República Batava

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Sinopsi dels Estats
establerts des del 800 fins avui al territori del
Benelux
Imperi Carolingi
ca.800 - 843
Regne de Lotaríngia
843 - 855
Uns vint feus (comtats, ducats, principats, senyories…)
del rei de França: Flandes
o del Sacre Imperi (els altres territoris)
amb fronteres i aliances canviants
855 - 1384
Armoiries Principauté de Liège.svg
Principat de Lieja
+
Principat de Stavelot-Malmedy
+
Ducat de Bouillon
9851795
Flag of the Low Countries.svg
Països Baixos Borgonyons
Arms of Luxembourg.svg
Ducat de Luxemburg
integrat el 1441

1384/14731482

Disset Províncies
14821556
Països Baixos espanyols 15811713 Prinsenvlag.svg
República de les Set Províncies Unides
15811795
Luxemburg: 1684 - 1697 francès
Països Baixos austríacs 17131790
Estats Units Bèlgics 1790 1713 - 1795 austríac
Països Baixos austríacs 17901794
Flag of France.svg
Revolució Francesa 17951804
República batava
1795
1806
Flag of France.svg
Primer Imperi francès 18041815
Regne d'Holanda
18061810

Flag of the Netherlands.svg
Regne Unit dels Països Baixos
18151830
Flag of Luxembourg.svg
Luxemburg
Flag of Belgium (civil).svg
Regne de Bèlgica
des 1830
Regne dels Països Baixos
des 1830
(unió personal amb els Països Baixos fins a 1890)
vegeu / modifiqueu la plantilla
Rutger Jan Schimmelpennick, cap de la República

La República Batava (neerlandès: Bataafse Republiek) fou una república amb aproximadament el mateix territori que els actuals Països Baixos, que va existir entre 1795 i 1806. La República Batava va ser fundada pels francesos i els polítics revolucionaris neerlandesos després que l'últim estatúder de les Províncies Unides, Guillem V d'Orange-Nassau, fugís a Anglaterra després de l'ocupació francesa del país el 19 de gener de 1795. El nom de la República procedia del dels antics bataus, una tribu germànica que vivia a la mateixa zona en el moment de la conquesta romana.

La República Batava va ser un estat tributari de França. La política adoptada era revolucionària i liberal, a part de molt inestable, ja que van arribar a produir-se diversos cops d'estat durant la seva curta existència. El 1805 els experiments democràtics van acabar i Rutger Jan Schimmelpenninck fou nomenat Raadspensionaris. A l'any següent, Napoleó I de França va dissoldre la República i va substituir-la pel Regne d'Holanda. La Corona va recaure sobre el seu germà, Lluís Napoleó Bonaparte.

Història[modifica | modifica el codi]

Orígens[modifica | modifica el codi]

Des de 1778  es va anar consolidant la presència a les Províncies Unides d'un Partit patriota que es veia immers en les idees dels il·lustrats francesos de la segona meitat del segle XVIII.[1] Contraris a l'oligarquia dirigent, al poder del Estatúder i també a l'església oficial (la calvinista), aquest incipient partit agrupava a diferents elements procedents de la burgesia (industrials, comerciants i banquers), a membres de minories religioses i a altres sectors minoritaris, com impressors, editors i professors.[1]

En el context de les crisis de la dècada de 1780, els patriotes holandesos van aconseguir mobilitzar les masses urbanes en milícies, arribant a aconseguir un gran poder al llarg de tota l'extensió el país, fins al punt d'obligar a l'estatúder Guillem V d'Orange-Nassau a marxar de La Haia.[1] Però el 1788 tots els seus assoliments es van veure frustrats amb la intervenció prussiana sota el comandament del Duc de Brunswick, que va aixafar el moviment dels patriotes i va restaurar l'autoritat de Guillem. La intervenció prussiana va causar una emigració massiva dels patriotes holandesos cap a París, on van seguir conspirant tot esperant una millor ocasió, mentre a Holanda es van anar reorganitzant lentament.[1]

Una nova República[modifica | modifica el codi]

A principis de 1795, recolzats per les tropes franceses, els patriotes holandesos van entrar a les Províncies Unides. L'entrada dels els patriotes emparats pels francesos va provocar l'esclat d'una revolució interna a Ámsterdam, Utrecht i La Haia, coneguda en la historiografia neerlandesa com la Revolució Batava; Cap al 19 de gener l'estatúder Guillem d'Orange-Nassau havia perdut el control del país i es va veure obligat a fugir cap a Gran Bretanya.[2] Després d'aquests esdeveniments, es va fundar la República Batava per part dels bataus (nom que van rebre els polítics revolucionaris neerlandesos) ajudats dels francesos.[3] El nom de la República procedia dels antics bataus, una tribu germànica que havia viscut a la zona en el moment de la conquesta romana.

