Rafael Atché i Ferré

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Rafael Atché)
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaRafael Atché Ferré
Retrat de Rafael Atche.jpg
Retrat de Rafael Atché
Dades biogràfiques
Naixement 1854
Barcelona
Mort 1923
Barcelona
Nacionalitat Catalunya Catalunya
Activitat professional
Ocupació Escultor
Art Escultor
Influències de
Va influir a
Obra
Obres destacades Monument a Colom de Barcelona, Monument a Pau Claris
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata

Rafael Atché i Ferré (Barcelona, 18541923) fou un escultor català que treballà a finals del segle XIX i principis del XX. És autor de l'escultura que corona el monument a Cristòfor Colom de Barcelona així com d'un gran nombre d'obres de caràcter monumental, malgrat que també cultivà la temàtica religiosa i l'escultura funerària.[1]

Biografia[modifica]

Realitzà els seus estudis artístics a l'Escola de la Llotja de Barcelona, llavors situada a Pla de Palau. Continuà la seva formació en el taller dels germans Agapit i Venanci Vallmitjana de qui heretà l'estil Naturalista que el caracteritza. Tal com diu Judit Subirachs, Rafael Atché, de la mateixa manera que altres autors deixebles dels Vallmitjana com Manuel Fuxà, Lluís Puiggener, Josep Reynés o Eduard B. Alentorn, va seguir fidelment el seu programa estilístic però sense aconseguir ampliar-lo o superar-lo.[2] Va participar en diverses de les Exposicions Nacionals celebrades tals com la de 1882 i 1884.

Juntament amb l'escultor Josep Carcassó i Font, company seu de l'Escola de Llotja, muntà un taller en el qual hi produïren gran nombre d'obres de temàtica religiosa entre les quals destaquen Sant Agustí i Sant Feliu que daten de 1872. Moltes d'aquestes peces eren encàrrecs d'un contractista gallec establert a Buenos Aires el qual tan sols policromava les talles que Atché realitzava a Barcelona.[3]

Va realitzar un bon nombre d'obres de caràcter monumental d'entre les quals destaca l'escultura de Cristòfol Colom que corona el Monument barceloní. També és autor d'un gran nombre de monuments així com d'escultures realitzades per a ser integrades en l'arquitectura. Bon exemple d'aquesta darrera tipologia són el Sant Francesc d'Assís i el Sant Sebastià que confeccionà per a la façana de la Catedral de Barcelona l'any 1890 o bé la decoració del rellotge i els busts del P. Canyelles i de Carbonell per a la façana de la Reial Acadèmia de Ciències de Barcelona sense oblidar els grius que va modelar per a la Cascada Monumental del Parc de la Ciutadella. Però on realment es pot veure el seu talent és sens dubte en els petits projectes en fang, de factura ràpida i nerviosa, que servien de model previ per a les seves obres. Són obres plenes de moviment i força que el revelen com un gran escultor que caldria estudiar profundament.

Col·laboració en el Monument a Colom[modifica]

El Monument a Cristòfol Colom, situat a la confluència del passeig de Colom i la Rambla de Santa Mònica, és segurament l'obra més coneguda de la producció d'aquest escultor. El monument va ser construït paral·lelament a les obres de millora del litoral barceloní. Va ser inaugurat el dia 1 de juny de 1888, coincidint amb la celebració de l'Exposició Universal, i esdevenint des del primer moment una icona de la ciutat.

El projecte del monument es deu a l'enginyer Gaietà Buïgas i Monravà i consisteix en una gran columna de ferro, fosa pel taller dels Germans Comas, coronada per una escultura obra d'Atché representant a Cristòfol Colom de set metres d'alçada. La resta de decoració escultòrica és deguda a diversos escultors catalans contemporanis entre els quals destaquen Josep Carcassó, amic personal d'Atché, Francesc Pagès i Serratosa, Josep Gamot, Manuel Fuxà, Eduard Batista Alentorn, Agapit Vallmitjana i Abarca i Pere Carbonell i Huguet. A tots aquests cal afegir la col·laboració de Josep Llimona i Antoni Vilanova qui realitzaren un total de vuit relleus escultòrics que desapareixeran poc després. Aquestes obres foren substituïdes l'any 1929 per obres de Carbonell, Fuxà i Torres.[4]

