John Franklin Enders
John Franklin Enders (West Hartford, 10 de febrer de 1897 - Waterford, 8 de setembre de 1985) fou un bacteriòleg nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1954.[1] Ha estat anomenat "El pare de les vacunes modernes".[2][3]
Biografia
[modifica]Va néixer el 10 de febrer de 1897 a la ciutat de West Hartford, situada a l'estat nord-americà de Connecticut.[4] Va estudiar medicina a la Universitat Yale, estudis que hagué d'abandonar temporalment per participar en la Força Aèria dels Estats Units durant la Primera Guerra Mundial.[4] A la finalització d'aquesta guerra reprengué els estudis i realitzà el seu doctorat l'any 1930 a la Universitat Harvard en bacteriologia i immunologia. Posteriorment es va incorporar a la facultat de l'Hospital Infantil de Boston.[4]
Enders morí el 8 de setembre de 1985 a la ciutat de Waterford, població situada a l'estat de Connecticut.[5]
Recerca científica
[modifica]Especialitzat en virologia va dedicar especial atenció a les resistències bacterianes, i especialment en la poliomielitis durant la seva estada a l'Hospital Infantil de Boston. Per aquests treball fou guardonat, juntament amb els seus col·laboradors Thomas Huckle Weller i Frederick Chapman Robbins, amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1954.[1]
El 1954, Enders i Thomas C. Peebles van aïllar el virus del xarampió d'un nen d'11 anys.[6] Decebut pel desenvolupament de la vacuna contra la poliomielitis Enders va començar el desenvolupament de la vacuna contra el xarampió.[6] L'octubre de 1960 en començà a fer proves en 1.500 nens amb retard mental de Nova York i 4.000 nens de Nigèria[7] i el setembre de 1961 es va fer públic l'èxit d'aquestes proves.[5] El 1963 Pfizer i Merck & Co. van introduir una vacuna contra el xarampió desactivada i una vacuna contra el xarampió atenuada, respectivament.[8]
Va continuar treballant en la investigació en virologia fins a finals dels anys setanta i es va retirar del laboratori als 80 anys.[5][9]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1954» (en anglès americà). [Consulta: 11 novembre 2023].
- ↑ Tyrrell, D. A. J. «John Franklin Enders. 10 February 1897-8 September 1985». Biographical Memoirs of Fellows of the Royal Society, vol. 33, 1987, pàg. 212–226. DOI: 10.1098/rsbm.1987.0008. JSTOR: 769951. PMID: 11621434.
- ↑ Katz SL. «John F. Enders and Measles Virus Vaccine—a Reminiscence». A: Measles. 329, 2009, p. 3–11 (Current Topics in Microbiology and Immunology). DOI 10.1007/978-3-540-70523-9_1. ISBN 978-3-540-70522-2.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 «John F. Enders - Biographical». NobelPrize.org. Nobel Prize Outreach AB. [Consulta: 14 febrer 2021].
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Ofgang, Erik «How a Connecticut scientist became the 'Father of Modern Vaccines'» (en anglès). Connecticut Magazine, September 2020, 12-08-2020. Arxivat 15 de març 2022 a Wayback Machine.
- ↑ 6,0 6,1 Baker JP «The first measles vaccine». Pediatrics, vol. 128, 2011, pàg. 435–7. DOI: 10.1542/peds.2011-1430. PMID: 21873696.
- ↑ Bakalar N, "First mention: Measles vaccine, 1960", New York Times, 5 Oct 2010, p D2.
- ↑ Webb, Nicholas. «HSL Research Guides: Ernst Ludwig Wynder Autograph Collection: John Enders, Ph.D.» (en anglès). guides.library.nymc.edu. New York Medical College Health Sciences Library. [Consulta: 13 febrer 2021]. «In 1963, Pfizer introduced a deactivated measles vaccine, and Merck & Co introduced an attenuated measles vaccine.»
- ↑ Thomas H Weller & Frederick C Robbins, A Biographical Memoir: John Franklin Enders (1897–1985), (Washington DC: National Academy of Sciences, 1991), p 60.
Enllaços externs
[modifica]- «John Franklin Enders» (en anglès). The Nobel Prize. The Nobel Foundation.
- Metges de Connecticut
- Premis Nobel de Medicina o Fisiologia
- Militars estatunidencs de la Primera Guerra Mundial
- Bacteriòlegs
- Alumnes de la Universitat Yale
- Alumnes de la Universitat Harvard
- Receptors de la Medalla Presidencial de la Llibertat
- Morts a Connecticut
- Persona de l'Any de la Revista Time
- Microbiòlegs estatunidencs