Cascada del Parc de la Ciutadella

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'obra artísticaCascada del Parc de la Ciutadella
Gran Cascada1.JPG
Tipus escultura
Artista Josep Fontserè i Mestre
Data creació 1875-1888
Estil Neoclàssic
Material Pedra calcària i marbre blanc
Dimensions 3220 (Alçada) × 11700 (Amplada) × 8020  (Llargada) cm
Ubicació (Barcelona)
Modifica dades a Wikidata

La Cascada del Parc de la Ciutadella —també coneguda com a Gran Cascada o Cascada Monumental— és un conjunt arquitectònic i escultòric amb fonts i brolladors d'aigua ubicat al Parc de la Ciutadella, al districte de Ciutat Vella de Barcelona. Fou construït entre 1875 i 1888 amb un disseny general de Josep Fontserè, mentre que el projecte hidràulic va ser obra d'Antoni Gaudí, i en els seus elements escultòrics van intervenir Rossend Nobas, Venanci Vallmitjana, Eduard B. Alentorn, Francesc Pagès i Serratosa, Josep Gamot, Manuel Fuxà, Joan Flotats i Rafael Atché. Està registrat com a Bé Cultural d'Interès Local (BCIL) a l'Inventari del Patrimoni Cultural català amb el codi 08019/355.[1]

Història[modifica | modifica el codi]

El parc ocupa els terrenys de l'antiga fortalesa construïda per Felip V per a dominar la ciutat després de la Guerra de Successió Espanyola, al segle XVIII. Durant molt de temps va ser considerada un símbol d'opressió per part de la població barcelonina, fins que la Junta de Vigilància ho manà enderrocar el 1841, procés que no es va realitzar fins al 1868 gràcies a la revolució de La Gloriosa. Llavors va sorgir la idea de convertir aquell espai en un parc públic, i el 1872 es va organitzar un concurs que va guanyar el mestre d'obres Josep Fontserè, el qual va projectar uns amplis jardins per a l'esbarjo dels ciutadans, sota el lema «els jardins són a les ciutats el que els pulmons al cos humà». Per a aquest projecte es va inspirar en jardins europeus com els de William Rent a Anglaterra, André Le Nôtre a França, o les viles d'esbarjo de Roma i Florència, i juntament amb la zona verda va projectar una plaça central i un passeig de circumval·lació, així com una font monumental i diversos elements ornamentals, dos llacs i una zona de bosc, a més de diversos edificis auxiliars i infraestructures, com el Mercat del Born, un escorxador, un pont de ferro sobre les línies de ferrocarril i diverses casetes de serveis. Fontserè va comptar amb la col·laboració del jove Antoni Gaudí, que va intervenir al projecte de la Cascada, un dels punts neuràlgics del parc, de la qual va realitzar el projecte hidràulic i va dissenyar una gruta artificial sota el conjunt.[2] El monument fou inaugurat el 12 de juny de 1881, abans d'estar completament terminat. El Parc de la Ciutadella va ser l'epicentre de l'Exposició Universal de 1888, que va tenir lloc entre el 8 d'abril i el 9 de desembre de 1888, a la que van concórrer un total de 22 països de tot el món i va rebre uns 2 240 000 visitants.[3]

Panoràmica del conjunt.

Descripció[modifica | modifica el codi]

