Jean-Baptiste Bucquet
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 18 febrer 1746  París |
| Mort | 24 gener 1780 (33 anys) París |
| Causa de mort | Càncer colorectal |
| Censor reial | |
| | |
| Dades personals | |
| Residència | París |
| Nacionalitat |  francesa |
| Formació | Universitat de París |
| Activitat | |
| Ocupació | Químic |
| Membre de | |
| Professors | Pierre Joseph Macquer |
| Alumnes | Antoine François de Fourcroy |
| Obra | |
| Estudiant doctoral | Antoine François de Fourcroy |
| Família | |
| Fills | Jean-Baptiste-Denis Bucquet |
Jean-Baptiste-Michel Bucquet (17 febrer 1746, París - 24 gener 1780, París) fou un metge i químic francès col·laborador d'Antoine Lavoisier.
Bucquet era fill d'Antoine-Joseph Bucquet, advocat al parlament, i de Marthe-Denyse Marotin. Malgrat se sentia atret per les ciències, inicià els estudis de dret pressionat pel seu pare. Després estudià medicina com a medi per descobrir les altres ciències.[1] Seguí els cursos de química de Pierre-Joseph Macquer a la Universitat de París entre el 1765 i el 1768 i els de Guillaume-François Rouelle al Jardin du Roy.
Entre 1775 i 1777 fou professor de farmàcia de la Facultat de Medicina de la Universitat de París i, a la mort d'Augustin Roux en 1776, fou elegit per succeir-lo en la càtedra de la química. Bucquet donà les primeres classes de química el 1777. Seguí amb els cursos de química que havia estat donant en els laboratoris privats, a més dels de la Facultat, fins que la mala salut l'obligà a abandonar aquests cursos privats a la tardor de 1779. Durant la seva carrera també impartí cursos en botànica, fisiologia, anatomia, higiene i medicina.[2] Entre els seus alumnes destaquen Antoine-François Fourcroy i Claude-Louis Berthollet.[3]
En quan als seus treballs d'investigació destaca com a col·laborador de Lavoisier des del 1777. El 1779 introduí en les seves classes la teoria de la combustió de Lavoisier, convertint-se en el primer químic a ensenyar les teories de Lavoisier a França.[4] Analitzà la zeolita; realitzà els primers informes detallats sobre la química de les plantes; mostrà que el diòxid de carboni era una substància àcida; analitzà l'opi; descobrí la morfina; estudià la química del clorur d'amoni i de les sals d'arsènic; analitzà la sang i aïllà la i fibrina.[5] Morí a punt de complir els 34 anys a causa d'un càncer de colon.[4]
Referències[modifica]
- ↑ «Éloge de M. Bucquet». Histoire de l'Académie Royale des Sciences, 1780, pàg. 60-76.
- ↑ «Bucquet, Jean-Baptiste Michel» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography. Enciclopedia.com. [Consulta: 14 març 2017].
- ↑ «Jean-Baptiste Michel Bucquet» (en anglès). Chemistry Tree. [Consulta: 14 març 2017].
- ↑ 4,0 4,1 Gillispie, Ch.C.. Science and Polity in France: The End of the Old Regime (en anglès). Princeton University Press, 2004, p. 180. ISBN 9780691118499.
- ↑ «Bucquet, Jean Baptiste Michel» (en anglès). Chemical Genealogy Database. School of Chemical Sciences. University of Illinois at Urbana-Champaign. [Consulta: 14 març 2017].