Abejuela

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaAbejuela
Bandera d'Abejuela Escut d'Abejuela
Abejuela 20.JPG
Vista d'una plaça del poble

Localització

39° 54′ 35″ N, 0° 53′ 35″ O / 39.909722222222°N,0.89305555555556°O / 39.909722222222; -0.89305555555556
Estat Espanya
Autonomia Aragó
Província província de Terol
Població
Total 56 (2016)
• Densitat 0,64 hab/km²
Llengua Castellà
Geografia
Superfície 87 km²
Altitud 1443 m
Limita amb
Organització i govern
• Alcalde Vicente Cervera Bartual
Indicatius
Codi postal 44422
Fus horari UTC+01:00
Prefix telefònic 983
Codi INE 44002
Altres dades

Web Lloc web oficial
Modifica dades a Wikidata

Abejuela (en xurro, Castellar d'Abejuela; en castellà i oficialment, Abejuela) és una localitat de la comarca Gúdar-Javalambre, situat al centre dede la Serra de Javalambre,[1] essent elmunicipi localitzat més al sud de tot Aragó.[2][3] Aquest municipi havia format part del Regne de València.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Situada al peu de muntanya més oriental de la Serra de Javalambre, Abejuela (a 1167 metres d'altitud), que està a la província de Terol (distant 79 quilòmetres de la capital, Terol), se situa en el límit entre les províncies de València (de la capital de la qual dista 78 quilòmetres)[2] i Castelló. Sent el poble més meridional de Terol i d'Aragó.[3]

Administrativament limita al nord amb Manzanera, al sud ia l'oest amb La Iessa, Xelva, i Figueroles de Domenyo; ia l'est amb Andilla i El Toro.[2]

Es localitza al costat de la rambla d'Abejuela, que recull les aigües pluvials i les canalitza a riu Túria. La població està envoltada de serres calcàries de cims aplanades per superfícies erosives amb altures entre 1400-1600 metres en les que creixen pins (entre els quals destaquen els pertanyents a la família dels Pinus nigra), savines (entre les que domina la savina turífera o Juniperus thurifera), i ginebres.[3] El seu bec més alt és el Turó Negre amb 1 684 metres d'altitud.[2]

Compta amb una entitat singular de població, la pedania de La Cervera, situada a uns 8 quilòmetres, que actualment es troba totalment deshabitada,[4] degut entre altres raons per la manca de subministraments de llum i aigua potable. Exercia un paper important en l'economia d'Abejuela, ja que en comptar amb un clima més benigne, sobretot a l'hivern, permetia seguir amb la pastura i el cultiu de terres en aquells moments en què la neu i el fred feien impossible realitzar-ho en la mateixa Abejuela.[2]

L'economia Abejuela se sustenta principalment en l'agricultura i ramaderia. Es conrea (en terres que se situen entre els 800 i els 1610 metres d'altitud) blat, ordi, i plantacions tofoneres, de gran qualitat. La seva ramaderia (alimentada amb pastures naturals) en la seva totalitat ovina.[2][4]

Història[modifica | modifica el codi]

Lamentablement els arxius documentals d'Abejuela ser destruïts durant la guerra del 36.[2] La tradició oral considera que els inicis del nucli poblacional es van originar en el lloc on es troba actualment l'ermita de Santa Margarida, que es correspon amb la zona més alta i freda, coneguda amb el nom de "Almansa".[2]

Segons han demostrat les restes arqueològiques trobades a la zona (puntes de llança datades en època ibera), el municipi va haver de tenir un enclavament poblacional des d'època ibera. Més tard amb la romanització de la península Ibèrica, es va erigir una fortalesa coneguda com "La Abexuela", la qual, al voltant del segle XI va ser ocupada pels musulmans, quedant sota el domini de l'Emirat d'Alpont de la família dels Banu Qasi, fins a l'any 1107. A finals del segle XI El Cid setge la fortalesa, el que va provocar l'elevació d'una torrassa guaita que actualment queda situat a la plaça del poble.[5]

Amb la conquesta de la zona per les tropes cristianes del rei Jaume I d'Aragó, entre 1234 - 1238, l'assentament, constituït per un grup d'habitatges de pedra de gran alçada, va quedar despoblat fins que, entre els segles XV - XVI va començar a instal·lar-s'hi gent desterrada de la població d'Almansa, els quals es van instal·lar a la zona de poblament més primitiu, en la zona de l'actual ermita de Santa. Margarita; desplaçant poc després a la zona de la vall on ha romàs fins als nostres dies.[5][2]

Monuments[modifica | modifica el codi]

Entre els monuments que es poden trobar a Abejuela, cal destacar:

  • L'església de Sant Agustí. Se situa a la plaça que s'obre al carrer principal. Presenta una torre campanar quadrada.[3] La seva construcció data del segle XVII i segueix les pautes de l'estil barroc. Presenta nau única, amb coberta de volta de canó d'un sol arc, podent-se observar capelles entre els contraforts. Destaca la seva torre campanar per la seva planta quadrada i els seus tres cossos.[5]
  • Cisterna. Es tracta d'una construcció amb volta de carreus (sense llaurar) per a la recollida d'aigua de pluja.[3]
  • Ermita de Santa Margarida, data del segle XIII i de fàbrica de pedra de quars.[3] Es va construir per encàrrec del rei Jaume I, i presenta quatre crugies, separades per arcs de pedra carreu i maçoneria, podent-se observar l'existència de contraforts exteriors. La seva porta d'accés és senzilla emmarcada en un arc de mig punt de pedra, i precedit per un atri que es va afegir posteriorment a la construcció original.[5]
  • Ermita de la Mare de Déu dels Desemparats.[3][5]
  • Casa de maçoneria i sillarejo emblanquinats, situada al carrer frontó, que es creu va haver de ser una vella torrassa name=co/>[5]

Festes[modifica | modifica el codi]

Celebra les seves festes els següents dies: 20 de juliol Santa Margarida. En aquesta data se celebra el romiatge a l'ermita de Santa Margarida. Agost 28 Sant Agustí, Patró d'Abejuela i data en la qual se celebren les seves festes patronals.[2][5]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Abejuela Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Enciclopedia Universal Ilustrada Europeo Americana. Editorial Espasa-Calpe S.A. 1908. Volum I pág 337. ISBN 8423945006 (obra completa). ISBN Volum I 8423945014
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 2,8 2,9 http://www.ayuntamiento.es/abejuela
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 http://www.gudarjavalambre.es/municipios-gj/abejuela/lugares-de-interes
  4. 4,0 4,1 http://bonansa.aragon.es:81/iaest/fic_mun/pdf /44002.pdf
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 5,6 http://multiserviciorural.com/index.php?type=public&zone=municipios&action=view&categoryID=-1&codeID=114

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Ibáñez González, Javier (coord.). Las Hoces del Mijares y los Caminos del Agua. Qualcina. Arqueología, Cultura y Patrimonio, 2009. ISBN 978-84-937190-0-5. 
  • Ibáñez González, Javier & Casabona Sebastián, José F.. Castillos, murallas y torres. La arquitectura fortificada de la Comarca de Gúdar-Javalambre. Qualcina. Arqueología, Cultura y Patrimonio, 2013. ISBN 978-84-937190-5-0.