Universitat Pompeu Fabra
 |
Un o més editors principals d'aquest article semblen tenir una estreta relació amb aquest tema. El seu contingut actual és sospitós de no ser objectiu. Vegeu la discussió per a més informació. Aquest avís es pot treure una vegada s'hagi trobat un consens sobre els punts discutits. |
|
«UPF» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «UPF (desambiguació)». |
|
|||||
  | |||||
| Epònim | Pompeu Fabra i Poch | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Dades | |||||
| Nom curt | UPF | ||||
| Tipus | universitat pública | ||||
| Història | |||||
| Creació | 18 juny 1990 | ||||
| Fundador | Generalitat de Catalunya | ||||
| Activitat | |||||
| Membre de | Alianza 4 Universidades Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles Eutopia Alliance Gremi d'Universitats Europees de Recerca Intensiva Unió d'Editorials Universitàries Espanyoles Aliança d'Universitats Europees Líders en ciències econòmiques i socials Associació d'Universitats Europees Xarxa Vives d'Universitats Agència Universitària de la Francofonia Associació Catalana d'Universitats Públiques (2002–) | ||||
| Nombre d'estudiants | 15.801 (2019) | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu |
| ||||
| Rectora | Laia de Nadal Clanchet (2023–) | ||||
| Part de | ELIXIR Espanya | ||||
| Lloc web | https://www.upf.edu | ||||
    | |||||
Ubicació geogràfica  | |||||
La Universitat Pompeu Fabra (UPF) és una universitat pública situada a Barcelona. El Parlament de Catalunya la creà el 18 de juny de 1990 amb la llei 11/1990.[1] Distingida pel Ministeri d'Educació com a Campus d'Excel·lència Internacional,[2] ha ocupat posicions que oscil·len al entre la 130 i la 200 millor universitat al rànquing Times Higher Education[3] i entre les 30 millors del món pel que fa a les que tenen menys de 50 anys d'antiguitat.[4]
En el moment de la seva creació, la universitat comptava amb tres facultats (Dret, Ciències Econòmiques i Empresarials i Ciències Socials i de la Comunicació) i tres escoles universitàries (Traductors i Intèrprets, Relacions Laborals i Estudis Empresarials) que impartien docència i duien a terme recerca;[1] En l'actualitat, la UPF estructura els seus estudis i la seva recerca en set facultats (Dret, Economia i Empresa, Ciències Polítiques i Socials, Comunicació, Humanitats, Ciències de la Salut i de la Vida, i Traducció i Ciències del Llenguatge), una escola d'enginyeria i vuit departaments (un per a cada facultat i per l'escola d'enginyeria) repartits en tres campus en funció dels àmbits de coneixement. Així doncs, les ciències socials i humanes es troben al campus de la Ciutadella, les ciències i tecnologies de la informació i la comunicació al campus del Poblenou i les ciències de la salut i de la vida al campus del Mar.[5]
Paral·lelament, la UPF ha creat altres institucions i centres especialitzats en docència, recerca i transferència, amb personalitat jurídica pròpia i que configuren el Grup UPF. És el cas dels sis centres que complementen l'oferta formativa de la universitat i dels nou centres orientats a la recerca que tenen participació de la UPF.
Docència i EEES
[modifica]
La UPF va ser una universitat pionera en adaptar totes les seves titulacions a l'EEES.
