Nàiade

Aquest article tracta sobre l'ésser mitològic. Si cerqueu el satèl·lit de Neptú, vegeu «Nàiade (satèl·lit)».

Una nàiade, John William Waterhouse (1893)

Les Nàiades (en grec antic Ναϊάδες), són unes divinitats menors de la mitologia grega.

Les nàiades eren nimfes que personificaven l'aigua de brolladors, llacs i fonts.

Són filles de Zeus, segons Homer, però es relacionen també amb Posidó o amb Oceà, o són simplement, filles del déu del riu on viuen o on aporten les seves aigües.

Totes les fonts famoses tenien la seva nàiade, i en cada cas amb un nom i una llegenda pròpia. És coneguda la nàiade o nimfa Aretusa, a Siracusa, de qui es deia que era una nimfa d'Acaia companya d'Àrtemis.

De vegades una font només tenia una nàiade, però d'altres la mateixa font en tenia moltes, que es consideraven germanes i iguals entre elles.

A les Nàiades se'ls atribuïen propietats curatives bevent o banyant-se en les seves aigües, encara que, en alguns casos, el bany o el simple fet de veure-les es considerava un sacrilegi que comportava les represàlies de les nàiades.^[1]

Hi ha moltes llegendes relacionades amb aquestes nimfes, i segurament es podria considerar com una d'aquestes la de les goges de les Estunes.