Marie-Anne Pierrette Paulze

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaMarie-Anne Pierrette Paulze
Poulze.jpg

Dades biogràfiques
Naixement 20 de gener de 1758
Montbrison
Mort 10 de febrer de 1836(1836-02-10) (als 78 anys)
París
Sepultura Cementiri del Père-Lachaise
48° 51′ 43″ N, 2° 23′ 39″ E / 48.861944°N,2.394167°E / 48.861944; 2.394167
Residència París
Nacionalitat França francesa
Activitat professional
Ocupació Química, pintora, il·lustradora i traductora
Altres dades
Títol Comte
Cònjuge Antoine Laurent Lavoisier
Benjamin Thompson
Pare Jacques Paulze i Claudine Thoynet
Modifica dades a Wikidata
Marie-Anne Pierrete amb Antoine Lavoisier en un retrat de Jacques-Louis David

Marie-Anne-Pierrette Paulze (20 de gener de 1758, Montbrison, França - 10 de febrer de 1836, París), comunament coneguda com a Marie-Anne Lavoisier és sovint anomenada "la mare de la química moderna". Marie Lavoisier ha estat freqüentment esmentada en el seu paper d'esposa del científic Antoine Lavoisier, encara que són menys difosos els seus assoliments científics en la química.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Era una dona de 5 peus i una polzada d'altura (165 cm),[1] cabells negres, ulls blaus, nas ben fet, boca petita i barra rodona, segons una descripció feta quan tenia 35 anys.[2] El pare, Jacques Paulze, senyor de Chasteignolles (1723-1794),[3] era un polític i financer, director de la Companyia Francesa de les Índies Orientals, part de la Ferme générale, una companyia que cobrava els impostos per a la monarquia francesa. La seva mare, Claudine Catherine Thoynet de Rozières,[3] una aristòcrata neboda de l'abat Joseph Marie Terray (1715-1778) controlador general de les finances del rei Lluís XVI, va morir el 1761, quan ella tenia només tres anys i el seu germà Christian sis. La nena va ser llavors enviada a un convent on va rebre la seva educació.[4]

Als catorze anys va ser demanada en matrimoni pel comte d'Amerval, que la triplicava en edat. Però Marie-Anne s'hi oposà amb fermesa. El seu pare va ser amenaçat per l'abat Terray de perdre la seva ocupació si ho refusava. Paulze pensà que podria casar-la amb un altre férmier, Antoine Laurent Lavoisier, de 28 anys, noble, advocat i químic, que coneixia Marie-Anne amb la qual havien gaudit de la música, havien parlat d'astronomia, geologia i química, i que també havia perdut la seva mare als tres anys. Lavoisier i Marie-Anne acceptaren, també l'abat Terray que oficià el casament a la seva capella privada el 16 de desembre de 1771. Anaren a viure a la casa de Lavoisier al carrer Neuve-des-Bons-Enfants de París, prop del Palais Royal.[2]

Ambdós pertanyien a famílies amb membres que moriren sense descendència i ells tampoc tingueren fills. Prompte Marie-Anne va començar a interessar-se en les investigacions científiques del seu espòs i a participar activament en el treball del laboratori. A mesura que el seu interès avançava, va rebre instrucció formal en química de part de Jean-Baptiste Bucquet i Philippe Gingembre, ambdós col·laboradors de Lavoisier. Els Lavoisiers passaven la major part del seu temps junts en el laboratori, treballant en equip, en diverses adreces. A la seva casa també s'organitzaven reunions dos cops per setmana amb important personalitats, entre els quals destaquen Benjamin Franklin (1706-1790); Pierre Samuel Dupont de Nemours (1739-1817), el qual va intentar seduir-la; sir Charles Blagden (1748-1820); Arthur Young, etc. El 1775 Lavoisier va ser designat administrador de la pólvora, per la qual cosa la parella es va mudar a l'Arsenal a París, on hi traslladà el seu laboratori i on hi realitzà les investigacions més destacades.[2]

Maria-Anne va aprendre llatí, anglès i italià, la qual cosa li va permetre traduir obres d'importants científics perquè les pogués llegir el seu espòs poc dotat per a les llengües. Destaca la traducció el 1788 de l'Essay on Phlogiston (1787) del químic irlandès Richard Kirwan (1733-1812) un dels darrers defensors de la teoria del flogist, i alhora criticat per ella mateixa amb notes al peu amb les quals puntualitzava els errors químics del treball. També va traduir obres de Joseph Priestley (1732-1804), Henry Cavendish (1731-1810) i altres investigadors, que van resultar una aportació inestimable per a Lavoisier. En el cas del flogist, va ser la traducció de Marie-Anne la qual va dur Lavoisier a la convicció que la hipòtesi era incorrecta, el què al seu torn el va orientar en els seus estudis sobre la combustió i el descobriment de l'oxigen. Per altra banda Marie-Anne assistia Lavoisier al laboratori durant el dia, anotant observacions al llibre de notes i dibuixant diagrames dels seus dissenys experimentals. Els estudis que va realitzar amb el pintor Jacques-Louis David (1748-1825) li van permetre dibuixar amb precisió els aparells del laboratori, que finalment van resultar de gran utilitat quan es va buscar entendre els mètodes i resultats de Lavoisier. En destaquen els que realitzà pel llibre més important que publicà Lavoisier, el Traité Élémentaire de Chimie del 1789.[2]

