Expressionisme abstracte

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Mark Rothko, sense nom, 1969

L'expressionisme abstracte és el primer dels grans moviments artístics de la postguerra,[1] i va assenyalar el desplaçament del centre neuràlgic de l'art contemporani de París a Nova York. És considerat el primer moviment artístic, bàsicament pictòric, pròpiament estatunidenc. El crític d'art Clement Greenberg n'és el principal teòric i impulsor.

Quan el moviment surrealista va arribar a Nova York, poc després del començament de la guerra, dins dels exiliats s'hi incloïen no només al mateix fundador André Breton, sinó també a alguns dels més famosos pintors surrealistes: Max Ernst, Roberto Matta, Salvador Dalí, André Masson, i Joan Miró, per posar alguns exemples.

Peggy Guggenheim, llavors casada amb Max Ernst, va proveir al grup d'un centre per a les seves activitats amb l'obertura de la "Art of This Century Gallery" el 1942. Molts dels més importants pintors nord-americans de la dècada dels quaranta exhibirien més tard en aquesta galeria.

Nova York oferia un territori fresc i desafiador per a les seves activitats i van començar a reclutar conversos entre els artistes nord-americans. Els Estats Units foren hospitalaris amb l'art avantguardista dels europeus. Durant la Primera Guerra Mundial (1914-18) va haver un actiu grup de dadaistes a Nova York, entre els quals destacaven Marcel Duchamp, Picabia, i Man Ray. Tot i així, no van ser aquests, sinó els surrealistes nouvinguts, els quals van subministrar un estímul decisiu.

Característiques generals del moviment[modifica | modifica el codi]

  • Absència de tota relació amb l'objectivitat
  • Rebuig de tot convencionalisme estètic
  • Expressió lliure i subjectiva de d'inconscient
  • Execució totalment espontània
  • Valoració de l'accidentalitat i exploració de l'atzar com a recurs operatiu
  • Intensitat del propòsit: el que importa és el procés o l'acte de la pintura
  • Utilització de les grans dimensions
  • Gran llibertat en el color(al principi preferien el blanc i el negre, però més endavant es van decantar per colors brillants i vius per poder traduir estats d'ànim intensos.
  • Gran varietat de configuracions estructurals. Entre elles destaquen:
  • Composicions de camp extens, on tota la superfície del llenç queda coberta uniformement mitjançant moltes línies i fils de pintura gotejada que transmeten la sensació d'estendre's indefinidament pels marges del quadre (Pollock)
  • Composicions de camp color, grans superfícies planes de color sense elements simbòlics ni gestuals, creant atmosferes i gran sensació d'espai
  • Composicions gestuals: embolics ondulants i rítmics de traços, empastaments, taques i gotejos sobre fons dominants.
  • Composicions simbòliques: a base de grans pinzellades sobreposats monocroms sobre fons blanc, que recorden cal·ligrafies orientals.

Artistes principals[modifica | modifica el codi]

Alguns artistes destacats d'aquest moviment són Jackson Pollock, Sam Francis, Willem de Kooning, Mark Rothko, Robert Motherwell, Franz Kline, Helen Frankenthaler, Michael Goldberg, Arshile Gorky, Adolph Gottlieb, Laurent Jiménez-Balaguer i Morris Louis.

Altres artistes[modifica | modifica el codi]

Altres artistes de l'expressionisme abstract estatunidenc:

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «expressionisme abstracte». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Pattan, S. F. (1998) African American Art, New York: Oxford University Press

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • GREENBERG, Clement. Art and Culture, Beacon Press, 1961. (anglès)
  • GREENBERG, Clement. Arte y Cultura. Ed. Gustavo Gilli, Barcelona, 1979. (castellà)
  • Cabañas Bravo, M., «El arte desde 1945. Nueva York: una nueva capital para el arte de vanguardia», en Summa Artis (Antología), XII, Las Vanguardias del Siglo XX, Espasa Calpe, S.A., 2004. ISBN 84-670-1363-X (tomo XII)
  • Carrassat, P. F. R., «Pollock», en Maestros de la pintura, Larousse, Spes Editorial, S.L., Barcelona2005. ISBN 84-8332-597-7
  • Carrassat, P.F.R. y Marcadé, I., Movimientos de la pintura, colección Reconocer el arte, Larousse, Barcelona, 2004 Spes Editorial, S.L. ISBN 84-8332-596-9
  • Laneyrie-Dagen, N., Leer la pintura, colección Reconocer el arte, Larousse, Barcelona, 2005 Spes Editorial, S.L. ISBN 84-8332-598-5
  • Lengerke, Ch. von, «La pintura contemporánea. Tendencias en la pintura desde 1945 hasta nuestros días», en Los maestros de la pintura occidental, Taschen, 2005, pág. 491, ISBN 3-8228-4744-5
  • Ramírez Domínguez, J.A., «Las tendencias artísticas desde 1945», en Historia del Arte, Anaya, 1986. ISBN 84-207-1408-9
  • Robbins, D., «Expresionismo Abstracto» y Gardner, E., «Action Painting» en Diccionario Larousse de la pintura, tomo I, Editorial Planeta-De Agostini, S.A., 1987. ISBN 84-395-0649-X.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Expressionisme abstracte Modifica l'enllaç a Wikidata