Sotera de Palamós
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Darrer quart segle III  Palamós |
| Mort | 304 (Gregorià) Palamós (Baix Empordà) |
| Sepultura | Roma |
| verge i màrtir | |
| Celebració | Església Catòlica Romana |
| Canonització | Veneració a partir de mitjan segle XVII |
| Festivitat | 10 de febrer |
| Iconografia | Amb palma de martiri |
| Patrona de | Copatrona de Palamós |
Sotera (Roma, últim quart del segle iii - Palamós, 304) és una figura llegendària, introduïda pels falsos cronicons del segle xvii, i creada a partir de la figura de Santa Sotera de Roma. Segons els cronicons, fou una màrtir cristiana, santa i venerada com a copatrona de Palamós.
Tradició[modifica]
Sotera (del grec soter, "salvador") hauria estat una jove nascuda a Roma, de família noble, potser d'origen grec. Es va convertir al cristianisme i, en començar les persecucions de Dioclecià contra els cristians, davant del temor que l'empresonessin i la torturessin, va fugir a Palamós, on els seus pares tenien terres. Hi edificà una caseta on va viure fent dejuni i penitència. Fou, però, presa pels romans, que la portaren davant de Dacià, el pretor de l'emperador a Catalunya. Com que Sotera no va abjurar de la fe cristiana, fou tancada en una masmorra i fou torturada; malgrat les bufetades i cops de puny, no se'n planyia i es mantingué fidel a la seva fe. Finalment, fou degollada el 10 de febrer de 304.
Els cristians recolliren el seu cos i el portaren a Palamós, on la sebolliren. Temps després, les restes foren traslladades a Roma.
Historicitat[modifica]
La llegenda, com el dia de la festivitat, coincideix punt per punt amb la història de Sotera de Roma, que el Martirologi romà cita el 10 de febrer com martiritzada a la Via Àpia de Roma. La història adaptada a Palamós no apareix fins al 1619, publicada a la falsificació històrica de Jerónimo Román de la Higuera i atribuïda a Luci Flavi Dextre. Com totes les altres invencions de la crònica, la història va tenir èxit i arrelà, especialment a Palamós, on el poble començà a venerar-la i la proclamà copatrona de la vila. A mitjan segle xvii, l'historiador Joan Gaspar Roig i Jalpí va escriure Vida de la gloriosa Santa Sotera en Palamós, que romangué inèdita fins que es publicà a Barcelona en 1901.
Bibliografia[modifica]
- Gabriel Martín Roig. L'Empordà Històric, llegendes. Farell Editors, Sant Vicenç de Castellet 2009, pàgs. 23-24.
- Jerónimo Román de la Higuera. Flavi Luci Dextri V.C. Omnimodae historiae quae extant fragmenta: cum Chronico M. Maximi et Helecae ac S. Braulionis caesaraugustanorum episcoporum. Sevilla: Rodrigo Caro, 1627, p. 105-106.