home de negocis en perspectiva, la qual cosa interessa la revista Spy, a qui Dexter promet l'accés necessari als seus dos reporters, el periodista Macaulay Connor i la fotògrafa Liz Imbrie.
Comentari[modifica]
Difícil de saber a qui atribuir la responsabilitat d'aquesta pel·lícula que ha marcat la història de la comèdia: si a l'obra de Philip Barry, que va triomfar durant dos anys a Broadway, a l'escenificació de George Cukor, per excel·lència el pintor hollywoodienc de les dones, a la producció de Joseph L. Mankiewicz, que ha sabut elevar el diàleg al rang de personatge principal de les seves pel·lícules, a la retòrica de Katharine Hepburn, a la profunditat de Cary Grant, o a la humanitat de James Stewart, o si a la seva complementarietat que és alquímia.
Sigui com sigui, aquesta pel·lícula continua sent, més de 60 anys després de la seva realització, l'exemple de l'èxit de la comèdia estatunidenca, on es combinen els esclats dels diàlegs, de la interpretació i de l'escenificació.
Repartiment[modifica]
|
 |
Premis i nominacions[modifica]
Premis[modifica]
Nominacions[modifica]
|
 |
Galeria[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ Lower, Cheryl Bray; Palmer, R. Barton. Joseph L. Mankiewicz: Critical Essays with an Annotated Bibliography and a Filmography (en anglès). McFarland, 2001, p. 246. ISBN 0786409878.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: The Philadelphia Story |
