Guillaume Philibert Duhesme

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaGuillaume Philibert Duhesme
Général Philibert Duhesme.jpg
modifica
Biografia
Naixement7 juliol 1766 modifica
Mercurey (França) modifica
Mort20 juny 1815 modifica (48 anys)
Waterloo modifica
Par de França
modifica
Activitat
OcupacióPolític, militar i escriptor modifica
Carrera militar
Branca militarInfanteria modifica
Rang militargeneral de divisió modifica
ConflicteGuerres Napoleòniques modifica
Altres
TítolComte modifica
Premis

Find a Grave: 21672 Modifica els identificadors a Wikidata

Guillaume Philibert Duhesme (Bourgneuf, 7 de juliol de 1766 - Genappe, 20 de juny de 1815) fou un militar francès.

Va estudiar dret. S'incorporà a la Guàrdia Nacional i el 1791 va ser nomenat capità. Com comandant a Roermond,defensà Herstal, un pas important vers els Països baixos del nord, i després de la derrota a Neerwinden el 18 de març de 1793, feu cremar el pont sobre el riu Hoo just quan el volia creuar una columna enemiga. Va creuar el Schelde, i a la batalla del bosc de Villeneuve (6 de juliol del 1793), ferit, reeixí a evitar la fuga de les tropes pròpies. Per aquesta acció va ser ascendit a general de brigada.

Va contribuir a la victòria a la batalla de Fleurus el 26 de juliol de 1794, i poc després participà en el setge de Maastricht sota el comandament de Jean Baptiste Kléber. EL 8 de novembre del 1794 va ser promocionat a general de divisió. Va lluitar a la Vendée el 1795, i més endavant en el Rin, on va forçar el pas sobre el riu el 20 d'abril de 1797 a Kehl. El 1798 va rebre un comandament a Itàlia a les ordres de Jean Étienne Championnet, va participar en el setge de Nàpols i va prendre el control de Calàbria i Pulla. Després, va rebre un comandament als Alps el 1800 en l'exèrcit Franco-Batavià de Pierre François Charles Augereau. Duhesme va ser fet comte i cavaller de la Legió d'Honor, i va durant la Tercera Coalició dirigir la quarta divisió de l'exèrcit italià el 1805 a la presa del Regne de Nàpols.[1]

El 1808, va prendre el comandament del Cos d'Observació dels Pirineus Orientals a Espanya i es va distingir en la defensa de Barcelona.[2] A causa de les acusacions de permetre excessos de les seves tropes, i de mala conducta personal, va estar sense comandament de 1810 fins a 1814, quan se li va restablir l'honor i rebé el comandament d'una divisió del mariscal Claude-Victor Perrin a les batalles de La Rothière, Montereau i Arcis-sur-Aube.

Després de la primera abdicació de Napoleó el 1814, el van fer inspector general de la infanteria. En 1815, va unir-se a Napoleó després que tornés d'Elba, i va lluitar a Ligny (Waterloo). Ferit el 18 de juny del 1815, morí poc després.

Referències[modifica]

  1. Schneid, 2002, p. 48.
  2. Moliner Prada, Antonio. Barcelona cautiva, 1808-1814. Univ. Autònoma de Barcelona, 2010, p. 69. ISBN 844902661X. 

Bibliografia[modifica]

  • Deulonder, Xavier. La Guerra Peninsular o Guerra del Francès (1807-1814). Barcelona: Llibres de l'Índex:, 2019. ISBN 9788479481704. 
  • Schneid, Frederick C. Napoleon's Italian Campaigns: 1805-1815. Westport, Conn.: Praeger Publishers, 2002. ISBN 0-275-96875-8. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Guillaume Philibert Duhesme