Monument a Antonio López y López

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'obra artísticaMonument a Antonio López y López
Antonio López y López-Barcelona.JPG
Tipus monument
Creació 1884
Ubicació
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
Provínciaprovíncia de Barcelona
ComarcaBarcelonès
MunicipiBarcelona
Modifica les dades a Wikidata
El monument a Antonio López y López davant de la façana posterior de la Casa Llotja de Mar

El Monument a Antonio López y López va ser un monument commemoratiu dedicat a Antonio López y López de Lamadrid (1817-1883), primer marquès de Comillas, màxim representant de l'alta burgesia barcelonina del segle XIX. Es trobava a Barcelona, a la plaça que també porta el seu nom. Va ser inaugurat l'any 1884. En la seva realització hi van intervenir l'arquitecte Josep Oriol Mestres i els escultors Venanci Vallmitjana, Lluís Puigggener, Joan Roig i Solé, Rossend Nobas i Francesc Pagès i Serratosa. Posteriorment també hi va intervenir Frederic Marès. A causa del passat esclavista d'A. López, aquest monument s'ha situat al centre del debat sobre polítiques de memòria en l'espai públic.[1][2][3] Finalment, l'estàtua va ser retirada el 2018.

Història[modifica]

L'estàtua de Frederic Marès que va ser enretirada l'any 2018

Pocs mesos després de la mort d'Antonio López (esdevinguda el gener de 1883) l'Ajuntament de Barcelona va decidir dedicar-li una plaça i va sorgir la iniciativa (impulsada per Claudi López, el seu fill, i Manuel Girona, entre d'altres) d'erigir-li un monument.[4] La primera pedra es va posar el 25 de setembre de 1883 i el monument va ser inaugurat el 13 de setembre de 1884.[5]

Va ser el primer d'una sèrie de monuments dedicats a personatges contemporanis que es van erigir a Barcelona durant els anys vuitanta del segle XIX, abans de l'Exposició Universal de 1888. Anteriorment, tot i que el paisatge monumental de Barcelona era més aviat pobre, predominaven els monuments dedicats a personatges religiosos, mitològics o històrics.

L'estàtua d'Antonio López va ser anomenada "el negre Domingo". Podria ser a causa del passat esclavista del personatge. En tot cas el "negre Domingo" era el l'estrafolari protagonista d'una molt popular sarsuela còmicaː Robinson Petit, de Josep Coll i Britapaja.[6]

L'agost de 1936, després de l'esclat de la Guerra Civil, l'estàtua d'Antonio López va ser enderrocada i tot seguit fosa. Aleshores, la inscripció amb el nom d'Antonio López es va tapar amb un retrat del capità dels guàrdies d'assalt Maximilià Biardeau, mort arran dels fets del sis d'octubre de 1934.

El 1943, acabada la guerra, l'estàtua desapareguda va ser substituïda per una rèplica, en pedra, obra de Frederic Marès, coincidint amb el desplaçament del monument des del seu emplaçament original al mig del Passeig d'Isabel II fins a l'esplanada que es troba davant de la façana posterior de la casa Llotja de Mar.

El 1952 (cinquantè aniversari de la mort de Verdaguer) es va afegir al peu del monument una placa de marbre amb uns versos de Jacint Verdaguer dedicats al Marquès de Comillas, que va ser el seu mecenes.

El 2010 l'entitat SOS Racisme i els sindicats CCOO i UGT demanaren a l'Ajuntament de Barcelona la retirada d'aquest monument, a causa del passat esclavista de López.[7][8][9] El 2016 el grup polític CUP Capgirem Barcelona també proposa la seva retirada pel mateix motiu i proposa que sigui substituïda per un monument a les víctimes de l'esclavitud.[10] L'any 2017 l'Ajuntament de Barcelona va confirmar la decisió de retirar el monument i convocar un concurs d'idees per donar un nou nom a la plaça[11][12][13]

