Nicolau de Cusa

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personavenerable Nicolau de Cusa
Nicholas of Cusa.jpg
Fresc del s. XV amb el filòsof Modifica el valor a Wikidata
Nom original(de) Nicolaus Krebs, Nikolaus von Kues Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementNikolaus von Kues, Nicolaus Cusanus
1401 Modifica el valor a Wikidata
Bernkastel-Kues Modifica el valor a Wikidata
Mort11 agost 1464 Modifica el valor a Wikidata (62/63 anys)
Todi (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Lloc d'enterramentSan Pietro in Vincoli (Roma); el cor a l'església de Bernkastel-Kues 
Camarlenc del Col·legi Cardenalici
1463 –
← Jacopo PiccolominiJacopo Piccolomini →
Bisbe catòlic
26 abril 1450 –
Bisbe diocesà
23 març 1450 –
← Johann Röttel (ast) TradueixFrancesco Gonzaga (en) Tradueix →
External Ornaments of a Cardinal Archbishop.svg Cardenal
20 desembre 1448 – Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Romana Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Heidelberg (1416–)
Universitat de Pàdua (–1423)
Universitat de Colònia Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballFilosofia Modifica el valor a Wikidata
OcupacióMatemàtic, astrònom, diplomàtic, filòsof, escriptor, ministre, sacerdot catòlic, teòleg i jurista Modifica el valor a Wikidata
MovimentRenaixement alemany Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsHeymeric de Campo (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósFranciscans observants
ConsagracióNicolau V Modifica el valor a Wikidata
franciscà i cardenal
CelebracióEsglésia Catòlica Romana
BeatificacióVenerable
PelegrinatgeRoma, Cusa
Festivitat11 d'agost
IconografiaAmb hàbit franciscà
Altres
TítolPríncep-bisbe (1450–) Modifica el valor a Wikidata

Nicolau de Cusa (Cusa, Trèveris 1401 - Todi, Úmbria 11 d'agost de 1464) va ser un teòleg i filòsof tardomedieval, considerat el pare de la filosofia alemanya i personatge clau en la transició del pensament medieval al del Renaixement, un dels primers filòsofs de la modernitat.

Nicolau de Cusa parteix d'una idea per la qual entén que tot el creat, inclòs l'home, són imatge de Déu. Tot és manifestació d'un únic model, però no és una còpia, sinó un signe d'aquest Ésser Suprem. A través de les coses materials ens podem acostar al Ser Suprem, però l'Ésser Suprem és inassolible, perquè com la imatge no és perfecta l'Ésser Suprem és inassolible. “La veritat de la imatge no pot ser vista tal com és en si a través de la imatge perquè la imatge mai arriba a ser el model” tota perfecció ve de l'exemplar que és raó de les coses. Aquest és la manera com Déu relluïx en les coses. Com a conseqüència l'Absolut és incomprensible, ja que l'invisible no pot reduir-se al visible, l'infinit no es troba en el finit. Com dirà: “Perquè en Déu es produïx una contradicció” és degut al fet que Déu en l'Absolut i alhora és ho uneixo i múltiple. Nosaltres coneixem per comparança, per diferenciació, al separar una cosa d'una altra se sap que és cada cosa. Així per comparança s'adquireix el coneixement. Cal acostar-se a l'absolut des del concret que és visible, d'aquesta manera l'invisible es fa visible, almenys a través dels seus senyals. Déu és la síntesi de contraris, de la unitat i de la multiplicitat alhora. Per això Déu no és captat en cap objecte perquè cap objecte es limita, per això Déu és el no altre.

La ignorància d'una ment infinita enfront d'una finitud no és la indiferència. El reconeixement de la ignorància és una ignorància instruïda, docta. No obstant això la naturalesa intel·lectiva se sent atreta per conèixer l'incomprensible. Déu és inassolible, d'aquí el concepte clan del pensament de Nicolau de Cusa de Docta Ignorància.

Obres[modifica]

Les seves principals obres (moltes d'elles reculls de sermons dispersos) són les següents:[1]

  • De concordantia catholica (1433-1434)
  • De docta ignorantia (1440)
  • De coniecturis (1440-1444)
  • De quaerendo deum (1445)
  • Apologia doctae ignorantiae (1449)
  • Idiota de sapientia, de mente, de staticis experimentis (1450)
  • De theologicis complementis (1453)
  • De visione dei, De pace fidei (1453)
  • De beryllo (1458)
  • De principio (1459)
  • De possest (1460)
  • Cribratio Alkorani (1461)
  • De li non aliud (1462)
  • De ludo globi, de venatione sapientiae (1463)
  • Compendium (1463, data probable)
  • De apice theoriae (1464)

Referències[modifica]