Des del principi, la República Batava va ser creada com un Estat satèl·lit de la República francesa, sent una continuació de la política de la creació de les repúbliques germanes als territoris veïns de França. La política adoptada era revolucionària i liberal, a part de molt inestable, doncs van arribar a produir-se diversos cops d'estatdurant la seva curta existència. Precisament, la gran inestabilitat política i els molts cops d'estat van impedir un funcionament normal del país i de les institucions. Una de les poques polítiques revolucionàries que van tirar endavant va ser l'abolició dels últims vestigis de feudalisme que quedaven a les antigues Províncies Unides.[4] Tampoc van poder els bataus dur a terme el seu projecte d'instaurar una Constitució democràtica (amb sufragi universal i una Assemblea única) per raó de les interferències del Directori francès, que no estava interessat en l'establiment d'un Estat que tingués per si mateix capacitat de decisió i pogués contradir els interessos de la política exterior francesa.[5] L'antic estatúder Guillem, abans de marxar a l'exili, havia donat instruccions perquè les colònies holandeses fossin cedides als britànics i no caiguessin en mans franceses, però aquestes, en la seva majoria, es van mantenir sota control de la nova República.

La invasió anglo-russa d'Holanda[modifica | modifica el codi]

La Mancomunitat Batava[modifica | modifica el codi]

En el context de la Segona Coalició contra França, la República va estar en guerra contra Gran Bretanya igual que la República Francesa i va participar especialment en els combats marítims i en la lluita en les colònies. Pel Tractat d'Amiens de 1802 els britànics van retornar gairebé totes les colònies que havien conquistat (Colònia del Cap, Guyana Neerlandesa i les Índies Orientals Neerlandeses) excepte la colònia de Ceilan.[6]

El final[modifica | modifica el codi]

Després d'una època de gran inestabilitat, el 1805 els experiments democràtics es van acabar i Rutger Jan Schimmelpenninck va ser nomenat Raadspensionaris vitalici, quedant com a únic líder polític. No obstant això, ho seria per poc temps ja que a l'any següent Napoleó Bonaparte va dissoldre la República i la va substituir pel Regne d'Holanda; La Corona va recaure sobre el seu germà, Lluís Napoleó Bonaparte.

Organització Territorial[modifica | modifica el codi]

Al llarg de la seva curta existència van estar vigents dues formes d'organització interna de la República Batava.

1799-1802[modifica | modifica el codi]

Divisió administrativa de la República Batava en 1799.

Per la Llei de 30 de març de 1799 es va establir la nova classificació dels departaments de la República Batava. Les regions van ser abolides i es va produir una ruptura amb el passat en produir-se la instauració dels departaments segons el model francès, on els límits regionals procedents de l'Edat Mitjana i l'Edat Moderna van desaparèixer:

  • Departament de l'Amstel
  • Departament de Delf
  • Departament del Dommel
  • Departament de l'Ems
  • Departament del Baix IJssel
  • Departament del Rhin
  • Departament del Mosa i l'Escalda
  • Departament de Texel

1802-1806[modifica | modifica el codi]

No obstant això, d'acord amb la Llei del 21 de juny de 1802, es va reestructurar la classificació dels departaments, tornant a recuperar el model de les classificacions històriques i regionals, que s'incorporaven de nou dins l'estructura departamental.[7] Aquesta organització es mantindria fins i tot després de dissolta la República, durant l'època del Regne d'Holanda i més tard com a departaments de l'Imperi Francès.

  • Departament de Batavia-Brabante
  • Departament de Frisia
  • Departament de Güeldres
  • Departament d'Holanda
  • Departament del Baix IJssel
  • Departament de la Ciutat i el País de Groningen
  • Departament d'Utrecht
  • Departament de Zelanda

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Israel, J.I. (1995), The Dutch Republic: Its Rise, Greatness and Fall, 1477-1806, Oxford University Press, ISBN 0-19-820734-4 paperback (en anglès)
  • Schama, S. (1977), Patriots and Liberators. Revolution in the Netherlands 1780-1813, New York, Vintage books, ISBN 0-679-72949-6 (en anglès)
  • Louis Bergeon, François Furet, Reinhart Koselleck; Història Universal 26. L'època de les Revolucions Europees. 1780-1848. Ed. Segle XXI d'Espanya, 1976. ISBN 978-84-323-0219-0
  • Blanning, T. C. W., The French Revolutionary Wars, 1787-1801. ISBN 0-340-64533-4

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Louis Bergeron, François Furet & Reinhart Koselleck, pág. 83
  2. Louis Bergeron, François Furet & Reinhart Koselleck, pág. 86
  3. Louis Bergeron, François Furet & Reinhart Koselleck, pág. 71
  4. Louis Bergeron, François Furet & Reinhart Koselleck, pág. 87
  5. Louis Bergeron, François Furet & Reinhart Koselleck, pág. 88
  6. Texto del tratado.
  7. Organización interna de la Mancomunidad de Batavia (1802-1806) (en neerlandés)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: República Batava Modifica l'enllaç a Wikidata

Coord.: 52° 19′ 00″ N, 5° 33′ 00″ E / 52.316666666667°N,5.55°E / 52.316666666667; 5.55