La qualitat del model docent de la Universitat s'acredita, entre d'altres, per l'elevada demanda dels estudis en primera opció (més de dos estudiants per plaça oferta, curs 2018-19); l'elevat grau d'inserció laboral dels seus graduats que, segons dades d'AQU Catalunya, arriba al 90%;[6] la taxa de rendiment més elevada del sistema (90%, curs 2017-18); o la bona valoració que en fan els graduats (un 91% repetiria la mateixa universitat), també segons dades d'AQU Catalunya 2017.[6]
Paral·lelament, com a part del Grup UPF, sis centres consoliden l'oferta formativa de la universitat. Es tracta de l'Escola Superior de Comerç Internacional (ESCI), l'Escola Superior d'Infermeria del Mar (ESIM), el Tecnocampus, la Barcelona School of Management (UPF-BSM), el BIST Dolors Aleu Graduate Centre i la Barcelona Graduate School of Economics (BSE).[7]
Recerca i Transferència
[modifica]Arran de l'obtenció de la distinció de Campus d'Excel·lència Internacional, el 2010, la UPF va crear el Parc de Recerca UPF en Ciències Socials i Humanes.[2] El Parc de Recerca UPF, que desplega la seva activitat als campus de la Ciutadella i de Poblenou, es coordina amb el Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona, ubicat al campus del Mar, en els àmbits de les ciències de la medicina i les ciències de la vida.[8]
La Universitat articula aquesta recerca d'alt nivell a través dels vuit departaments ja mencionats. A més, com a part del Grup UPF, hi ha nou institucions que complementen la recerca que ja es duu a terme a la UPF s'hi troben l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM); l'Institut de Biologia Evolutiva CSIC-UPF (IBE); el Centre de Regulació Genòmica (CRG); el Centre de Recerca en Economia Internacional (CREI), el Barcelonaβeta Brain Research Center, l'Institut Barcelona d'Estudis Internacionals (IBEI), l'Institut de Política Econòmica i Governança (IPEG), l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) i el Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB).[7] Aquest conjunt d'institucions permeten que la UPF tingui presència en àmbits de recerca altament especialitzats, sovint en col·laboració amb altres institucions i universitats, i que pugui oferir al seu personal docent investigador la possibilitat de dur a terme la seva tasca de recerca en condicions i instal·lacions excel·lents.
Llista de rectors
[modifica]- Categoria principal: Rectors de la Universitat Pompeu Fabra
| Ordre | Nom | Inici del mandat | Fi del mandat | Ref. |
|---|---|---|---|---|
| 1 | Enric Argullol i Murgadas | 1990 | 2001 | [9] |
| 2 | Maria Rosa Virós i Galtier | 2001 | 2005 | |
| 3 | Josep Joan Moreso i Mateos | 2005 | 2013 | |
| 4 | Jaume Casals i Pons | 2013 | 2021 | |
| 5 | Oriol Amat i Salas | 2021 | 2023 | |
| 6 | Eulàlia de Nadal Clanchet | 2023 | Actualitat |
Campus
[modifica]Campus de la Ciutadella
[modifica]El Campus de la Ciutadella és una instal·lació universitària situada al barri de la Vila Olímpica del Poblenou de Barcelona, al costat del Parc de la Ciutadella i el Zoo de Barcelona. En aquest campus s'hi imparteixen els estudis vinculats a dret, economia i empresa, humanitats i ciències polítiques i socials. Està format pels edificis següents:
- Edifici Jaume I
- Edifici Roger de Llúria
- Edifici Mercè Rodoreda
- Dipòsit de les Aigües
- Annex Llull
- Annex Ramon Turró
- Àgora Jordi Rubió i Balaguer
El campus ocupa, sobretot, les dependències de quatre edificis: l'Edifici Jaume I, l'Edifici Roger de Llúria, el Dipòsit de les Aigües i l'Edifici Mercè Rodoreda. Els edificis Jaume I i Roger de Llúria es van construir el 1887 com a casernes militars per compensar el Ministeri de la Guerra per l'enderroc de la Ciutadella de Barcelona i foren cedits a la UPF el 1992.[10][11] El 1996 es van acabar les obres de rehabilitació de l'edifici Jaume I, obra a càrrec dels arquitectes Esteve Bonell i Josep Maria Gil –que guanyarien el premi Ciutat de Barcelona d'Arquitectura i Urbanisme,[12] i, al setembre del mateix any, s'hi impartien les primeres classes.[13] L'any següent, va començar la rehabilitació de l'edifici de Roger de Llúria, a càrrec de Josep Maria Martorell, Oriol Bohigas i David Mackay. Les obres van acabar el 2000 i van rebre el premi Ciutat de Barcelona d’Arquitectura i Urbanisme l’any 2001.[14]
