Ernst Cassirer

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaErnst Cassirer
ErnstCassirer.jpg
Dades biogràfiques
Naixement 28 de juliol de 1874
Breslau
Mort 13 d'abril de 1945 (70 anys)
Nova York
Causa de mort Infart miocardíac
Alma mater Universitat Humboldt de Berlín
Activitat professional
Ocupació Filòsof i catedràtic d'universitat
Ocupador Universitat Colúmbia (1944–1945)
Universitat de Yale (1941–1944)
University of Gothenburg (1935–1941)
Universitat d'Oxford (1933–1935)
Universitat d'Hamburg (1919–1933)
War Press Office (German Reich)
All Souls College
Moviment Marburg School
Obra
Estudiants de doctorat Leo Strauss
Dades familiars
Cònjuge Toni Cassirer (1902–1945)
Fills Heinz Cassirer
Pare Eduard Cassirer
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata

Ernst Cassirer (1874 - 1945) va ser un filòsof alemany que va destacar en l'estudi del símbol i en l'anàlisi de l'obra de Kant. De família benestant jueva, va impartir classes a les universitats alemanyes fins que el nazisme el va forçar a l'exili. Llavors va continuar la seva recerca i docència a centres com Oxford o Harvard, on va assolir gran prestigi.[1][2]

La seva idea principal és que un dels trets distintius de l'ésser humà és la capacitat de crear i comprendre símbols, que l'ajuden a relacionar-se amb el món mitjançant models de sentit (en una línia similar al que afirma la semiòtica). Els símbols són formes a priori (seguint la terminologia kantiana), ja que condicionen la percepció i tot el coneixement i no es pot concebre una aproximació a la realitat o al propi jo sense ells. Aquests símbols tenen una base cultural però també psicològica i evolucionen amb la persona, de forma que serveixen per construir o rebutjar altres símbols (una anticipació del constructivisme).

Obres[modifica | modifica el codi]

  • Leibniz' System in seinen wissenschaftlichen Grundlagen, 1902
  • Der kritische Idealismus und die Philosophie des "gesunden Menschenverstandes", 1906.
  • Das Erkenntnisproblem in der Philosophie und Wissenschaft der neueren Zeit. (1: 1906; 2: 1907; 3: Die nachkantischen Systeme, 1920; 4: Von Hegels Tod bis zur Gegenwart (1832–1932), 1957).
  • Substanzbegriff und Funktionsbegriff. Untersuchungen über die Grundfragen der Erkenntniskritik. 1910
  • Freiheit und Form. Studien zur deutschen Geistesgeschichte, 1916.
  • Kants Leben und Lehre, 1918.
  • Zur Einstein'schen Relativitätstheorie. Erkenntnistheoretische Betrachtungen, 1921.
  • Idee und Gestalt. Goethe, Schiller, Hölderlin, Kleist, 1921
  • Philosophie der symbolischen Formen. (1. Die Sprache, 1923; 2. Das mythische Denken, 1925; 3. Phänomenologie der Erkenntnis, 1929).
  • Sprache und Mythos. Ein Beitrag zum Problem der Götternamen, 1925
  • Individuum und Kosmos in der Philosophie der Renaissance, 1927
  • Die Idee der republikanischen Verfassung, 1929.
  • Die Philosophie der Aufklärung, 1932.
  • Determinismus und Indeterminismus in der modernen Physik, 1937.
  • Axel Hägerström: Eine Studie zur Schwedischen Philosophie der Gegenwart, 1939.
  • Zur Logik der Kulturwissenschaften, 1942.
  • An Essay on Man, 1944. (Was ist der Mensch? Versuch einer Philosophie der menschlichen Kultur, 1960)
  • The Myth of the State, 1946. (Vom Mythus des Staates, 1949).
  • Symbol, Myth and Culture. Essays and Lectures, 1935-1945, New Haven, Yale Univ, 1979

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. (alemany) Patrick Conley: Die vergessene Tradition. Eine Erinnerung an den Philosophen Ernst Cassirer. Hessischer Rundfunk (Abendstudio), 9 d'abril 1995.
  2. Diccionario de Filosofía (en castellà). 1a. Barcelona: SPES Editorial (edició especial per a RBA Editoriales), 2003, p. 34 (Biblioteca de Consulta Larousse). ISBN 84-8332-398-2. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ernst Cassirer Modifica l'enllaç a Wikidata