La Cascada se situa a l'angle nord del parc, a prop de l'entrada pel Passeig Lluís Companys. El conjunt arquitectònic presenta una estructura central en forma d'arc triomfal amb dos pavellons als seus costats i dues ales laterals amb escales, que acullen un estany dividit en dos nivells. L'obra recorda el Palau Longchamp de Marsella, obra d'Henri Espérandieu, influència que el mateix Fontserè va reconèixer.[1] Al projecte original Fontserè hi preveia una cascada de menor mida, en consonància amb les altres fonts, brolladors i llacs del parc, i que serviria per a situar un dipòsit d'aigua darrere d'ella, per a alimentar els dos llacs i els brolladors del recinte; malgrat tot, una mica més tard va canviar d'opinió i va monumentalitzar el conjunt, el qual va adquirir la fisonomia actual. El motiu del canvi no està prou clar, i pot ser que fos una imposició de la comissió de la Ciutadella, formada per Elies Rogent, Antoni Rovira i Trias i Joan Pau Torras.[1] A la seva part posterior la cascada té diverses dependències, com una gruta artificial, sobre la que se situa l'Aquàrium, al qual s'accedeix des de la part superior de l'escala, darrere del grup del Naixement de Venus; aquí es trobava el dipòsit d'aigua que alimentava la cascada, i actualment és un espai tancat al públic. El monument ha sigut restaurat el 1956, 1972, 1989 i 2009.

El monument destaca per la seva profusió escultòrica, en la que van intervenir diversos dels millors escultors del moment: destaca el grup escultòric de ferro forjat La Quadriga de l'Aurora, de Rossend Nobas, així com El Naixement de Venus, de Venanci Vallmitjana; el frontó és obra de Francesc Pagès i Serratosa. Altres escultures són: Amfitrite, de Josep Gamot; Neptú i Leda, de Manuel Fuxà; i Dànae, de Joan Flotats. Tanmateix, Rafael Atché va realitzar els quatre grius que expulsen aigua per la boca, a la part inferior del monument.

