Batalla de Tudela (1808)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de conflicte militarBatalla de Tudela
Guerra del Francès
Guerres Napoleòniques
Batalla de Tudela (Espanya2)
Batalla de Tudela
Batalla de Tudela
Batalla de Tudela
Coord.: 42° 3′ 18″ N, 1° 36′ 59″ O / 42.05500°N,1.61639°O / 42.05500; -1.61639
La batalla de Tudela, por January Suchodolski.jpg
«Batalla de Tudela» oli sobre tela de January Suchodolskia, 1827, Museu Nacional de Varsòvia
Tipusbatalla
Data23 de novembre de 1808
Coordenades42° 03′ 18″ N, 1° 36′ 59″ O / 42.054925°N,1.6163305555556°O / 42.054925; -1.6163305555556
LlocTudela
EstatEspanya
ResultatVictòria francesa
Bàndols
Bandera de França. Primer Imperi Francès Imperi espanyol Regne d'Espanya
Comandants en cap
Jean Lannes Francisco Javier Castaños
José de Palafox y Melci
Conde de Villariezo
Mariscal Juan O'Neylle
Mariscal Lapeña
Pedro Grimarest Oller
Forces
30.000 infants,
5.000 cavalls,
60 canons
33.000 entre regulars i milicians
Baixes
44 morts,
513 ferits,
21 oficials.
4.000 morts,
3.000 presoners,
30 canons,
300 oficials
12 coronels
Modifica les dades a Wikidata

La Batalla de Tudela va ser un enfrontament bèl·lic de la Guerra del Francès disputat als voltants de la ciutat de Tudela el 23 de novembre de 1808.

Antecedents[modifica]

Campanyes franceses

A finals de 1807, Napoleó va decidir que la monarquia de Carles IV, aliada però independent, era ja de molt escassa utilitat i que seria molt més convenient per als seus designis la creació d'un Estat satèl·lit, i el Tractat de Fontainebleau de 1807, que van firmar autoritzava les tropes napoleòniques a creuar Espanya per tal d’envair Portugal.

Les primeres tropes franceses entren a Espanya per Catalunya el 10 de febrer de 1808, comandades pel general Guillaume Philibert Duhesme en direcció a València. Posteriorment entrarien les tropes de Joseph Chabran, que ocupen el Castell de Sant Ferran de Figueres, Honoré Charles Reille i Laurent Gouvion Saint-Cyr. El 13 de febrer de 1808, les tropes de Duhesme i Giuseppe Lechi entren a Barcelona. Els francesos van prendre Pamplona el 16 de febrer, i el general Joachim Murat va arribar a Burgos el 13 de març de 1808 camí de Madrid per obtenir la seva adhesió.[1] L'abril de 1808 Napoleó després d'aconseguir l'abdicació de Carles IV i Ferran VII a Baiona, va nomenar rei el seu germà Josep I Bonaparte.[2]

Iniciada la revolta amb l'aixecament del 2 de maig de 1808 i les renúncies successives de Carles IV i el seu fill Ferran al tron d'Espanya en favor de Napoleó Bonaparte. La derrota de les tropes napoleòniques el juliol a la Batalla de Bailèn va tenir greus conseqüències per a l'esforç bèl·lic francès. La notícia es va estendre per tota la península, i l'arribada dels anglesos i la reorganització dels exèrcits espanyols que planejaven l'atac de Madrid va forçar el rei Josep I Bonaparte a abandonar Madrid i retirar tot l'exèrcit més enllà de l'Ebre.[3]

Napoleó va haver de tornar a Espanya de nou amb un nombrós exèrcit per consolidar el seu domini i ordenà al mariscal Claude Victor Perrin, i al general François Joseph Lefebvre que bloquegessin Blake mentre ell avançava cap a Burgos.[4] Després de derrotar als espanyols, Napoleó va fer de Burgos el quarter general, deixant al seu germà Josep a la ciutat va i partir cap a Madrid.

La batalla[modifica]

El resultat del combat va ser la victòria francesa, al comandament del mariscal Jean Lannes, sobre les tropes espanyoles, comandades pel General Castaños. Prop de 33.000 soldats i milicians espanyols van intentar assetjar els 30.000 francesos de Lannes, però van ser severament derrotats. Les baixes espanyoles es calculen entorn dels 4.000 morts i 3.000 presoners, mentre que per part francesa no arriben a 600 entre morts i ferits.

Conseqüències[modifica]

Els francesos avançaren de nou sobre Madrid derrotant pocs dies després als espanyols en la batalla de Somosierra, entrant en la capital el 4 de desembre, i Saragossa quedà assetjada.[5]

Aquesta és una de les batalles el nom de les quals va ser gravat en l'Arc de Triomf de l'Étoile a París.

Referències[modifica]

  1. Luengo, Manuel. Diario de 1808: el año de la conspiración (en castellà). Universidad de Alicante, 2010, p. 163. ISBN 8497170911. 
  2. «Catalunya i la Revolució Francesa. La guerra del Francès». Web. Generalitat de Catalunya, 2012. [Consulta: Juliol 2013].
  3. Robinson, Charles Walker. Lectures upon the British campaigns in the Peninsula, 1808-14 (en anglès). Mitchell, 1871, p. 9. 
  4. Lanfrey, Pierre. The History of Napoleon the First: 1808-1811. Macmillan, 1811, p. 11. 
  5. Robinson, Charles Walker. Lectures upon the British campaigns in the Peninsula, 1808-14 (en anglès). Mitchell, 1871, p. 10. 

Enllaços externs[modifica]