Batalla d'Espinosa de los Monteros

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de conflicte militarBatalla d'Espinosa de los Monteros
Guerra del Francès
Batalla d'Espinosa de los Monteros (Espanya2)
Batalla d'Espinosa de los Monteros
Batalla d'Espinosa de los Monteros
Espinosa de los Monteros
Coord.: 43° 4′ 0″ N, 3° 32′ 0″ O / 43.06667°N,3.53333°O / 43.06667; -3.53333
Batalla de Espinosa de los Monteros, Ilustración de "Napoleón en Chamartín" de Galdós.jpg
Tipus batalla
Data 10 –  11 novembre 1808
Coordenades 43° 04′ 00″ N, 3° 32′ 00″ O / 43.0667°N,3.53333°O / 43.0667; -3.53333
Lloc Espinosa de los Monteros
Estat Espanya
Resultat Victòria francesa
Bàndols
França Primer Imperi Francès Bandera de guerra espanyola (1785-1931) Regne d'Espanya
Comandants en cap
França Claude Victor Perrin Bandera de guerra espanyola (1785-1931) Joaquín Blake
Bandera de guerra espanyola (1785-1931) Pere Caro Sureda
Forces
22.000 13.000
Baixes
1.200 morts o ferits 3.000 morts, ferits o capturats
Modifica les dades a Wikidata

La batalla de Espinosa de los Monteros va ser una batalla de la Guerra del Francès

Antecedents[modifica]

Campanyes franceses

A finals de 1807, Napoleó va decidir que la monarquia de Carles IV, aliada però independent, era ja de molt escassa utilitat i que seria molt més convenient per als seus designis la creació d'un Estat satèl·lit, i el Tractat de Fontainebleau de 1807, que van firmar autoritzava les tropes napoleòniques a creuar Espanya per tal d’envair Portugal.

Les primeres tropes franceses entren a Espanya per Catalunya el 10 de febrer de 1808, comandades pel general Guillaume Philibert Duhesme en direcció a València. Posteriorment entrarien les tropes de Joseph Chabran, que ocupen el Castell de Sant Ferran de Figueres, Honoré Charles Reille i Laurent Gouvion Saint-Cyr. El 13 de febrer de 1808, les tropes de Duhesme i Giuseppe Lechi entren a Barcelona. Els francesos van prendre Pamplona el 16 de febrer, i el general Joachim Murat va arribar a Burgos el 13 de març de 1808 camí de Madrid per obtenir la seva adhesió.[1] L'abril de 1808 Napoleó després d'aconseguir l'abdicació de Carles IV i Ferran VII a Baiona, va nomenar rei el seu germà Josep I Bonaparte.[2]

Iniciada la revolta amb l'aixecament del 2 de maig de 1808 i les renúncies successives de Carles IV i el seu fill Ferran al tron d'Espanya en favor de Napoleó Bonaparte. La derrota de les tropes napoleòniques el juliol a la Batalla de Bailèn va tenir greus conseqüències per a l'esforç bèl·lic francès. La notícia es va estendre per tota la península, i l'arribada dels anglesos i la reorganització dels exèrcits espanyols que planejaven l'atac de Madrid va forçar el rei Josep I Bonaparte a abandonar Madrid i retirar tot l'exèrcit més enllà de l'Ebre.[3]

Napoleó va haver de tornar a Espanya de nou amb un nombrós exèrcit per consolidar el seu domini i ordenà al mariscal Claude Victor Perrin, i al general François Joseph Lefebvre que bloquegessin Blake mentre ell avançava cap a Burgos.[4] Després que Joaquín Blake fou derrotat a la batalla de Zornotza Lefebvre va avançar fins a Balmaseda i Blake es va retirar a La Nava. Victor i Lefebvre s'uniren a Balmaseda on Victor va deixar la divisió de Eugène-Casimir Villatte i Lefebvre va retrocedir a Bilbao. Victor va dispersar el seu cos de l'exèrcit a la recerca d'un enemic que considerava colpejat[5] i va intentar atrapar la divisió asturiana del general Acevedo, que s'havia separat de l'exèrcit de Joaquín Blake.

La batalla[modifica]

El 10 de novembre Claude Victor Perrin, que buscava una victòria fàcil per esborrar la seva humiliació a la batalla de Balmaseda, va llançar una sèrie d'atacs que els disciplinats regulars de la divisió del nord de Pere Caro Sureda van rebutjar amb greus pèrdues. A la nit, les posicions de Joaquín Blake encara es mantenien. El matí de l'11 de novembre, Víctor va coordinar un atac francès massiu que va traspassar l’ala esquerra de Blake i va expulsar els espanyols del camp. Els francesos van capturar un total sa de 30 canons i 30 estàndards.

Conseqüències[modifica]

Tot i que no fou una derrota decisiva per si mateixa, la confusió de l'atacat i cansat exèrcit espanyol, que no tenia ni govern ni estructura de comandament militar per coordinar-lo, va fer que Espinosa marqués el cop mortal de l'Exèrcit de Galícia de Joaquín Blake, que va conduir els seus homes a l'oest a través de les muntanyes, escapant de la persecució de Nicolas Jean de Dieu Soult. Tot i això, quan va arribar a Lleó el 23 de novembre, només li quedaven 10.000 homes.

Napoleó es dirigí de Vitòria a Madrid,[6] derrotant als espanyols a Gamonal i fent de Burgos el quarter general.[6] El 12 de novembre, revistades les tropes, va anunciar el perdó i l'amnistia general als espanyols que en un mes a comptar de l'entrada a Madrid, deposessin les armes i renunciessin a qualsevol aliança i comunicació amb els anglesos. Napoleó va partir cap a Madrid, deixant al seu germà Josep a la ciutat. Els espanyols van ser incapaços d'expulsar els francesos per la seva derrota a la batalla de Tudela el 23 de novembre i els francesos avançaren de nou sobre Madrid. Derrotaren pocs dies després els espanyols a la batalla de Somosierra, i entraren a la capital el 4 de desembre, mentre Saragossa era assetjada.[7]

Referències[modifica]

  1. Luengo, Manuel. Diario de 1808: el año de la conspiración (en castellà). Universidad de Alicante, 2010, p. 163. ISBN 8497170911. 
  2. «Catalunya i la Revolució Francesa. La guerra del Francès». Web. Generalitat de Catalunya, 2012. [Consulta: Juliol 2013].
  3. Robinson, Charles Walker. Lectures upon the British campaigns in the Peninsula, 1808-14 (en anglès). Mitchell, 1871, p. 9. 
  4. Lanfrey, Pierre. The History of Napoleon the First: 1808-1811. Macmillan, 1811, p. 11. 
  5. Cayuela Fernández, José Gregorio; Gallego Palomares, José Ángel. La Guerra de la Independencia. Historia bélica, pueblo y nación en España (1808-1814). Universidad de Salamanca, 2008, p. 162. ISBN 8478003347. 
  6. 6,0 6,1 Maldonado Macanaz, Joaquín. Crónica de la provincia de Burgos (en castellà). Maxtor, 2002, p. 91. ISBN 8495636980. 
  7. Robinson, Charles Walker. Lectures upon the British campaigns in the Peninsula, 1808-14 (en anglès). Mitchell, 1871, p. 10.