Societat Catalana de Biologia

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'organitzacióSocietat Catalana de Biologia
Dades bàsiques
Tipus societat filial de l'Institut d'Estudis Catalans
Forma jurídica
Data de creació o fundació 1912
Organització i govern
Seu 
Presidència Montserrat Corominas i Guiu (2017–)
Altres dades

Lloc web Lloc web oficial
Twitter: scbcat
Modifica les dades a Wikidata

La Societat Catalana de Biologia és una societat filial de l'Institut d'Estudis Catalans fundada l'any 1912 per al foment i la difusió de la ciència biològica realitzada als Països Catalans. Actualment, l'associació compta amb més de 1500 socis i és una de les filials de l'IEC amb major nombre d'activitats.

Objectius[modifica]

Els objectius bàsics de la Societat, i les seves seccions, són els mateixos que quan es fundà el 1912: reunir els professionals i els estudiosos de les ciències de la vida que se senten units per una llengua i una cultura comunes i difondre el desenvolupament de la ciència que es fa als Països Catalans arreu del món mitjançant les relacions entre científics i institucions científiques. La SCB vetlla per difondre el desenvolupament de la ciència catalana arreu del món, per promoure els contactes entre científics, institucions científiques i estudiants de les ciències de la vida i afavorir l'intercanvi d'idees i la col·laboració. És també voluntat de la Societat contribuir a divulgar les idees i les noves aplicacions de la ciència per tal que arribin a tothom.

Història[modifica]

Fundada l'any 1912 amb el nom de Societat de Biologia de Barcelona, i essent la primera filial de l'Institut d'Estudis Catalans, tingué com a primer president el doctor August Pi i Sunyer. Al principi, la Societat es dedicà fonamentalment al terreny de la medicina, i en no gaires anys assolí un paper destacat com a institució científica. La seva activitat quedà reflectida en una publicació titulada Treballs, el primer número de la qual fou publicat l'any 1913; on es feia ressò de la primera sessió científica de la Societat, que tingué lloc el 14 de desembre de 1912, al Laboratori Bacteriològic Municipal i fou duta pels senyors Ramon Turró, Pere Gonzàlez, Caietà López, Lluís Verderau, agost Pi i Sunyer i Jesús M. Bellido. Ben aviat s’establiren contactes amb altres publicacions científiques i, l'any 1917, es publicà un resum en francès que fou inclòs en el butlletí de la Societé de Biologie de París, la qual, des d'aleshores, inclogué regularment en les seves Actes una selecció dels Treballs.

En temps de la República, els científics espanyols més destacats havien passat per la SCB, presentant-hi conferències o intervenint en cursos. Alguns dels noms més rellevants foren Gregorio Marañón, Juan Negrín, Pío del Río Hortega o Severo Ochoa. Entre els científics estrangers es poden esmentar J. J. McLeod, Otto Mayerhof, F. R. Griffith o Jean Perrin. L'any 1938 hi hagué les darreres activitats de la vella Societat de Biologia de Barcelona; el final de la Guerra Civil espanyola comportà l'acabament del primer període de les seves activitats públiques, la majoria dels seus membres marxaren cap a l'exili, i els que romangueren a Catalunya foren destituïts dels càrrecs que exercien.[1]

L'any 1954 tingué lloc una primera sessió, clandestina, amb una conferència del professor Josep Trueta sobre poliomielitis; la sessió fou celebrada a casa del senyor Josep Puig i Cadafalch i dirigida per Leandre Cervera, president de la Societat en aquells moments. Aquella sessió no significà, però, la represa d'activitats. No és fins a l'any 1962, quan es complia el cinquantè aniversari de la seva creació, que la Societat no reprengué a poc a poc la seva activitat pública, amb el nom actual de Societat Catalana de Biologia. Fou també en aquest any quan s’instituí el premi d'estudiants ofert a un treball d'investigació i que s’ha mantingut fins a l'actualitat. Les noves activitats varen ser impulsades per Josep Alsina i Bofill amb la col·laboració de Pere Gabarró i Garcia.

Entre les personalitats més destacades que han visitat la SCB hi ha Severo Ochoa, Christian de Duve, François Jacob, Lynn Margulis, Mariano Barbacid, Eudald Carbonell, Juan Luis Arsuaga, John Kendrow, Stanley Miller, John Ingraham, Joan Oró, Valentí Fuster, Federico Mayor Zaragoza i Jordi Pujol.

Actualment, la Societat Catalana de Biologia està afiliada a la Secció de Ciències Biològiques de l'Institut d'Estudis Catalans. Es regeix per una assemblea de socis que voten les candidatures dels membres del consell directiu al qual tots hi poden participar.