L'edifici del Dipòsit de les Aigües, bé cultural d'interès nacional,[15][16] forma part de la biblioteca de la UPF. És un edifici industrial projectat el 1874 per Josep Fontserè i Mestre que s'inaugurà el 1880 com edifici de dipòsit d'aigües, amb la funció de regular el cabal d'aigua de la cascada del Parc de la Ciutadella i regar-ne els jardins. Des de llavors, el seu espai interior ha tingut molts usos (sala d'exposicions de materials de construcció, hospici, asil municipal, magatzem dels bombers, vestidor i parc mòbil de la Guàrdia Urbana, arxiu de justícia...);[15] però, el 1992, la Universitat Pompeu Fabra va adquirir l'edifici i en va encarregar les obres de rehabilitació a Lluís Clotet i Ignacio Paricio per tal que fos la Biblioteca General de la Universitat,[17] tasca que va començar a realitzar el 1999 i que no ha modificat des d'aleshores. El projecte de rehabilitació guanyà el Premi Dècada 2009 de la Fundació Òscar Tusquets Blanca.[15]
Campus del Mar
[modifica]El Campus del Mar és una instal·lació interuniversitària de la Universitat Pompeu Fabra, la Universitat Autònoma de Barcelona i l'Institut Municipal d'Assistència Sanitària (IMAS). El campus està situat al barri de la Barceloneta, a Barcelona, al costat de l'Hospital del Mar i el Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona i s'hi imparteixen els estudis vinculats a la medicina i les ciències de la vida.[18]
Campus del Poblenou
[modifica]El Campus de Poblenou és una instal·lació universitària de la Universitat Pompeu Fabra inaugurada el 2009 que es troba al barri del Parc i la Llacuna del Poblenou (districte de Sant Martí, Barcelona), concretament a l'antic espai fabril de Ca l'Aranyó, en l'anomenat districte tecnològic 22@.[19] El projecte arquitectònic amb què la UPF va recuperar patrimoni industrial català datat de 1887 fou elaborat pels arquitectes Josep Benedito i Ramon Valls i va comprendre la consolidació i la recuperació, a càrrec dels arquitectes Antoni Vilanova i Eduard Simó, de dos dels antics edificis fabrils —la fàbrica de Ca l’Aranyó i la nau del magatzem—, que estan integrats en les noves construccions. El campus es completà amb dos edificis nous, Roc Boronat i Tànger, aquest darrer projectat per l’arquitecte Frederic Crespo.[20]
En aquest campus s'hi imparteixen els estudis vinculats a comunicació, traducció i ciències del llenguatge i enginyeries i TIC.[21] Aquest campus és el segon de la UPF pel que fa a superfície i consta de sis edificis:
- Edifici 50 (Biblioteca/CRAI): També conegut com La Fàbrica, és un dels dos edificis remanents de l'antiga indústria. Data de finals del segle xix, consta de tres plantes i ha estat totalment renovat per dins, conservant l'estructura de ferro original.
- Edifici 51 (La Nau): En aquesta construcció, també hereva de l'antiga fàbrica, hi ha els estudis de Ràdio UPF i diverses dependències de la universitat.
- Edifici 52 (Aulari): Edifici de nova planta amb dues vessants, una de quatre plantes que mira a la plaça Gutenberg i una de nou que mira al carrer Roc Boronat.
- Edifici 53: S'hi troben les dependències d'una bona part dels professors del campus.
- Edifici 54 (Tallers): Edifici de nova planta d'aspecte singular, destaca per la reixa gris fosc que el cobreix gairebé del tot i per ser amb diferència el més tecnològic de tots. Hi acull platós, aules amb ordinadors i cabines de traducció simultània, entre d'altres.
- Edifici 55 (edifici Tànger): És l'únic dels sis que es troba en una illa diferent de la resta. S'anomena així perquè s'hi accedeix pel carrer Tànger.
L'auditori del campus es troba sota la plaça Gutenberg. S'hi accedeix per dues escales que hi sobresurten.
Rànquings internacionals
[modifica]Es presenta la posició de la UPF als principals rànquings internacionals: Times Higher Education (THE),[22] Quacquarelli Symonds (QS),[23] l'elaborat per la Universitat de Shanghai (ARWU),[24] l'U-Multirank (promogut per la Comissió Europea)[25] i el rànquing de recerca de la Universitat de Leiden.[26] En el cas de THE i QS, a més del "General", també s'inclou el rànquing de les millors universitats amb menys de 50 anys.
La web de la UPF[27] amplia aquesta informació amb la posició de la Universitat en els principals rànquings estatals i internacionals, d'abast general i per disciplines.
