Joseph-Arthur Gobineau

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJoseph-Arthur Gobineau
Arthur de Gobineau.jpg
Biografia
Naixement (fr) Joseph Arthur de Gobineau
14 juliol 1816
Ville-d'Avray
Mort 13 octubre 1882 (66 anys)
Torí
Lloc d'enterrament Cementiri monumental de Torí
  Ambaixador de França a Suècia 

1872 – 1877
  Q61196494 Tradueix Cantó de Chaumont-en-Vexin

1870 – 1871
← Jean-Baptiste Frion Tradueix
  Ministre plenipotenciari 

1864 – 1868
← Nicolas Prosper BouréeGeorges Napoléon Baude →
  Mayor of Trie-Château Tradueix 

1863 – 1870
Dades personals
Grup ètnic Francesos
Activitat
Ocupació Escriptor, diplomàtic, polític, poeta, escultor i antropòleg
Nom de ploma Ariel des Feux
Família
Cònjuge Clémence de Gobineau Tradueix
Fills Christine de Gobineau Tradueix
Diane de Guldencrone
Pare Louis de Gobineau Tradueix
Germans Bénédicte de Gobineau Tradueix
Premis
Modifica les dades a Wikidata
Fotografia de Gobineau

Joseph-Arthur Gobineau (Ville-d'Avray, Illa de França, 14 de juliol de 1816 - Torí, Piemont, 13 d'octubre de 1882) va ser un diplomàtic i filòsof francès, la teoria racial del qual, impregnada d'antisemitisme, va arribar a ser emprada posteriorment com a justificació filosòfica del racisme nazi.

Biografia[modifica]

Gobineau va néixer a Ville d'Avray, una localitat pròxima a París, en el si d'una família de l'aristocràcia. Va ocupar diversos càrrecs diplomàtics a Iran, Alemanya, Grècia, Brasil i Suècia des de 1848 fins a 1877. A més de la seva activitat en política exterior, fou un prolífic escriptor. Va escriure novel·les influïdes per Stendhal i llibres sobre religió, filosofia i història. La seva obra més famosa és l'Éssai sur l'inégalité des races humaines (Assaig sobre la desigualtat de les races humanes, 1853–1855), en la qual afirma que la raça dels germans, que habita en Gran Bretanya, França i Bèlgica, és l'única raça pura d'entre aquelles que procedeixen de la raça superior dels aris, per estar les altres més barrejades amb les races «negra» i «groga».

La seva teoria sobre la superioritat racial va influir en alguns escriptors alemanys i va ser adoptada posteriorment per Adolf Hitler. Entre els restants treballs d'aquest autor destaca El Renaixement (1877), que tracta sobre els mòbils psicològics que van donar origen al Renaixement italià.

Obres[modifica]

Assaigs[modifica]

Història :

  • Essai sur l'inégalité des races humaines, I i II (1853)
  • Essai sur l'inégalité des races humaines, toms III i IV (1855)
  • Mémoire sur l'état social de la Perse actuelle (1856)
  • Histoire des Perses (1869)
  • Ce qui se passe en Asie (1877)
  • Histoire d'Ottar Jarl et de sa descendance (1879)

Filosofia :

  • Les religions et les philosophies dans l'Asie centrale (1865)
  • Mémoire sur diverses manifestations de la vie individuelle (1869 ).

Filologia :

  • Lecture des écritures cunéiformes (1858)
  • Traité des écritures cunéiformes (1864)

Pamflets :

  • Ce qui est arrivé à la France en 1870 (1870)
  • La Troisième République et ce qu'elle vaut (1877)

Literàries[modifica]

Contes i novel·les :

  • Adélaïde (1869)
  • Souvenirs de voyage : Le Mouchoir rouge Akrivie Phrangopoulo, La Chasse au caribou (1872; Folio-Gallimard, 1985)
  • Les Pléiades (1874; Folio-Gallimard, 1997)
  • Nouvelles asiatiques : La Danseuse de Shamakha, L'Illustre Magicien, Histoire de Gambèr-Aly, La Guerre des Turcomans, Les Amants de Kandahar i La Vie de voyage (1876; P.O.L., 1990)
  • La Renaissance, scènes historiques (1877; GF-Flammarion, 1980)

Llibres de viatges :

  • Trois ans en Asie, 1859 (Métailié, 1980)
  • Voyage à Terre-Neuve, 1861 (Arléa, 1993)

Poesia :

  • La Chronique rimée de Jean Chouan et de ses compagnons (1846)
  • L'Aphroëssa (1869)
  • Amadis (1876)
  • Amadis (1887, rééd. intégrale, partiellement posthume)
  • Tre poemi inediti (Firenze, Olschki, 1965)

Teatre :

  • Les Adieux de Don Juan (1844)
  • Alexandre le Macédonien (1847, posthume)

Crítica :

  • Études critiques 1842-1847 (1984)


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Joseph-Arthur Gobineau Modifica l'enllaç a Wikidata