Jacques Lefèvre d'Étaples
Aparença
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1450 Étaples (Regne de França) |
| Mort | març 1536 Nerac (Regne de França) |
| Religió | Església Catòlica |
| Director de tesi | Hermònim i Joan Argiropul |
| Activitat | |
| Ocupació | teòleg, musicòleg, traductor de la Bíblia, teòric musical, traductor, filòsof, prevere |
| Ocupador | Collège du Cardinal-Lemoine |
| Professors | Hermònim, Joan Argiropul i Alexander Hegius von Heek (en) |
| Alumnes | Guillaume Farel, Charles de Bovelles, Guillaume Briçonnet i Melchior Volmar (en) |
| Obra | |
| Estudiant doctoral | François Vatable i Melchior Volmar (en) |
Jacques Lefèvre d'Étaples,també conegut pel seu nom llatinitzat de Jacobus Faber Stapulensis (Étaples sur mer, 1450 - Nérac, 1536), va ser un humanista i teòleg francès. És un precursor del moviment protestant a França tot i que ell personalment es va mantenir fidel al catolicisme. Alguns dels seus llibres van ser condemnats per herètics i va patir l'exili. Tingué la protecció de Francesc I de França. Va ser un clergue d'existència retirada i consagrat a l'erudició clàssica i els estudis teològics i exegètics. Viatjà a Itàlia a partir de 1486 i 1492. Disposava d'una sensibilitat que l'inclinava al misticisme. El 1512 elabora un comentari de les epístoles de Sant Pau i el 1530 tradueix el Nou Testament del grec al francès.[1][2]
Referències
[modifica]- ↑ «Jacques Lefèvre d’Étaples, French humanist and theologian». Encyclopaedia Britannica [Consulta: 19 setembre 2022].
- ↑ «Lefèvre d'Étaples, Jacques, 1450-1536». Biblioteca Virtual de Polígrafos. Fundación Ignacio Larramendi [Consulta: 19 setembre 2022].