Aixecament del 2 de maig de 1808

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aixecament del 2 de maig
Guerra del Francès
Guerres Napoleòniques
La càrrega dels mamelucs, Goya
La càrrega dels mamelucs, Goya
Data 2 de maig de 1808
Localitat Madrid, Espanya
Resultat Rebel·lió sufocada i afusellaments del tres de maig. Inici de la Guerra del Francès.
Aixecament del 2 de maig (Espanya)
Aixecament del 2 de maig
Aixecament del 2 de maig
Coord.: 40° 26′ 0″ N, 3° 41′ 0″ O / 40.43333,-3.68333
Bàndols
Bandera de França. Primer Imperi Francès Imperi espanyol Regne d'Espanya
Comandants en cap
França Joachim Murat Regne d'Espanya Pedro Velarde
Regne d'Espanya Luis Daoíz
Baixes
Entre 31 i 150 morts Entre 200 i 500 morts, incloent 113 executats

L'Aixecament i derrota del dos de maig de 1808, és el nom pel que es coneixen l'aixecament popular de Madrid (Espanya) acabat en derrota a favor dels francesos sorgit per la protesta davant de la situació d'incertesa política generada després del Motí d'Aranjuez. La protesta fou reprimida per les forces napoleòniques regidores de la ciutat. Arran d'aquesta derrota s'estengueren proclames d'indignació i crides públiques a la insurrecció armada.

Historia[modifica | modifica el codi]

Antecedents[modifica | modifica el codi]

Després de la Signatura del tractat de Fontainebleau el 27 d'octubre de 1807 i l'entrada a Espanya de les tropes franceses de camí cap a Portugal, i els fets del Motí d'Aranjuez del 17 de març de 1808, Madrid fou ocupada per les tropes del general Murat el 23 de març. L'endemà, entra a la ciutat Ferran VII i el seu pare, Carles IV, que acabava de ser forçat a abdicar a favor del primer. Els dos monarques són obligats a acudir, per a reunir-se amb Napoleó, a Baiona, on es produiran les Abdicacions de Baiona, que deixen la corona d'Espanya a mans del germà del emperador, Josep Bonaparte.

Mentre succeïen aquests fets, a Madrid es constituí una Junta de Govern en representació del rei Ferran VII. Malgrat tot, el poder efectiu quedà a mans de Murat, qui va reduir la Junta a un simple espectador. El 27 d'abril Murat sol·licità, en nom de Carles IV, l'autorització per a traslladar a Baiona de los dos fills de Carles IV que quedaven a la ciutat, María Luisa de Borbón, reina de Etruria i l'infant Francisco de Paula de Borbón. la Junta s'hi negà en un principi, després d'una reunió la nit de l'1 al 2 de maig, i seguint instruccions de Ferran VII, arribades des de Baiona, finalment, la junta cedí.

«¡Que nos lo llevan!»[modifica | modifica el codi]

El 2 de maig de 1808, a primera hora del matí, la multitud començà a concentrar-se davant del Palau Reial de Madrid. El poble observà com soldats francesos treien de palau al infant Francisco de Paula. Al crit de «¡Que nos lo llevan!», intentaren assaltar el palau. L'infant sortí a un balcó provocant que augmentés el bullici a la plaça. Aquest fet fou aprofitat per Murat, que envià ràpidament a uns Guàrdies Imperials al palau, junt amb artilleria, que disparà contra de la multitud. Al desig del poble d'impedir la sortida de l'infant, s'hi uní el de venjar als morts i el de desfer-se dels francesos. La lluita arribà ràpidament a tots els barris de Madrid.

La lluita al carrer[modifica | modifica el codi]

Els madrilenys iniciaren així un aixecament popular espontani. Es varen formar grups de lluita de barri comandats per cabdills espontanis; es buscaren armes de foc, ja que, en un principi, només es disposaren de navalles i altres armes blanques; es va comprendre la necessitat d'impedir l'entrada de noves tropes franceses...

Murat posà en pràctica una tàctica tan senzilla com eficaç. Quan els madrilenys volgueren prendre les portes de la ciutat per a impedir l' arribada dels reforços francesos, el gruix de les tropes de Murat (uns 30.000 homes) ja havien penetrat a la ciutat, en un moviment concèntric. Tanmateix, la gent seguí lluitant durant tot el dia, amb el que tenien a mà. Així, les ganivetades, degollaments i detencions se succeïren en una jornada sanguinolenta. Mamelucs i llancers napoleònics extremaren la seva crueltat amb la població i cents de madrilenys, homes i dones, així com soldats francesos, moriren en els enfrontaments. Goya mostraria anys després, en el quadre La Carga de los Mamelucos aquestes lluites desiguals.

Si bé la resistència a l'avanç francès fou més eficaç del que Murat havia previst, especialment a la Puerta de Toledo, la Puerta del Sol i al Parque de Artillería de Monteleón, va sotmetre a Madrid sota la jurisdicció militar i el posà sota les seves ordres a la Junta de Govern.

Daoíz y Velarde[modifica | modifica el codi]

Mentre es va desenvolupar la lluita, els militars espanyols restaren, seguin ordres del capità general Francisco Javier Negrete, quarterats i passius. Tan sols els artillers del parc d'Artilleria situats en el Palacio de Monteleón no varen respectar les ordres i s'uniren a la insurrecció. Els caps de major graduació foren els capitans Luis Daoíz y Torres, que assumí el comandament dels insurrectes per ser el més veterà, i Pedro Velarde Santillán. Amb els seus homes es tancaren en el Parc d'Artillería de Monteleón i, després de repel·lir una primera ofensiva francesa al comandament del general Lefranc, moriren lluitant contra els reforços enviats per Murat.

La repressió[modifica | modifica el codi]

Afusellaments del tres de maig a la muntanya del Príncipe Pío, de Goya. Museu del Prado

La repressió fou cruel. Murat, no conforme amb haver aturat l'Aixecament, es plantejà tres objectius: controlar l'administració i l'exèrcit espanyol; aplicar un sever càstig als rebels per a mirar d'evitar altres Aixecaments; i afirmar que era ell qui governava Espanya. La tarda del 2 de maig signà un decret creant una comissió militar, presidida pel general Emmanuel de Grouchy, per a sentenciar a mort a tots els apressats amb les armes a la mà.

El Consell de Castella publicà una proclama en la que es declarà il·lícita qualsevol reunió en llocs públics i s'ordenà l'entrega de totes les armes, blanques o de foc. Militars espanyols col·laboraren amb Grouchy en la comissió militar. Inicialment les classes adinerades preferiren el triomf de les armes de Murat.

En el Salón del Prado i en els camps de La Moncloa es afusellaren a centenars de persones. Al voltant d'uns mil espanyols moriren en l'Aixecament i els afusellaments posteriors.

Conseqüències[modifica | modifica el codi]

L'Aixecament i la posterior repressió duta a terme per les tropes de Murat, lluny d'apaivagar els ànims revolucionaris, feren esclatar altres insurreccions arreu . El mateix 2 de maig a Móstoles, al conèixer les notícies portades pels fugitius de la repressió, Juan Pérez Villamil, Secretari de L'Almirallat i Fiscal del Suprem Consell de Guerra, feu signar als alcaldes del poble (Andrés Torrejón i Simón Hernández) un Ban en el que es cridava a alçar-se en armes contra l'invasor, començant por anaren ajud de la capital. Dit ban faria començar un aixecament general, que acabaria desembocant en l'anomenada Guerra del Francès.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Aixecament del 2 de maig de 1808