L'assignació de les obres es va decidir a través d'un concurs els membres del jurat del qual eren Joan Roig i Solé, Lluís Puiggener, Ròmul Moragas i Droz, Francesc Miquel i Badia i Carles Pirozzini. Hi van participar quaranta-cinc escultors malgrat la baixa compensació econòmica que s'oferia. L'obra de Rafael Atché, corresponent a l'esbós número 16 dels presentats i sota el lema Por Castilla y por León va ser escollida per tal de ser traslladada en pedra i situar-se a la base del monument. En canvi no li va ser adjudicada la realització de l'escultura dedicada a Colom que havia de coronar el monument declarant-se el premi desert.[5]

Per aquesta raó, el dia 14 de juny de 1883, es va convocar un nou concurs per tal d'adjudicar les obres de Catalunya, Castella, els grups de Ferrer de Blanes i de Lluís de Santàngel així com l'estàtua de Colom, per a les quals encara no s'havia escollit l'autor. El jurat estava format pels mateixos integrants que formaren el jurat de la primera convocatòria però amb la substitució de Roig per Josep Reynés després de la dimissió del primer amb motiu de la participació del seu nebot en el concurs. Tot i així, malgrat es decidí l'autoria de bona part dels conjunts escultòrics, tampoc en aquella ocasió es va adjudicar l'escultura de Colom. No va ser fins al dia 20 de gener de 1886 que es decideix qui realitzaria les obres restants. El jurat atorgà l'execució de Colom a Rafael Atché.[6]

Així doncs, Rafael Atché esdevé l'encarregat de realitzar una de les escultures en pedra del basament i l'obra que corona el monument, en bronze. La primera fou tallada en pedra de Monòvar i es tracta d'una al·legoria de León representada amb una figura femenina, coronada i armada amb una espasa. Cal esmentar que aquesta escultura, com la resta que conformen el monument, malgrat la seva qualitat tècnica no té trets estilístics propis. Aquest fet va portar a Feliu Elias a considerar que “és d'admirar la unitat d'estil i l'harmonia que tots saberen aconseguir, fins al punt que, a simple vista, tot sembla obra d'una sola mà”.[7] Més tard, seguint aquesta mateixa línia, Francesc Fontbona, afegí sobre aquest monument: “té el defecte de ser l'obra conjunta d'uns tècnics molt competents, però mancants en absolut de personalitat pròpia i així qualsevol de les estàtues que la integren podria ser atribuïda, de no saber-ne l'autor, a qualsevol dels escultors que participaren en l'obra.”[8]

Escultura funerària[modifica]

Una de les vessants més rellevants de l'obra de Rafael Atché, deixant de banda l'obra monumental, és segurament l'escultura destinada l'embelliment de mausoleus i cementiris. La seva producció dins d'aquest gènere es caracteritza pel seu lirisme i el seu caràcter poètic. És en aquestes obres on veiem una certa aproximació al Modernisme i a l'escultura funerària que s'acabaria imposant anys més tard. Aquesta evolució es veu més clarament en les seves darreres obres. Un dels exemples més clars és el panteó de Jaume Puncernau i Pintó on veiem una clara influència de l'escultor Josep Llimona. Es poden veure obres seves als cementiris del Poblenou i Montjuïc de Barcelona així com als d'altres poblacions com Vilafranca del Penedès.

Any Nom Municipi Situació Foto
1878 Panteó propietat de la família de farmacèutics Formiguera Barcelona Cementiri del Poblenou
1884 Panteó de la família Ferrer Gandía Barcelona Cementiri de Montjuïc
1888 Panteó Buxeda Barcelona Cementiri de Montjuïc Panteó Buxeda
1892 Panteó Frederic Carreras de Campa Barcelona Cementiri de Montjuïc Panteó Frederic Carreras de Campa
1900 Panteó Família de Vicenç Gassol Barcelona Cementiri de Montjuïc
1901 Panteó Pascual Madoz Barcelona Cementiri de Montjuïc Panteó Pascual Madoz
1904 Panteó Anselm Coma Barcelona Cementiri de Montjuïc Panteó Anselm Coma
1906 Panteó de la família Torres Boada Barcelona Cementiri de Montjuïc
1907 Panteó Família Coromina Barcelona Cementiri de Montjuïc Panteó Família Coromina
1918-1919 Panteó Jaume Puncernau i Pintó Barcelona Cementiri de Montjuïc Panteó Jaume Puncernau i Pintó