El 3 de març de 2018 l'estàtua va ser retirada del seu pedestal.[14][15][16][17]

Descripció[modifica]

Relleu amb l'al·legoria de la Societat de Crèdit Mercantil i del Banc Hispano Colonial, obra de de Lluís Puiggener.
Relleu amb l'al·legoria de la Compañia de Tabacos de Filipinas, obra de Francesc Pagès i Serratosa

El monument es troba a la plaça d'Antonio López, lloc on anteriorment s'alçava el convent de Sant Sebastià. Quan es va erigir, el convent encara existia i encara no s'havia obert la Via Laietana ni s'havia construït l'edifici de Correus, que constituïren el seu emmarcament urbà posteriorl, així com la façana de darrere de la Casa Llotja de Mar. El seu emplaçament original era a uns metres de distància de l'actual, al mig del Passeig d'Isabel II.

Consisteix en un pedestal de pedra projectat per l'arquitecte Josep Oriol Mestres

A la part inferior hi ha posades diverses inscripcions que constitueixen la dedicatòria del monument. Llegides correlativament diuenː A López y López, gran naviero, senador vitalicio y primer marqués de Comillas. Segueixen les dates de naixement i de mort i unes paraules elogioses del rei Alfons XII.

També a la part baixa de la cara frontal, una placa de marbre conté uns versos de Jacint Verdaguer dedicats al marquès de Comillas, el seu mecenes

Més amunt, a les quatre cares del pedestal, s'hi troben sengles relleus de marbre que fan referència, simbòlicament, a les principals iniciatives empresarials del marquès de Comillas. Són, possiblement, les parts escultòriques del monument que ofereixen major interès. Per la singularitat de les seves temàtiques i per la rellevància dels seus autors dintre de l'escultura catalana del segle XIX.

El relleu de la cara frontal, obra de Lluís Puiggener, mostra una figura femenina amb el caduceu, símbol del Comerç, passant les pàgines d'un llibre (de comptabilitat?) que li ofereix una altra figura situada davant seu. Són al·legories de la Societat de Crèdit Mercantil i del Banc Hispano Colonial.

El de la cara posterior, obra de Rossend Nobas, representa una figura femenina amb una cartel·la on es llegeix "López" acompanyada d'un putto amb l'escut de Barcelona. Fa referència a la Companyia Transatlàntica.

El del lateral costat mar, obra de Joan Roig i Solé, mostra dues figures femenines amb els escuts d'Espanya i França cavalcant agermanades sobre unes rodes de tren. Simbolitza la connexió ferroviària entre Espanya i França gràcies als Ferrocarrils del Nord d'Espanya.

El del lateral costat muntanya, de Francesc Pagès i Serratosa, representa una figura femenina amb un escut (al camper, la criatura mitològica, meitat peix, meitat lleó, de l'escut de Manila) acompanyada d'un jove negre que porta la branca d'una planta, possiblement de tabac, ja que es tracta d'una al·legoria de la Companyia de Tabacs de Filipines.

Centrant cada una de les quatre cares de la cornisa s'hi troben els escuts de Barcelona, Santander, Cuba i les Filipines.

Al capdamunt del monument s'hi trobava l'estàtua que representa Antonio López dempeus (enretirada l'any 2018 i dipositada al Museu d'Història de Barcelona). Les seves proporcions són menors que les que requeriria el pedestal. L'estàtua és de pedra de Montjuïc, obra de Frederic Marès, i va ser feta l'any 1943 per substituir (amb voluntat de reproduir-la el més fidelment possible) l'estàtua original de bronze, que va ser destruïda el 1936. Convé notar que gairebé simultàniament Marès havia restaurat una altra estàtua dedicada a Antonio López, la que es trobava a Comillas (1942).

L'estàtua que originalment presidia el monument, fins al 1936, era obra de Venanci Vallmitjana i va ser fosa per Francesc Usich, casualment amb metall procedent dels vaixells de la Companyia Transatlàntica, Feia 3,4 m. d'alçada.

