Emirat d'Alpont
| Tipus | taifa i estat històric  | |||
|---|---|---|---|---|
| Lloc | ||||
| ||||
| Capital | Alpont | |||
| Geografia | ||||
| Part de | ||||
| Dades històriques | ||||
| Anterior | ||||
| Creació | 1009 (Gregorià) | |||
| Dissolució | 1106 (Gregorià) | |||
| Següent | almoràvits | |||
L'emirat d'Alpont, taifa d'Alpont o Al-Būnt fou un xicotet estat fruit del buit de poder que es produí el 1009 quan Muhammad II al-Mahdí va donar un cop d'estat contra el califa Hisham II de Còrdova, la qual cosa va provocar una guerra civil a al-Andalus coneguda como fitna.[1][2]
Història
[modifica]Antecedents
[modifica]La conquesta musulmana de la zona de València se sol situar al voltant de l'any 714, i es considera acabada el 1238.[3]
Durant aquests segles la zona va quedar en mans dels emirs, califes i reis que governaven Còrdova, excepte moments molt puntuals.[3]
La situació d'Alpont en aquests moments no s'assembla gens a l'actual, entre altres raons perquè administrativament les divisions de l'Espanya musulmana, de les quals coneixem poc, eren diferents de les d'avui dia i les terres valencianes no formaven una unitat al segle X.[3]
Ahmad ibn Muhammad al-Razi, a la seva obra Història dels sobirans d'Al-Àndalus o Crònica del moro Rasis, considera que Oriola, Alacant i Dénia formaven part del districte de Tudmir (Múrcia), en canvi el districte de València estava format per la ciutat de València, Alzira,Morvedre (Sagunt), Xàtiva i Borriana.[3]
Per a Al-Idrisi, en la seva obra Tabula Rogeriana o Kitab Ruyar, Alpont estava dins del "clima dels Catines", amb capital de districte a Albarrasí.[3]
Tenint en compte això, Alpont en època de dominació musulmana formava part de la "frontera Superior" del context geogràfic d'aquesta època, la qual cosa va marcar la seva història.[3]
Tenint en compte això, Alpont en època de dominació musulmana formava part de la "frontera Superior" del context geogràfic d'aquesta època, la qual cosa va marcar la seva història. Els senyors d'Alpont en aquell moment eren els Banú-Qàssim, descendents d'Abdalmelic o Abd al-Malik. Eren fihrís i pertanyien a la tribu de Qurayx, encara que no procedien de la Meca.[3]
Taifa d'Alpont
[modifica]La taifa d'Alpont fou establerta a partir d'un antic assentament berber, els Banu Qasim (o Banū Qāsim), que serien reis de 1009 fins al 1104-1107, quan foren conquerits pels almoràvits. El seu origen era de berber de la tribu Kutama.[2][4][5]
L'any 1009 va haver-hi un gran desordre al Califat de Còrdova que va ser aprofitat per iniciar una revolució contra els "amiris", que va portar a la pujada al poder com a califa de Muhammad II, que era príncep Omeia.[6]
Una de les conseqüències de l'inici de la fitna va ser la disgregació del Califat de Còrdova, diferents cabdills àrabs van anar independitzant-se del sobirà de torn i van anar creant petits nuclis independents tant políticament com militarment, que es van conèixer amb el nom de regnes de taifa, paraula aquesta última que en àrab ve a significar "destacament".[6][7]
Totes aquestes circumstàncies van suposar una sèrie de transformacions territorials que van afectar les diferents taifes que van anar sorgint amb la disgregació del Califat de Còrdova. D'aquesta manera, moltes petites taifes van acabar ocupades per altres de més grans i aquestes es fragmentaven moltes vegades en subtaifes. En el cas de la taifa d'Alpont va romandre tranquil·la sota la dinastia dels seus petits reis:[5][7]
Reis taifes d'Alpont
[modifica]Abd Allah ben Ahmad ben Qasim al-Fihrí Niçam al-Dawla (h.1009-1030) primer règul independent, va prendre el títol honorífic de "l'Ordre de l'Estat", és a dir, Nizam al-Dawla. El seu regnat es va distingir per la brillantor intel·lectual de la seva cort i el mecenatge a diferents literats.[2]
El problema més important per a aquest primer rei era aconseguir refermar la seva legitimitat. Per intentar aconseguir-la el 1018 va recolzar els règuls de les taifes de Saragossa i Almeria les quals recolzaven Abd al-Rahman ben Muhammad, un besnét d'Abd al-Rahman III, per proclamar-lo nou califa en contra del califa berber Ali ben Hammud; però no va aconseguir el seu propòsit ja que el califa opositor, Abd al-Rahman IV al-Murtada, va ser derrotat i després assassinat per sicaris del régul d'Almeria.[2][8]
La situació política a al-Andalus era de força inestabilitat, la qual cosa dugué a que el juny de 1027 l'alta burgesia de Còrdova proclamés califa al germà gran d'Abd al-Rahman IV al-Murtada, Hisham ben Muhammad. Curiosament, en aquell moment Hisham (també conegut com a Hixem III), residia a la taifa d'Alpont com a hoste d'Abd Allah Nizam al-Dawla[2] (Hixem, últim descendent dels Mermanes, i que era prudent i savi, a la mort del seu germà Abderramán IV, es va refugiar Abdallah ben Cassím, el fihrí, alcaide de la fortalesa d'Alpuente)[6]