| RÀNQUING | Espanya | Europa | Món |
|---|---|---|---|
| THE 2022 "General" | 1 | 69 | 156 |
| THE 2022 "150 Under 50" | 1 | 7 | 16 |
| QS 2023 "General" | 5 | 97 | 233 |
| QS 2021 "50 Under 50" | 1 | 8 | 28 |
| ARWU 2021 | top 12 | n/c | top 500 |
| U-Multirank 2022 (rànquing UE) | 1 | 4 | n/c |
| Leiden 2021 "% de publicacions en el Top 10%" | 1 | 29 | 78 |
Alumnes destacats
[modifica]- Categoria principal: Alumnes de la Universitat Pompeu Fabra
 |
Aquest article o secció es presenta en forma de llista però s'hauria de redactar en forma de prosa. |
- Òscar Andreu, periodista
- Pol Antràs, economista i professor d'Economia a Harvard
- Oriol Amat, economista
- Meritxell Batet, advocada i política
- Neus Ballús, directora de cinema
- Sebastià Bennasar, llicenciat en Humanitats; periodista, escriptor, traductor i crític literari
- Marc Bertomeu, politòleg
- Xavier Bernadí i Gil, doctor en Dret
- Uriel Bertran, economista i polític
- Ana Boadas, periodista
- Laia Bonet Rull, política i llicenciada en Dret
- Mireia Calafell, llicenciada en Humanitats
- Jorge Carrión, escriptor i crític literari
- Aina Clotet, actriu
- Núria Coll i Julià, periodista
- Toni Comín, polític i postgrau en Humanitats
- Carles Costa i Osés, periodista
- Júlia Cot, guionista
- Òscar Dalmau, periodista
- Pablo Derqui, llicenciat en Humanitats i actor
- Daniel Domenjó, periodista, presentador i productor
- Miki Esparbé, actor i llicenciat en Humanitats
- Gerard Esteva i Viladecans, llicenciat en Dret
- Lluís Galter, director de cinema
- Salvador Garcia-Ruiz, economista
- Uri Giné, músic
- Martí Gironell, periodista i novel·lista
- Josep Maria Jové i Lladó, llicenciat en ciències econòmiques i empresarials
- Maurici Lucena, política
- Xantal Llavina, periodista i presentadora
- Albert Llimós, periodista i escriptor
- Hèctor López Bofill, doctor en Dret
- Julio Manrique, llicenciat en Dret; actor, director i autor d'obres de teatre
- Carlos Marqués-Marcet, director, guionista i muntador
- Gerard Martí Figueras i Albà, llicenciat en Ciències Polítiques i Socials
- Rocío Martínez-Sampere i Rodrigo, política
- Aurora Massip, periodista
- Roger Montañola i Busquets, polític
- Carles Mundó, advocat i polític
- Neus Munté i Fernández, política i màster en Dret
- Oriol Nolis, periodista i llicenciat en Dret
- Laia Ortiz, política
- Marta Pascal, política
- Albert Piñeira i Brosel, polític
- Clara Roquet, directora de cinema
- Albert Royo i Mariné, política
- Gabriel Rufián, diplomat en relacions laborals i màster en Direcció de personal
- Agnès Russiñol i Amat, política i llicenciada en Periodisme
- Scheherezade Surià, traductora
- Sandra Sabatés, periodista
- Sergi Sabrià i Benito, polític
- Anna Sahun i Martí, llicenciada en Humanitats; actriu
- Janet Sanz Cid, política
- Màxim Serranos Soler, traductor i escriptor
- Bernat Soler, periodista
- Unai Velasco, llicenciat en Humanitats; poeta, crític cultural, editor i traductor
- Thomas Charvériat, artista i galerista
Centres docents adscrits
[modifica]- UPF Barcelona School of Management
- ESCI-UPF, School of International Business (Escola Superior de Comerç Internacional)
- Tecnocampus, a través de l'Escola Superior de Ciències de la Salut, l'Escola Superior de Ciències Socials i de l'Empresa, i l'Escola Superior Politècnica.
- Escola Superior d'Infermeria del Mar (ESIM)
Instituts universitaris i centres de recerca
[modifica]- Institut Barcelona d'Estudis Internacionals (IBEI) (institut de recerca interuniversitari)
- Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM) (institut universitari de recerca adscrit)
- Centre de Regulació Genòmica (CRG) (institut universitari de recerca adscrit)
- Barcelona Graduate School of Economics (Barcelona GSE) (institut universitari de recerca adscrit)
- Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) (institut universitari de recerca adscrit)
- Institut de Biologia Evolutiva (IBE) (institut mixt de recerca)
- Centre de Recerca en Economia Internacional (CREI) (centre de recerca participat)
- Institute of Political Economy and Governance (IPEG) (centre de recerca participat)
- BarcelonaBeta Brain Research Center (centre de recerca participat)
- Fundació Phonos (centre de recerca vinculat)
- Research and Expertise Centre for Survey Methodology (RECSM) (centre de recerca vinculat)
- Center for Cybersecurity Research of Catalonia (CYBERCAT) (centre de recerca interuniversitari)
- Barcelona Graduated School of Mathematics (BGSMaths) (centre de recerca interuniversitari)
- Barcelona Institute of Analytic Philosophy (BIAP) (centre de recerca interuniversitari)
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «LLEI 11/1990, de 18 de juny, de la Universitat Pompeu Fabra.». Parlament de Catalunya, 18-06-1990. [Consulta: 27 desembre 2025].