Obres destacades[modifica]

Any Nom Municipi Situació Foto
1877 Bust del rei Alfons XII d'Espanya Barcelona Palau Reial de Pedralbes Bust del rei Alfons XII
1878 Calvari
1880 Estàtua de Pau Claris Barcelona Passeig de Lluís Companys Estàtua de Pau Claris
1881 Retrat de Rubinstein
1882 Immaculada Portbou Església de Santa Maria
1882 Mare de Déu del Carme Cerdanyola del Vallès Església de Sant Martí
1882 El geni ferit
1883 La mort de Medea La mort de Medea
1883 Odalisca
1884 El mal lladre El mal lladre
1888 Griu Barcelona Cascada monumental del Parc de la Ciutadella Griu
1888 Monument a Colom Barcelona Portal de la Pau Monument a Colom
1888 León Barcelona Monument a Colom. Portal de la Pau León
1890 Lleó alat
1891 Bust de Jaume I
1892 Ecce Homo Ecce Homo
1892 Mort del Rei Joan II
1894 L'Enterrament de Judes L'Enterrament de Judes
1894 Verge de la Soledat Verge de la Soledat
1895 Fulles caigudes de l'arbre Fulles caigudes de l'arbre
1896 Retrat de Francesc Vidal i Solares
1896 Cant Rus Cant Rus
1896 Sixtino Kneipp
1897 ¡Sols! ¡Sols!
1901 Orfes

Presència a les Exposicions Nacionals[modifica]

  • 1882 - El geni ferit, escultura en terracota.
  • 1883 - La mort de Medea
  • 1884 - El mal lladre
  • 1891 - Bust de Jaume I
  • 1894 - L'enterrament de Judes
  • 1897 - ¡Sols! (Premiada amb medalla de tercera classe)
  • 1901Orfes (Consideració de segona medalla)

Referències[modifica]

  1. Maspoch, Mònica. Galeria d'autors : ruta del modernisme, Barcelona. 1a ed.. Barcelona: Institut del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida, 2008. ISBN 978-84-96696-02-0 [Consulta: 13 agost 2013]. 
  2. SUBIRACHS, J., L'escultura del segle XIX a Catalunya, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona, 1994, p. 20
  3. ELIAS, F., L'escultura catalana moderna, Vol. II, Editorial Barcino, Barcelona, 1928, p. 24.
  4. Fitxa patrimoni arquitectònic Ajuntament de Barcelona
  5. GARCIA MARTÍN, M. Estatuària Pública de Barcelona. Catalana de Gas i Electricitat, 1986, p. 63
  6. GARCIA MARTÍN, M. Estatuària Pública de Barcelona. Catalana de Gas i Electricitat, 1986, p. 64-5
  7. ELIAS BRACONS, F. L'Escultura Catalana Moderna. Vol.I., Editorial Barcino, 1928, p. 129.
  8. FONTBONA, F. Del Neoclassicisme a la Restauració. Vol.VI de la “Història de l'Art Català”, Edicions 62, Barcelona, 1983, p. 250

Bibliografia[modifica]

  • AGUADO, N. Guia del Cementiri de Montjuïc. Institut Municipal dels Serveis Funeraris de Barcelona, 1992. 
  • ALCOLEA GIL, S. Escultura Catalana del Segle XX. Barcelona, Fundació Caixa de Catalunya, 1989. 
  • ANÒNIM. El Cementiri de Montjuïc. Somnis de Barcelona.. Ajuntament de Barcelona. 
  • ELIAS BRACONS, F. L'Escultura Catalana Moderna. Editorial Barcino, 1928. 
  • SUBIRACHS BRUGAYA, J. L'Escultura del Segle XIX a Catalunya. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1994. 
  • GARCIA MARTÍN, M. Estatuària Pública de Barcelona. Catalana de Gas i Electricitat, 1986. 
  • MARTÍ LÓPEZ, E.. Un Passeig pel Cementiri de Poblenou. Ajuntament de Barcelona, 2004. 
  • RIERA, C.. Els Cementiris de Barcelona. Edhasa, 1981. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Rafael Atché i Ferré Modifica l'enllaç a Wikidata