Un cop Hisham va arribar al poder, amb el nom de Hisham III, va adoptar el títol honorífic d'al-Mutadd bi-llah (el que confia en Allah), va continuar vivint a Alpont fins a 1029.[2][8]
Muhammad ben Abd Allah Yumn al-Dawla (1030-1042) fill d'Abd Allah. Va prendre el títol honorífic de Yumn al-Dawla (Benedicció de la dinastia). Se sap d'ell que va encunyar monedes amb referències a Hisham II, que era un fals califa patrocinat pel règul de la taifa de Sevilla i reconegut per Alpuente entre altres taifes.[2]
El seu regnat va ser una època estable tant política com econòmicament parlant, i durant el mateix va acollir a erudits com Ibn Hazm.[9]
Ahmad ben Muhammad Izz (o Adud) al-Dawla (1042-1043) fill de Muhammad Yumn al-Dawla. Va prendre el títol honorífic d'Izz al-Dawla (Poder de la dinastia) o Adud al-Dawla (Força de la dinastia). Amb la seva mort l'any 1043 van començar els problemes de successió des que es va iniciar el regne taifa d'Alpont.[2] Hi ha autors que consideren, que tenint en compte les últimes troballes arqueològiques (una moneda encunyada al seu nom l'any 446H i una làpida funerària que té impresa de 4 la data de la 4 de la data de la 4 de la mort d'aquest sobirà va haver de ser més tard de 1043, al voltant de 1055.[10]
Muhammad ben Ahmad (1043) fill d'Ahmad Izz al-Dawla que tenia set anys quan va ascendir a régul, però realment va haver-hi una regència que va exercir el seu avi matern, però l'oncle patern del menor, Abd Allah ben Muhammad, va prendre el poder.[2][11]
Abd Allah ben Muhammad Niçam (o Yanah) al-Dawla (1043-h.1106) que va prendre el títol honorífic de Niçam (o Yanah) al-Dawla, va empresonar l'avi de Muhammad i es va casar amb la seva mare per consolidar la seva autoritat. Abd Allah Niçam al-Dawla. Va encunyar monedes amb referències al fals califa Hisham II. Va ser l'últim rei d'aquesta taifa.[2][12]
La taifa d'Alpuente va patir diverses incursions de “el Cid”, a qui va haver d'acabar pagant tributs des de 1089.[6]
El regne de taifa d'Alpuente va desaparèixer quan va ser conquerit pels almoràvits cap a 1106.[6] El 1091 els emirats d'Alpont, Sahla (Albarrasí), Sogorb, Xèrica i Morvedre van quedar sota la protecció de l'exèrcit mercenari encapçalat pel castellà Rodrigo Díaz de Vivar, que va rebre dels àrab el títol de Sidi (senyor) del que va derivar el del Cid.
La conquesta de Toledo el 1085 per part d'Alfons VI de Lleó i Castella va visibilitzar l'amenaça cristiana, que podia acabar amb els regnes musulmans de la península. És per aquesta raó que els reis de les taifes van demanar ajuda al sultà almoràvit del nord d'Àfrica, Iussuf ibn Tasufin, qui va passar l'estret de Gibraltar establint-se a Algesires i no només va derrotar el rei lleonès a la batalla de Sagrajas (1086), sinó que va conquerir progressivament totes. El 1103 va ser ocupada pels almoràvits i va passar a l'emirat de Balànsiya el 1145. El 1172 va estar incorporada als dominis dels almohades fins al 1229 que va quedar integrada a l'emirat de Múrcia. El 1238 va ser conquerida pel rei de Catalunya i Aragó Jaume I.[6]
Referències
[modifica]- ↑ «l’Enciclopèdia | enciclopedia.cat». [Consulta: 16 octubre 2025].
- ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 «Reino taifa de Alpuente». [Consulta: 16 octubre 2025].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 Herrero Herrero, Valeriano. La Villa de Alpuente (aportación al conocimiento de un pueblo con historia) (en castellano). 2ª mejorada y aumentada. Segorbe: Gráficas Samuel, 1993, p. 35-43.
- ↑ «Kutama» (en anglès). Wikipedia en inglés, 29-07-2025.
- ↑ 5,0 5,1 «Taifa de Alpuente». [Consulta: 17 octubre 2025].
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 Herrero Herrero, Valeriano. La Villa de Alpuente (aportación al conocimiento de un pueblo con historia) (en castellano). 2ª mejorada y aumentada. Segorbe: Gráficas Samuel, 1993, p. 47-58
- ↑ 7,0 7,1 «Taifa de Alpuente» (en castellà), 18-04-2019. [Consulta: 17 octubre 2025].
- ↑ 8,0 8,1 Aparicio, Javier Iglesia. «'Abd Allah I ben Qasim Nizam al-Dawla, rey taifa de Alpuente» (en castellà), 23-06-2015. [Consulta: 17 octubre 2025].
- ↑ Aparicio, Javier Iglesia. «Muḥammad I Yumn ad-Dawla ben ʿAbd Allāh» (en castellà), 23-06-2015. [Consulta: 17 octubre 2025].
- ↑ Aparicio, Javier Iglesia. «Aḥmad ben Muḥammad 'Izz ad-Dawla, rey de la taifa de Alpuente» (en castellà), 23-12-2018. [Consulta: 17 octubre 2025].
- ↑ Aparicio, Javier Iglesia. «Muḥammad II ben Aḥmad, rey de la taifa de Alpuente» (en castellà), 24-12-2018. [Consulta: 17 octubre 2025].
- ↑ Aparicio, Javier Iglesia. «ʿAbd Allāh II ben Muḥammad ben Nizam ad-Dawla, último rey de la taifa de Alpuente» (en castellà), 18-04-2019. [Consulta: 17 octubre 2025].
