Lluís Puiggener i Fernández

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Lluís Puiggener)
Infotaula de personaLluís Puiggener

Monument al General Prim, parc de la Ciutadella, Barcelona (1882-1887). Foto de 1900, amb l'estàtua original de Puiggener, destruïda el 1936 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement23 agost 1847 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort12 octubre 1918 Modifica el valor a Wikidata (71 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatEspanyola
Activitat
OcupacióEscultor

Lluís Puiggener i Fernández (Barcelona, 23 d'agost de 1847[1] - ibídem, 12 d'octubre de 1918[2]) va ser un escultor català.

Biografia[modifica]

Monument al General Prim, Reus (1891)

Va néixer al carrer Sant Honorat de Barcelona, fill de Miquel Puiggener i Puiggener, de Santa Coloma de Queralt, i de Rosa Fernández i Serra, de Bellpuig.[1]

Es va especialitzar en imatgeria religiosa i escultura funerària, terreny en el qual va col·laborar sovint amb Joan Flotats i Llucià.[3] La seva principal obra van ser els dos monuments al general Prim, un a Reus i un altre a Barcelona. En Barcelona a Prim (parc de la Ciutadella, 1882-1887) va realitzar una estàtua eqüestre situada sobre un pedestal dissenyat per Josep Fontserè i Mestre. Destruïda l'obra original el 1936, va ser substituïda el 1948 per una altra elaborada per Frederic Marès.[4] A Reus (plaça de Prim, 1891) va elaborar igualment una estàtua eqüestre sobre pedestal, amb el braç alçat amb una espasa donant l'ordre d'atac.[5]

Va ser autor tanmateix de les escultures de la façana de la Granja Martí-Codolar i de l'estàtua de la Verge de la Mercè al jardí de la mateixa.[6] Va col·laborar amb Joan Roig i Solé, Rossend Nobas i Francesc Pagès i Serratosa en els relleus del Monument a Antonio López y López, on va efectuar el corresponent al Crèdit Mercantil i Banc Hispano-Colonial.[7]

Al cementiri del Poblenou de Barcelona va ser autor, al costat de Joan Flotats, de les figures del Repòs i l'Oració del panteó de la família Serra, obra del mestre d'obres Jeroni Granell i Mundet (1880).[8] També té obres al cementiri de Manresa.[9]

Es va casar l'agost de 1898 amb la manresana Petronila Domènech i Rosselló (1875-*), amb qui va tenir dos fills, Lluís i Emili.[10]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona, any 1847, tercer llibre, número de registre 448.
  2. «Funerals». La Veu de Catalunya, 31-10-1918, pàg. 13.
  3. Lecea et al., 2009, p. 537.
  4. Jaume Fabre, Josep M. Huertas, Isabel Coll i Núria Rivero. «Barcelona a Prim». [Consulta: 27 desembre 2016].
  5. «Al general Prim». [Consulta: 19 gener 2017].
  6. Lecea et al., 2009, p. 213-214.
  7. Lecea et al., 2009, p. 98.
  8. «Lluís Puiggener Fernández». [Consulta: 19 gener 2017].
  9. «Lluís Puiggener i Fernández». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  10. «Esquela». La Vanguardia, 13-10-1918, pàg. 3.

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lluís Puiggener i Fernández