Segon setge de Girona de 1808

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de conflicte militarSegon setge de Girona de 1808
Guerra del Francès
Segon setge de Girona de 1808 (Catalunya 1802-1812)
Segon setge de Girona de 1808
Segon setge de Girona de 1808
Segon setge de Girona de 1808 (Catalunya 1802-1812)
Coord.: 41° 59′ 4″ N, 2° 49′ 16″ E / 41.98444°N,2.82111°E / 41.98444; 2.82111
Girona 1809.jpg
Girona a principis del segle XIX
Tipus setge i batalla
Data 20 de juliol de 1808 - 16 d'agost de 1808
Coordenades 41° 59′ 04″ N, 2° 49′ 16″ E / 41.9844°N,2.82111°E / 41.9844; 2.82111
Lloc Girona
Estat Espanya
Resultat Victòria de l'exèrcit espanyol
Bàndols
França Primer Imperi Francès Badera de guerra espanyola (1785-1931) Regne d'Espanya
Comandants en cap
França Guillaume Duhesme Badera de guerra espanyola (1785-1931) Julián de Bolívar
Badera de guerra espanyola (1785-1931) Raimon Caldagués
Forces
10.000 aprox. 6.700 regulars i sometents, aprox.
Cronologia
Modifica les dades a Wikidata

El segon setge de Girona de 1808 fou realitzat per les tropes imperials de Guillaume Philibert Duhesme i fou alçat pel brigadier Raimon Caldagués.[1]

Antecedents[modifica]

Amb gran part d'Espanya en rebel·lió oberta, Napoleó Bonaparte va establir el comandament a Baiona per reorganitzar les seves forces i corregir la situació, creient que un desplegament ràpid de les forces acovardiria els insurgents i consolidaria ràpidament el seu control d'Espanya, i va enviar una sèrie de columnes que volien escanyar a la rebel·lió prenent i pacificant les principals ciutats d'Espanya: Des de Madrid Jean Baptiste Bessières va dirigir-se a Castella la Vella amb 25.000 homes i va enviar un destacament a Aragó, amb l'objectiu de capturar Santander i Saragossa; Jeannot de Moncey va marxar cap a València amb 29.350 homes, Pierre-Antoine Dupont conduiria 13.000 homes al sud cap a Sevilla i el port de Cadis, que resguardava la flota de François Rosilly de la Royal Navy[2] i Guillaume Philibert Duhesme amb 12.710 tropes cap a Catalunya, per prendre Girona.[3]

Havent sortit de Barcelona el 12 de juny, el dia 20 de juny començà l'atac contra la plaça de Girona. Tot i la seva duresa, fou refusat per les escasses forces defensores, compostes per 300 soldats del regiment d'Ultònia i uns 1.500 miquelets dividits en dos terços, sota el comandament de Joan Clarós i Francesc Milans del Bosch. Els aproximadament 6.000 homes de Duhesme no pogueren prendre una plaça en mal estat, envellida i amb poques defenses. L'atac es desfermà de nit i fou especialment sagnant, amb una preeminència de la lluita cos a cos amb baionetes. Malgrat la força numèrica francesa, Duhesme fou derrotat i hagué de retirar-se a Barcelona amb uns 300 morts i 32 carros de ferits. Per la banda gironina, solament hi hagué set morts i 27 ferits.

El setge[modifica]

El setge durà del 20 de juliol al 16 d'agost de 1808.

Conseqüències[modifica]

Girona va capitular el desembre de 1809.[4]

Referències[modifica]

  1. «Raimon Caldagués». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Gates, David. The Spanish Ulcer: A History of the Peninsular War (en anglès). W W Norton & Co, 1986, p. 51. ISBN 0-393-02281-1. 
  3. Chandler, David G. The Campaigns of Napoleon (en anglès). Weidenfeld & Nicolson, 1994, p. 611. ISBN 0-297-81367-6. 
  4. Pascual i Rodríguez, Vicenç. El Baró de Maldà: materials per a una biografia. L'Abadia de Montserrat, 2003, p. 192-195. ISBN 8484155056. 

Bibliografia[modifica]

  • GRAHIT, Emili, Historia de los sitios de Gerona de 1808-1809. Gerona. Imprenta y librería de Paciano Torres, 1896.
  • DEULONDER, Xavier: La Guerra Peninsular o Guerra del Francès (1807-1814) Barcelona, Llibres de l'Índex, 2019. ISBN 9788479481704
  • PUIG, Lluís Maria de, Girona, guerra i absolutisme. Resistència al francès i defensa de l'antic règim (1793-1833). Girona: Ajuntament de Girona, Diputació de Girona, 2007. ISBN 978-84-8496-045-4