Un model de l'estàtua perduda de Vallmitjana i les claus de la reixa que originalment encerclava el monument es conserven al Museu d'Història de Barcelona, juntament amb l'estàtua realitzada per Frederic Marès que va ser enretirada el 2018

Referències[modifica]

  1. «Què fer amb la plaça i l'estàtua d'Antonio López?». [Consulta: 9 maig 2017].
  2. Theros, Xavier «López el negrero» (en es). EL PAÍS, 03-08-2012.
  3. «Seguint les petjades de l’esclavitud» (en ca). Ara.cat.
  4. «B Nomenclàtor». [Consulta: 9 maig 2017].
  5. Mestres, J.O.. Monumento levantado en esta ciudad y dedicado al Excmo. Sr. D. Antonio Lopez y Lopez. Barcelona: C. Verdaguer, 1884. 
  6. «Robinson Petit. [Americana : gran tiberi comich lirich bailable en 2 actes [José Coll y Britapaja] - Coll Britapaja, José (1840-1904) - Música impresa - 1870?]». [Consulta: 9 maig 2017].
  7. [enllaç sense format] http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/barcelona/20110102/jordi-petit-monument-als-gais-shauria-situar-rambla/645710.shtml
  8. [enllaç sense format] http://blogs.eldiariomontanes.es/elmarquesdecomillas/2010/10/18/barcelona-contra-marques-comillas
  9. MATA, Jordi. «No s’ho mereixen». Sàpiens [Barcelona], núm. 32 (juny 2005), p. 42-47. ISSN 1695-2014
  10. «La CUP proposa retirar l'estàtua de Colom». El Periódico, 26-09-2016. [Consulta: 28 setembre 2016].
  11. «L'Ajuntament de Barcelona retirarà l'estàtua de l'esclavista Antonio López aquest any» (en ca). Ara.cat.
  12. «El Ayuntamiento de Barcelona retirará este año el monumento al esclavista Antonio López». La Vanguardia.
  13. BARCELONA, HELENA LÓPEZ / «BCN rebatejarà la plaça d'Antonio López aquest any» (en ca). El Periódico, 16-07-2015.
  14. «Barcelona retira l'estàtua del negrer Antonio López amb una festa ciutadana» (en ca). Ara.cat.
  15. «Barcelona retira l'estàtua de l'esclavista Antonio López». [Consulta: 6 març 2018].
  16. Bernal, Mauricio «Adeu al negrer» (en es). elperiodico, 04-03-2018.
  17. «El López de Cuba y el Franco sin cabeza ya comparten patio». La Vanguardia.

Bibliografia[modifica]

  • Fabre, Jaume; Huertas, Josep M.; Bohigas, Pere. Monuments de Barcelona. Barcelona: L'Avenç, 1984 p. 38-41 i 226. [[Especial:Fonts bibliogràfiques/84-85905-21-0|ISBN 84-85905-21-0]].
  • GARCÍA-MARTÍN, Manuel. Estatuària pública de Barcelona. Catalana de Gas i Electricitat, Barcelona 1985.
  • SUBIRACHS, Judit. L’escultura del segle XIX a Catalunyaː del romanticisme al realisme. Barcelonaː Publicacions de l'abadia de Montserrat, 1994. p. 221 i s. ISBN 8478265775
  • Ortoll, E.ː Rivero, N.; Vélez, P.ː Catàleg d'escultura i medalles de Frederic Marès. Barcelonaː Museu Frederic Marès, 2002 ISBN 847609972X
  • Lecea, Ignasi de; Fabre, Jaume; Grandas, Carme; Huertas, Josep M.; Remesar, Antoni Art públic de Barcelona. Barcelona: Ajuntament de Barcelona i Àmbit Serveis Editorials, 2009. [[Especial:Fonts bibliogràfiques/978-84-96645-08-0|ISBN 978-84-96645-08-0]].

Enllaços externs[modifica]