Experiments sobre la respiració de Lavoisier. Obra de Marie-Anne Paulze

Durant la Revolució Francesa, ja en l'etapa del Regnat del Terror, el 28 de novembre de 1793, Lavoisier va ser acusat de traïció, a causa de la seva posició prominent en la Ferme Générale. Amb la mateixa acusació, va ser arrestat el pare de Marie-Anne, sent reclòs en Port-Lliure. Durant la presó del seu espòs, Marie-Anne el visitava regularment i va lluitar per obtenir la seva llibertat. Ella mateixa el va defensar davant Antoine Dupin (1758-1820), qui l'havia denunciat, i qui tenia també el poder de salvar-lo. Marie-Anne va apel·lar a les investigacions científiques que realitzaven i la importància que elles tenien per a França. Les seves apel·lacions van ser inútils i Lavoisier va ser finalment condemnat a mort. Tots els seus béns van ser confiscats pel govern revolucionari, incloent els quaderns de notes i el laboratori. Morí guillotinat el 8 de maig de 1794 a París, quan tenia 50 anys, just després del pare de Marie-Anne.[2]

Gravat del Traité Élémentaire de Chimie realitzat per Marie-Anne Paulze

El 24 de juny de 1794 Marie-Anne va ser detinguda però 65 dies després va ser alliberada gràcies a les cartes que envià de protesta a diferents institucions de l'estat. A finals de setembre va fugir a refugiar-se prop de Lons-le-Saunier, tenia 35 anys. L'agost del 1795 aconseguí recuperar part dels bens de Lavoisier i l'abril del 1796 els instruments i els quaderns de laboratori.[2] Va aconseguir reunir molta documentació que va organitzar i va publicar-les com les Memòries de Química de Lavoisier. El primer volum conté els treballs sobre la calor i la formació dels líquids, mentre que el segon està dedicat a les idees sobre combustió, aire, calcinació de metalls, acció dels àcids, i la composició de l'aigua. En la còpia original Marie-Anne va escriure el prefaci i va atacar als revolucionaris i als amics de Lavoisier, com Antoine F. Fourcroy, Louis B. Guyton de Morveau, Gaspard Monge, i altres, a qui atribuïa la responsabilitat de la seva mort. Aquest prefaci no va ser finalment inclòs en la publicació, però el llibre va permetre preservar les contribucions del seu marit en el camp de la química.

Gravat de Benjamin Thompson, compte Rumford

Entre 1796 i 1800 realitzà diversos viatges per Itàlia, Alemanya i Anglaterra. El 24 d'octubre de 1805 Marie-Anne es va casar a l'ajuntament de París amb Benjamin Thompson, Comte de Rumford (1753-1814) i anaren a viure al número 39 del carrer Anjou-Saint-Honoré de París, però va mantenir el cognom Lavoisier. Thompson era un dels metges més coneguts del seu temps, però la parella no va assolir assentar-se i van acabar separant-se el 1806. Marie-Anne seguí organitzant festes amb convidats importants com Francesc Aragó, Alexander von Humboldt, etc. Va morir el 10 de febrer de 1836 a la seva casa a París, als 78 anys d'edat.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Un peu de rei francès vigent a França fins al 1799 equival a 32,484 cm i una polzada francesa a 2,707 cm. Cinc peus i una polzada són 165 cm d'alçada.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Ruelland, J «Marie-Anne Pierrette Paulze-Lavoisier, comtesse de Rumford (1758-1836): Lumière surgie de l'ombre». Dix-huitième Siècle, 36, 1, 2004, pàg. 99-112.
  3. 3,0 3,1 «Jacques Paulze» (en francès). Geneanet. [Consulta: 13 març 2017].
  4. Oakes, E.H.. Encyclopedia of World Scientists. Infobase Publishing, 2007, p. 429-430. ISBN 9781438118826. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Marie-Anne Pierrette Paulze Modifica l'enllaç a Wikidata
  • SANCHIS, R. (2002), Gènere i ciència: Anne Marie Paulze, Madame Lavoisier (1758-1836), una dona en la revolució química, Alambí, IX (31), pp. 112-118.