Nom Autor Material Dimensions Descripció Foto
Quadriga de l'Aurora Rossend Nobas Ferro fos 6,66 x 5,79 x 8,15 m És una al·legoria de l'Aurora, situada sobre una quadriga tirada per quatre cavalls. A la seva mà dreta aixeca una torxa, com a símbol de la llum amb la que il·lumina el món cada matí. Al concurs fallat el 1876 es va concedir la realització d'aquesta escultura a Andreu Aleu, però després de la seva renúncia es va fer càrrec Rossend Nobas. L'encàrrec no es va formalitzar fins al 1883, pel que va ser la darrera escultura en col·locar-se, ja el 1888. El seu pes de trenta tones va obligar a l'arquitecte Elies Rogent a reforçar l'estructura de la cascada per a soportar l'obra. La iconografia d'aquesta escultura no es relaciona amb la de la resta del conjunt, centrada en els temes aquàtics, i sembla respondre a una iniciativa de Josep Fontserè, d'ideari republicà, relacionant les idees de llum i llibertat.[4] Parque Jardín de la Ciudadela, detalle del monumento de la fuente , Barcelona.JPG
Angelots Josep Gamot Marbre blanc 2,45 x 1,61 x 1,30 m Repartits per tot el monument hi ha diversos amorets alats, que formen el seguici de Cupido, fill de Venus. N'hi ha vuit als angles de la base que soporta el grup de l'Aurora, i dos sobre cada una de les portes del cos baix; els primers porten garlandes de flors, mentre que els segons porten atributs marins (una caracola i un dofí).[5] 055 Nens de la cascada del parc de la Ciutadella.JPG
Venus (frontó) Francesc Pagès i Serratosa Marbre blanc 3,91 x 1,60 x 1,05 m Al frontó del conjunt se situa una figura de Venus, la deessa de la bellesa i l'amor, nascuda al mar. Es troba ajeguda sobre un peix d'aire grotesc, i l'acompanyen cinc putti amb petxines i caracoles marines.[6] 049 Frontó de Venus, cascada del parc de la Ciutadella.JPG
Dànae Joan Flotats Marbre blanc 1,80 x 2,21 x 0,78 m Dànae era filla del rei d'Argos, i va ser fecundada per Júpiter en forma de pluja daurada, essent mare de Perseu. Aquí es troba nua en el moment previ a la fecundació, acompanyada d'un amoret. Segons sembla, tant aquesta figura com la de Leda van ser introduïdes per Flotats sense estar prèviament en el programa iconogràfic, ja que no tenen major relació amb Venus que l'element aquàtic: la pluja o un llac en el cas de Leda.[7] 031 Dànae, cascada del parc de la Ciutadella.JPG
Leda Manuel Fuxà Marbre blanc 1,95 x 2,21 x 0,78 m Leda era filla del rei d'Etòlia, i va ser seduïda per Júpiter amb forma de cigne, unió de la que van néixer Helena, Càstor, Pòl·lux i Clitemnestra. Apareix asseguda amb el cigne al seu costat, en el moment en què es troben, previ a l'amor. Aquesta figura es relaciona amb la de Dànae, i s'emmarca en el conjunt iconogràfic per la presència de l'aigua, en aquest cas el llac on neda el cigne.[8] 070 Leda i el cigne, cascada del parc de la Ciutadella.JPG
Naixement de Venus Venanci i Agapit Vallmitjana (disseny), Eduard B. Alentorn (realització) Marbre blanc 4,86 x 3,94 x 3,12 m És el motiu principal del conjunt, que representa el naixement de la deessa Venus. Aquesta es troba dempeus amb els braços aixecats, emmarcada per una petxina marina i dues nàiades als seus peus. Aquest grup s'aixeca sobre un conjunt irregular de roques d'on brota el primer brollador de la cascada. A sota hi ha quatre cavalls marins, amb mig cos de cavall i mig de peix, que semblen conduir un carruatge imaginari, efecte calcat de l'obra d'Henri Espérandieu a Marsella. El disseny dels Vallmitjana —realitzat majorment per Venanci— se centrà en la frontalitat del grup, ja que el monument està dissenyat per a ser vist de front, així com en la seva monumentalitat, ja que devia ser vist des de lluny. L'executor de l'obra, Eduard B. Alentorn, va afegir uns elements vegetals a la part posterior del grup, visible al pujar les escales, així com dues grans hèlixs, en al·lusió als vaixells i la importància marítima de Barcelona.[9] Cascada Ciutadella2.JPG
Faunes Rossend Nobas Marbre blanc 2,28 x 1,30 x 1,40 m (figura 1), 2,30 x 1,22 x 1,30 m (figura 2) Els faunes es troben al costat de les nàiades, al grup principal del conjunt. Eren seguidors del seguici de Bacus, pel que no es relacionen amb Venus, fet pel que cal suposar que la seva presència està més lligada al concepte de la fecunditat, un dels temes subjacents en el programa iconogràfic, com en els casos de Dànae i Leda. A l'esquerra es troba el déu Pan tocant la siringa, amb una cabra i una vara de pastor; a la dreta es troba un faune cobert amb una pell de lleó i engalanat amb fulles de vinya, amb dos cròtals a les seves mans.[10] 074 Faune, cascada del parc de la Ciutadella.JPG
Amfitrite Josep Gamot Marbre blanc 2,68 x 0,98 x 0,70 m Amfitrite és una nereida, dona de Neptú. Es troba a una de les bases del grup central, a l'alçada del tram mitjà de les escales, al costat de la figura de Neptú al costat contrari, amb el que forma parella. La figura està semi-nua i sosté una llança, mentre que el seu cap es gira cap als cavalls del primer brollador.[11] 053 Amfitrite, cascada del parc de la Ciutadella.JPG
Neptú Manuel Fuxà Marbre blanc 2,85 x 1,03 x 0,80 m Neptú, déu del mar, forma parella amb la figura anterior. Com ella, dirigeix la seva vista cap als cavalls marins, i sosté entre les seves mans un trident, l'habitual atribut iconogràfic d'aquest déu. La figura està en contrapposto, fet que denota una tensió latent que contrasta amb l'actitud tranquil·la de la seva figura oposada, Amfitrite. Una còpia d'aquesta estàtua es troba al Parc de l'Espanya Industrial.[12] 077 Neptú, cascada del parc de la Ciutadella.JPG
Nens Rossend Nobas Marbre blanc 1,39 x 1,10 x 0,65 (figura 1), 1,48 x 1,25 x 0,70 (figura 2) A les portes laterals del primer nivell de l'escala es troben dues petites figures de nens o angelets, amb diversos elements marins. Es relacionen amb els putti del timpà, i són elements merament decoratius, sense especial rellevància per al significat del conjunt.[13] 076 Nens de la cascada del parc de la Ciutadella.JPG
Grius Rafael Atché Marbre blanc 3,97 x 3,24 x 1,92 m Els grius són animals mitològics, meitat lleó i meitat àliga. Es troben a l'estany, entre les dues làmines d'aigua que ho formen, i fan de brolladors, gràcies a l'aigua que surt de la seva boca. N'hi ha quatre, cadascú d'ells diferenciats i amb peculiaritats pròpies: un té el cap d'àliga mentre que els altres tres el tenen de lleó; igualment, les ales de cada figura són distintes, des d'unes semblants a les d'un rat-penat fins a d'altres amb plomes o escames. Potser per la seva naturalesa fantàstica aquestes figures no són tan realistes com la resta del conjunt, i denoten un segell estilístic més estilitzat i ornamental, pel que se les considera com a precedents del modernisme.[14] Cascada Ciutadella3.JPG
Medallons del llangardaix Antoni Gaudí Pedra calcària Al costat de l'entrada a l'Aquàrium, a la part superior del monument, es troben dos medallons amb llangardaixos en relleu, dissenyats per Gaudí, autor del projecte hidràulic del conjunt. El disseny dels animals és bastant naturalista, i recorda les figures de l'absis de la Sagrada Família que l'arquitecte modernista realitzaria anys després.[15] 066 Medallons del llangardaix, cascada del parc de la Ciutadella.JPG

