Jean Baptiste Bessières
  | |
| Nom original | (fr) Jean-Baptiste Bessières |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 6 agost 1768 Praissac (França) |
| Mort | 1r maig 1813 (44 anys) Rippach (en)  |
| Causa de mort | Mort en combat |
| Sepultura | Els Invàlids Praissac Caveau des Gouverneurs |
| Activitat | |
| Ocupació | militar |
| Activitat | 1791–1813 |
| Carrera militar | |
| Lleialtat |  Monarquia constitucional francesa República Francesa Primer Imperi Francès |
| Branca militar | Grande Armée i cavalleria |
| Rang militar | Mariscal de l'Imperi |
| Conflicte | 1796: Combat de Roveredo 1797: Batalla de Rivoli 1800: Batalla de Marengo 1805: Batalla d'Austerlitz 1806: Batalla de Jena 1807: Batalla d'Eylau 1808: Batalla de Medina del Rio Seco 1809: Bataille de Landshut 1809: Batalla d'Essling 1809: Batalla de Wagram |
| Participà en | |
| 5 maig 1789 | Revolució Francesa |
| Obra | |
| Localització dels arxius |
|
| Altres | |
| Títol | Duc |
| Cònjuge | Marie Jeanne de Lapeyrière (en) |
| Fills | Napoléon Bessières |
| Germans | Bertrand Bessières |
Premis Gran Oficial de la Legió d'Honor | |
 | |
Jean-Baptiste Bessières (Prayssac, Òlt, 6 d'agost de 1768 - Weißenfels, Saxònia, 1 de maig de 1813) Militar francès, mariscal de l'Imperi i duc d'Ístria.
Biografia[modifica]
Fill d'un cirurgià-barber que guaria les malalties a la seva comunitat. El 1791, encetà la seva carrera militar a la Guàrdia Constitucional de Lluís XVI i va provar de defensar-lo en l'atac a les Teuleries. Din de l'exèrcit republicà va prendre part a la campanya d'Itàlia. Lluità a la batalla de Rivoli i mercès als seus mèrits rebé el grau de major.
Carrera militar[modifica]
Feu la campanya d'Egipte amb Napoleó I, participà en el setge de Sant Joan d'Acre i la batalla d'Abukir. Tornà a Itàlia per fer la segona campanya dels exèrcits francesos. Després de la batalla de Marengo fou nomenat general de brigada i el 1802 general de divisió. Finalment, rebé el càrrec de mariscal de l'Imperi l'any 1804, comandant de la Cavalleria de la Guàrdia l'any següent i Gran Oficial de la Legió d'Honor el 1805. Combaté a les batalles d'Austerlitz, Jena, Eylau, Aspern-Essling (on tingué un paper destacat) i Wagram.
Fou destinat a Espanya, on va vèncer Ramón Patiño, el comte de Belveder a la Batalla de Gamonal[1] i als generals Cuesta i Blake a les batalles de Cabezón i Medina de Rioseco.[2] Va prendre les viles de Logronyo, Torquemada i Segòvia i derrotà el general Palafox a Épila durant el primer setge de Saragossa. Fou, però, un dels responsables de la pèrdua de Portugal per no haver donat suport a Masséna davant el duc de Wellington.
Va prendre part en la campanya de Rússia, on tingué un paper important. Va cobrir la retirada de Moscou.
Mort[modifica]
Morí la vigília de la batalla de Lützen en 1813, mentre feia un reconeixement com a comandant en cap de la cavalleria imperial.
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jean Baptiste Bessières |
- ↑ Maldonado Macanaz, Joaquín. Crónica de la provincia de Burgos (en castellà). Maxtor, 2002, p. 91. ISBN 8495636980.
- ↑ Foy, Maximilien Sebastien. Histoire de la guerre de la Peninsule sous Napoleon. vol.III, 1827, p. 312.