Batalla de Molins de Rei (1809)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de conflicte militarBatalla de Molins de Rei (1809)
Guerra del Francès
Batalla de Molins de Rei (1809) (Catalunya 1802-1812)
Batalla de Molins de Rei (1809)
Batalla de Molins de Rei (1809)
Batalla de Molins de Rei (1809) (Catalunya 1802-1812)
Coord.: 41° 24′ 52″ N, 2° 1′ 7″ E / 41.41444°N,2.01861°E / 41.41444; 2.01861
Tipus batalla
Data març de 1809
Coordenades 41° 24′ 52″ N, 2° 01′ 07″ E / 41.4144°N,2.01861°E / 41.4144; 2.01861
Lloc Molins de Rei
Resultat Victòria francesa
Bàndols
França Primer Imperi Francès Bandera de guerra espanyola (1785-1931) Regne d'Espanya
Baixes
desconegudes desconegudes
Modifica les dades a Wikidata

La batalla de Molins de Rei de 1809 fou un combat de la Guerra del Francès lluitat el març de 1809 al Baix Llobregat.

Antecedents[modifica]

Després de la derrota a la Batalla de Molins de Rei el desembre de 1808, la divisió de Joseph Chabran seguí pel camí d'Igualada fins a Martorell, i la de Louis François Jean Chabot fins a Sant Sadurní d'Anoia mentre la resta del 7è exèrcit es dirigia en direcció a Tarragona. Saint-Cyr estableix el quarter general a Vilafranca del Penedès mentre Souham arriba fins al Vendrell i la divisió Pino fins a Sitges i Vilanova.

El general Desveaux, amb 800 homes[1] continuà fins al Monestir de Montserrat, que prengueren, però foren perseguits pel sometent, destruint el destacament francès.[2]

Aprofitant l'absència de l'exèrcit francès, el març de 1809, els sometents intentaren bloquejar Barcelona de nou.[3]

La batalla[modifica]

El general Desveaux sortí de Barcelona el 5 de març amb infanteria, 100 cuirassers a cavall, i dos canons de 12 i dos obusos, en direcció a Molins de Rei, on els sometents i miquelets bloquejaven el pont de Carles III i estaven apostats a l'Ordal,[4] dispersant-los.

Conseqüències[modifica]

Els sometents comandats per Joan Clarós i Preses,[5] ajudats per una flota anglesa que bloquejava el port,[3] es van reunir la nit del 7 de març al Pla de Barcelona per atacar-la però el gruix del sometent, que havia de creuar el Besòs es trobaren amb una riuada provocada per una tempesta i els fou impossible la maniobra,[3] mentre Clarós era perseguit pels francesos.

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • Ferrer, Ramon. Barcelona Cautiva (en castellà). Oficina de Antonio Brusi, 1816, p.150.