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 Jaume Fabre, Josep M. Huertas, Antoni José Pitarch i Llorenç Bonet. «Cascada del Parc de la Ciutadella». [Consulta: 9 novembre 2013].
  2. Garrut, 1976, p. 10.
  3. Roig, 1995, p. 131.
  4. Antoni José Pitarch i Llorenç Bonet. «Quadriga de l'Aurora». [Consulta: 9 novembre 2013].
  5. Antoni José Pitarch i Llorenç Bonet. «Angelots». [Consulta: 9 novembre 2013].
  6. Antoni José Pitarch i Llorenç Bonet. «Venus». [Consulta: 9 novembre 2013].
  7. Antoni José Pitarch i Llorenç Bonet. «Dànae». [Consulta: 9 novembre 2013].
  8. Antoni José Pitarch i Llorenç Bonet. «Leda». [Consulta: 9 novembre 2013].
  9. Antoni José Pitarch i Llorenç Bonet. «Naixement de Venus». [Consulta: 9 novembre 2013].
  10. Antoni José Pitarch i Llorenç Bonet. «Faunes». [Consulta: 9 novembre 2013].
  11. Antoni José Pitarch i Llorenç Bonet. «Amfitrite». [Consulta: 9 novembre 2013].
  12. Antoni José Pitarch i Llorenç Bonet. «Neptú». [Consulta: 9 novembre 2013].
  13. Antoni José Pitarch i Llorenç Bonet. «Nens». [Consulta: 9 novembre 2013].
  14. Antoni José Pitarch i Llorenç Bonet. «Grius i monstres marins». [Consulta: 9 novembre 2013].
  15. Antoni José Pitarch i Llorenç Bonet. «Medallons del llangardaix». [Consulta: 9 novembre 2013].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Garrut, Josep Maria. L'Exposició Universal de Barcelona de 1888. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, Delegació de Cultura, 1976. ISBN 84-500-1498-0. 
  • Roig, Josep L. Historia de Barcelona. Barcelona: Primera Plana S.A., 1995. ISBN 84-8130-039-X. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cascada del Parc de la Ciutadella Modifica l'enllaç a Wikidata

Coord.: 41° 23′ 24″ N, 2° 11′ 12″ E / 41.38996°N,2.18659°E / 41.38996; 2.18659