L'aire d'un crim
El aire de un crimen  | |
|---|---|
 | |
| Fitxa | |
| Direcció | Antonio Isasi-Isasmendi |
| Protagonistes | |
| Dissenyador de producció | Ramiro Gómez y García de Guadiana |
| Guió | Antonio Isasi-Isasmendi Jorge Rodríguez del Alamo Gabriel Castro |
| Música | Francisco Aguarod Otal Luis Fatás |
| Fotografia | Joan Gelpí i Puig |
| Muntatge | Amat Carreras i Doll |
| Productora | Isasi PC / Televisió de Catalunya |
| Dades i xifres | |
| País d'origen |  Espanya |
| Estrena | 28 d'octubre de 1988 |
| Durada | 119 minuts |
| Idioma original | (castellà) (català) |
| Color | en color |
| Descripció | |
| Basat en | El aire de un crimen |
| Gènere | drama |
     | |
L'aire d'un crim és una pel·lícula espanyola de 1988, que va suposar el retorn a la direcció del seu director, Antonio Isasi-Isasmendi, que feia 11 anys que no dirigia cap pel·lícula des d' El perro (1977), on aprofita el cinema negre per fer una metàfora de l'Espanya rural i gris amb un repartiment d'alt nivell.[1] És basada en la novel·la El aire de un crimen de Juan Benet, finalista del Premi Planeta el 1980. Ha estat traduïda al català i emesa per TV3 el 20 de juliol de 1992.[2]
Argument[modifica]
En la dècada del 1950 en un indret mític d'Espanya anomenat Región, al poble de Bocentellas, apareix un home assassinat enmig de la plaça del poble. Els habitants del poble li demanen a un oficial de la caserna militar propera, el capità Medina, perquè els ajudi mentre arriba el jutge. Quan aquest arriba, però, el cadàver del mort ha estat canviat per un altre i es posen de manifest els interessos del caciquisme local.[3]
Repartiment[modifica]
- Francisco Rabal - el coronel
- Maribel Verdú - La Chiqui
- Fernando Rey - Fayón
- Chema Mazo - capità Medina
- Ramoncín - Luis Barceló
- Miguel Rellán - Dr. Sebastián
- María José Moreno - La Tacón
- Germán Cobos - Amaro
- Ovidi Montllor - Domingo Cuadrado
- Terele Pávez - Dona peó
- Rafaela Aparicio - Tinacia Mazón
- Agustín González - Jutge
- Alfred Lucchetti - Peris
Premis[modifica]
Gabriel Castro, Jorge Rodríguez Álamo i Antonio Isasi-Isasmendi foren nominats al Goya al millor guió adaptat en 1988.[4]
Referències[modifica]
- ↑ El aire de un crimen, El País, 19 de desembre de 1990
- ↑ L'aire d'un crim a esadir.cat
- ↑ L'aire d'un crim al Diccionari del Cinema a Catalunya
- ↑ El aire de un crimen al web dels premis Goya
Enllaços externs[modifica]
- El aire de un crimen a Historia de nuestro cine, rtve.es