Batalla de Castalla (1812)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de conflicte militarBatalla de Castalla (primera)
Guerres Napoleòniques
Batalles de Castalla (País Valencià)
Batalles de Castalla
Batalles de Castalla
Batalles de Castalla (País Valencià)
Coord.: 38° 36′ 0″ N, -0° 40′ 0″ O / 38.60000°N,0.66667°O / 38.60000; -0.66667
Jean-Charles Langlois - Combat de Castalla le 21 juillet 1812.jpg
Primera batalla de Castalla (1812) obra del pintor Jean-Charles Langlois
Tipus batalla
Data 21 de juliol de 1812
Coordenades 38° 36′ 00″ N, 0° 40′ 00″ O / 38.6°N,0.66666667°O / 38.6; -0.66666667
Lloc Castalla
Estat Espanya
Resultat Victòria imperial francesa
Campanya Guerra del Francès
Bàndols
França Primer Imperi Francès Bandera de guerra espanyola (1785-1931) Regne d'Espanya
Comandants en cap
França Louis Gabriel Suchet Bandera de guerra espanyola (1785-1931) Joseph O'Donnell
Forces
4000 homes 10.000 homes
Baixes
desconegudes 800 morts i ferits
2796 presoners
Modifica les dades a Wikidata

La Batalla de Castalla de 1812 fou un enfrontament armats que es produí a Castalla, al sud-oest del País Valencià, en el context de la Guerra del Francés (1808-1814).

Antecedents[modifica]

En l'exitós setge de València i les operacions subsidiàries, l'exèrcit francès del mariscal Louis Gabriel Suchet va conquerir gran part de la província de València. Al sud, l'Exèrcit espanyol de Múrcia es va reagrupar per intentar aturar altres avenços francesos. El 16 de gener de 1812, els espanyols van derrotar un intent del general de divisió Louis-Pierre Montbrun i 5.500 soldats francesos per apoderar-se de la seva base a Alacant.[1] Una expedició anglo-siciliana sota el general Thomas Maitland havia d’arribar a Alacant i el general Arthur Wellesley, va demanar al capità general Joseph O'Donnell que realitzés una operació de detenció.[2]

La batalla[modifica]

El general Joseph O'Donnell comptava amb uns 10.000 efectius, lluità contra una fracció d'uns 4000 homes pertanyents al general Harispe[3] i el barò Delort de l'exèrcit imperial francés d'ocupació del comandament del mariscal Suchet

Hi hagué un primer avanç de les forces espanyoles amb cert èxit, però després la cavalleria francesa va contraatacar des d'un paratge d'olivars proper a Ibi, i va desfermar el centre de les tropes espanyoles, passant a baioneta part dels seus defensors.[4] Finalment, el xoc armat es va resoldre clarament a favor dels soldats de Napoleó. La batalla , primera ocorreguda en aquestes terres va resultar un rotund fracàs per als espanyols, a pesar de la seva superioritat numèrica.

Conseqüències[modifica]

Rere la derrota dels espanyols, els soldats francesos van prendre possessió de la vila de Castalla, mentre que els patriotes, esgotats i vençuts, fugiren cap a la ciutat d'Alacant, protegida per l'esquadra anglesa.

En ser la resistència espanyola vençuda per forces numèricament inferiors, O'Donnell fou substituït poc després pel general Francisco Javier Elío.[5] i va causar la dimissió del seu germà Enrique O'Donnell Anethan de la Tercera Junta de Regència.[6]

Referències[modifica]

  1. Smith, 1998, p. 363-364.
  2. Oman, 1996, p. 567.
  3. «Castalla 1812» (en castellà), 11-10-2017. [Consulta: 10 juliol 2019].
  4. José María Queipo de Llano Ruiz de Saravia, Comte de Toreno (1837). Historia del levantamiento, guerra y revolución de España. Madrid, Imprenta de Tomás Jordán, vol. 5
  5. Gran Enciclopedia de la CV, vol. IV, pàg. 152. Editorial Prensa Valenciana, 2005. ISBN 84-87502-51-2
  6. Pascual Medrano, Amelia. La Regencia en el Derecho Constitucional Español. Centro de Estudios Políticos y Constitucionales, 1998, p. 88. ISBN 8425910633. 

Bibliografia[modifica]

  • Oman, Charles. A History of the Peninsular War. vol.3. Mechanicsburg, Pennsylvania: Stackpole, 1996. ISBN 1-85367-223-8. 
  • Smith, Digby. The Napoleonic Wars Data Book (en anglès). London: Greenhill, 1998. ISBN 1-85367-276-9.