Des del 2016 organitza la Nit de la Biologia,[2] una cerimònia social i acadèmica per a premiar els avenços de la comunitat científica dels territoris de parla catalana en l'àmbit de les ciències biològiques. Durant l'acte es lliuren premis sota diferents categories: trajectòria professional, millor article científic, jove investigador, divulgació i treball de recerca de batxillerat. En el camp de trajectòria professional (sota el premi anomenat des del 2019 Leandre Cervera en honor del qui fou president de l'entitat) van ser guardonats Joan Massagué (2016), Miguel Beato (2017)[3], Salvador Moyà-Solà (2018)[4] i Anna Veiga (2019)[5].

Seccions[modifica]

Seccions especialitzades[modifica]

  • Aqüicultura
  • Biofísica
  • Biologia del Desenvolupament
  • Biologia de Sistemes
  • Biologia Evolutiva
  • Biologia Molecular
  • Biologia Molecular del Càncer
  • Biologia de la Reproducció
  • Ecologia Aquàtica
  • Ecologia Terrestre
  • Genòmica i Proteòmica
  • Microbiologia
  • Neurobiologia Experimental
  • Senyalització cel·lular i metabolisme
  • Virologia

Seccions temàtiques[modifica]

  • Biologia i Indústria
  • Biologia i Societat
  • Ensenyament
  • Estudiants

Seccions territorials[modifica]

  • Secció de la SCB a Alacant
  • Secció de la SCB a Balears
  • Secció de la SCB a Lleida
  • Secció de la SCB a Pallars
  • Secció de la SCB a València
  • Secció de la SCB a Vic
  • Secció de la SCB al Vallès

Presidents[modifica]

Aquesta llista l'actualitza periòdicament un bot. Els canvis manuals es perdran en la propera actualització!

Membre Wikidata Descripció Data naixement Lloc naixement Data defunció Lloc defunció Ocupació Data inici Data final Imatge
August Pi i Sunyer Q5556251 polític català 1879-08-12 Barcelona 1965-01-12 Ciutat de Mèxic polític
professor d'universitat
metge
fisiòleg
escriptor
1913-01-01 1918-01-01
August Pi Sunyer 5803.JPG
Jesús Maria Bellido i Golferichs Q17047274 metge català 1880 Barcelona 1952 metge 1919-01-01 1919-01-01
Ramon Turró i Darder Q9066529 veterinari, biòleg i filòsof català 1854 Malgrat de Mar 1926 Barcelona filòsof
metge
1920-01-01 1924-01-01
Ramon Turro Darder 5753.JPG
Pere González i Juan Q64019637 farmacèutic mallorquí 1886 Andratx 1955 Barcelona farmacèutic 1925-01-01 1929-01-01
Lluís Sayé i Sempere Q64019670 metge català 1888 Barcelona 1975 Barcelona metge 1933-01-01 1934-01-01
Leandre Cervera i Astor Q3228644 metge, veterinari i polític català 1891-08-13 Barcelona 1964-07-22 Barcelona metge
veterinari
polític
1935-01-01 1963-01-01
Josep Alsina i Bofill Q11928426 metge català 1904-06-21 Palafrugell 1993-08-27 Calella de Palafrugell metge
professor
1963-01-01 1966-01-01
Ramon Surinyac i Oller Q64019737 metge català 1903 Barcelona metge 1969-01-01 1971-01-01
Josep Trueta i Raspall Q3752290 científic català 1897-10-27 Barcelona 1977-01-19 Barcelona científic
metge
1972-01-01 1972-01-01
Doctor trueta.png
Ramon Parés i Farràs Q19288947 biòleg català 1927 Barcelona 2018-09-30 Viladecans biòleg 1973-01-18 1975-01-23
Carles Bas i Peired Q19255787 biòleg català 1922 Barcelona biòleg 1975-01-01 1979-02-01
Oriol Casassas i Simó Q11939528 metge català 1923-09-01 Sabadell 2012-10-10 metge 1979-02-01 1981-01-28
Jaume Palau i Albet Q19288936 bioquímic català 1935 Calafell 2000-12-05 químic 1981-01-28 1985-04-25
Josep Carreras i Barnés Q11928500 metge, cirurgià i catedràtic català 1943-03-09 2014-04-20 metge
professor
1985-04-25 1989-04-01
Ricard Guerrero i Moreno Q35029325 microbiòleg 1943 Madrid microbiòleg 1989-04-01 1994-04-01
Ramon Bartrons i Bach Q35029278 metge català metge 1994-04-01 2000-04-01
Pere Puigdomènech i Rosell Q19288994 físic català 1948 Barcelona físic
bioquímic
2000-01-01 2003-01-01
Jaume Reventós i Puigjaner Q35028735 metge català 1953-04-27 Barcelona 2003-01-01 2009-01-01
Lluís Tort i Bardolet Q59099342 biòleg català investigador
biòleg
2009-01-01 2014-01-01
Josep Clotet Q64025244 biòleg català biòleg 2014-01-01 2017-01-01
Montserrat Corominas i Guiu Q63999518 biòloga catalana genetista 2017-01-01
Final de la llista generada automàticament.

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]