- ↑ 2,0 2,1 «El Campus UPF Icària Internacional desenvolupa un Parc de Recerca en Ciències Socials i Humanes». Xarxa Vives d'Universitats, 15-12-2011. [Consulta: 27 desembre 2025].
- ↑ «Pompeu Fabra University» (en anglès). Times Higher Education, 01-03-2024. [Consulta: 27 desembre 2025].
- ↑ «Young University Rankings» (en anglès). Times Higher Education, 08-05-2024. [Consulta: 27 desembre 2025].
- ↑ «Història de la UPF - Sobre la Universitat Pompeu Fabra - UPF». Universitat Pompeu Fabra. [Consulta: 27 desembre 2025].
- ↑ 6,0 6,1 Enquesta d'inserció laboral 2017: "La inserció laboral dels graduats i graduades de les universitats catalanes" Pàgina oficial AQU Catalunya
- ↑ 7,0 7,1 «Grup UPF - Sobre la Universitat Pompeu Fabra». Universitat Pompeu Fabra. [Consulta: 27 desembre 2025].
- ↑ «Presentació - Departament | Facultat de Medicina i CIències de la Vida». Universitat Pompeu Fabra. [Consulta: 27 desembre 2025].
- ↑ «Web dels anteriors rectors». Sobre la Universitat Pompeu Fabra. Universitat Pompeu Fabra. [Consulta: 2 abril 2025].
- ↑ «El Campus Ciutadella (UPF)». Ajuntament de Barcelona. [Consulta: 27 desembre 2025].
- ↑ «1992 - UPF 25 anys creixent amb tu». Universitat Pompeu Fabra. [Consulta: 27 desembre 2025].
- ↑ «Campus de la Ciutadella de la UPF». Arquitectura Catalana .Cat. [Consulta: 27 desembre 2025].
- ↑ «1996 - UPF 25 anys creixent amb tu». Universitat Pompeu Fabra. [Consulta: 27 desembre 2025].
- ↑ «1992 - UPF 25 anys creixent amb tu». Universitat Pompeu Fabra. [Consulta: 27 desembre 2025].
- ↑ 15,0 15,1 15,2 «Dipòsit de les Aigües del Parc de la Ciutadella». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ «Dipòsit de les Aigües». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ «Dipòsit d'Aigües del Parc de la Ciutadella - Barcelona | La Vila Olímpica del Poblenou». Pobles de Catalunya. [Consulta: 27 desembre 2025].
- ↑ «El Campus Universitari del Mar de Barcelona arrenca amb un miler d'alumnes de la UAB i la UPF». El Punt Avui, 23-10-2009. [Consulta: 10 març 2013].
- ↑ «El Campus de Comunicació (UPF)». Ajuntament de Barcelona. [Consulta: 27 desembre 2025].
- ↑ «2009 - UPF 25 anys creixent amb tu». Universitat Pompeu Fabra. [Consulta: 27 desembre 2025].
- ↑ «La UPF traslladarà la Facultat de Comunicació al nou campus del Poblenou al gener». Europa Press.cat, 18-09-2008. Arxivat de l'original el 2014-04-08. [Consulta: 1r juny 2013].
- ↑ Times Higher Education. «Times Higher Education rànquing». Arxivat de l'original el 2010-09-28. [Consulta: 7 abril 2014].
- ↑ QS rànquing. «QS rànquing». Arxivat de l'original el 2017-09-15. [Consulta: 7 abril 2014].
- ↑ Rànquing Shanghai. «Rànquing Shanghai». Arxivat de l'original el 2019-03-11. [Consulta: 7 abril 2014].
- ↑ «U-Multirank | Universities compared. Your way.» (en anglès). Arxivat de l'original el 2018-09-20. [Consulta: 20 setembre 2018].
- ↑ Leiden rànquing. «Leiden rànquing». Arxivat de l'original el 2021-01-24. [Consulta: 2 juny 2016].
- ↑ «La UPF als rànquings». Arxivat de l'original el 2016-08-16. [Consulta: 2 juny 2016].
Enllaços externs
[modifica]
