Primer setge de Girona de 1808

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de conflicte militarPrimer setge de Girona de 1808
Guerra del Francès
Primer setge de Girona de 1808 (Catalunya 1802-1812)
Primer setge de Girona de 1808
Primer setge de Girona de 1808
Primer setge de Girona de 1808 (Catalunya 1802-1812)
Coord.: 41° 59′ 4″ N, 2° 49′ 16″ E / 41.98444°N,2.82111°E / 41.98444; 2.82111
Girona 1809.jpg
Girona a principis del segle XIX
Tipus batalla
Data 20 de juny de 1808
Coordenades 41° 59′ 04″ N, 2° 49′ 16″ E / 41.98444444°N,2.82111111°E / 41.98444444; 2.82111111
Lloc Girona
Resultat Victòria de l'exèrcit espanyol
Bàndols
França Primer Imperi Francès Badera de guerra espanyola (1785-1931) Regne d'Espanya
Comandants en cap
França Guillaume Duhesme Badera de guerra espanyola (1785-1931) Julián de Bolívar
Forces
6.000 aprox. 300 regulars
1.500 miquelets
Baixes
300 morts 7 morts i 27 ferits
Cronologia
Modifica les dades a Wikidata
Monument als defensors del Girona durant el setges de 1808 i 1809.

El primer setge de Girona de 1808, tal com és conegut per la historiografia tradicional, fou el primer atac francès que sofrí la ciutat de Girona el 1808, durant la Guerra del Francès.[1]

Antecedents[modifica]

Amb gran part d'Espanya en rebel·lió oberta, Napoleó Bonaparte va establir el comandament a Baiona per reorganitzar les seves forces i corregir la situació, creient que un desplegament ràpid de les forces acovardiria els insurgents i consolidaria ràpidament el seu control d'Espanya, i va enviar una sèrie de columnes que volien escanyar a la rebel·lió prenent i pacificant les principals ciutats d'Espanya: Des de Madrid Jean Baptiste Bessières va dirigir-se a Castella la Vella amb 25.000 homes i va enviar un destacament a Aragó, amb l'objectiu de capturar Santander i Saragossa; Jeannot de Moncey va marxar cap a València amb 29.350 homes i Guillaume Philibert Duhesme amb 12.710 tropes cap a Catalunya, per prendre Girona.[1] Finalment, Pierre-Antoine Dupont conduiria 13.000 homes al sud cap a Sevilla i el port de Cadis, que resguardava la flota de François Rosilly de la Royal Navy.[2]

El setge[modifica]

Aquest setge d'un dia de durada fou precipitat per l'atac d'un cos de tropes franceses comandades per Guillaume Philibert Duhesme. Havent sortit de Barcelona el 12 de juny, el dia 20 de juny començà l'atac contra la plaça de Girona. Tot i la seva duresa, fou refusat per les escasses forces defensores, compostes per 300 soldats del regiment d'Ultònia i uns 1.500 miquelets dividits en dos terços, sota el comandament de Joan Clarós i Francesc Milans del Bosch. Els aproximadament 6.000 homes de Duhesme no pogueren prendre una plaça en mal estat, envellida i amb poques defenses. L'atac es desfermà de nit i fou especialment sagnant, amb una preeminència de la lluita cos a cos amb baionetes. Malgrat la força numèrica francesa, Duhesme fou derrotat i hagué de retirar-se a Barcelona amb uns 300 morts i 32 carros de ferits. Per la banda gironina, solament hi hagué set morts i 27 ferits.

La ràpida victòria dels defensors de Girona causà una eufòria col·lectiva del poble de Girona que desembocà en una fervor religiosa considerable. A la fi, es presentà la victòria com una protecció directa del patró de la ciutat, Sant Narcís. És per això que el 3 de juliol de 1808 en una solemne cerimònia a l'església de Sant Feliu la Major es nomenà Sant Narcís Generalísimo de mar y tierra amb una gran pompa presidida per les autoritats civils, militars i eclesiàstiques de la ciutat.

Conseqüències[modifica]

El Segon setge de Girona de 1808 fou realitzat per les tropes imperials de Guillaume Philibert Duhesme i fou alçat pel brigadier Raimon Caldagués,[3] i no fou presa fins al 1809.[4]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Chandler, David G. The Campaigns of Napoleon (en anglès). Weidenfeld & Nicolson, 1994, p. 611. ISBN 0-297-81367-6. 
  2. Gates, David. The Spanish Ulcer: A History of the Peninsular War (en anglès). W W Norton & Co, 1986, p. 51. ISBN 0-393-02281-1. 
  3. «Raimon Caldagués». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. Pascual i Rodríguez, Vicenç. El Baró de Maldà: materials per a una biografia. L'Abadia de Montserrat, 2003, p. 192-195. ISBN 8484155056. 

Bibliografia[modifica]

  • GRAHIT, Emili, Historia de los sitios de Gerona de 1808-1809. Gerona. Imprenta y libería de Paciano Torres, 1896.
  • PUIG, Lluís Maria de, Girona, guerra i absolutisme. Resistència al francès i defensa de l'antic règim (1793-1833). Girona: Ajuntament de Girona, Diputació de Girona, 2007. ISBN 978-84-8496-045-4