Antoine François de Fourcroy

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaAntoine François de Fourcroy
Lemonnier - Antoine-François de Fourcroy.jpg
modifica
Nom original(fr) Antoine François, comte de Fourcroy
(fr) Antoine-François Fourcroy modifica
Biografia
Naixement15 juny 1755 modifica
París modifica
Mort16 desembre 1809 modifica (54 anys)
París modifica
Causa de mortCauses naturals modifica (Infart miocardíac modifica)
Lloc d'enterramentCementiri del Père-Lachaise, 11 48° 51′ 37″ N, 2° 23′ 35″ E / 48.860283°N,2.392995°E / 48.860283; 2.392995 modifica
Diputat del Sena
25 juliol 1793 – 26 octubre 1795
Conseller d'Estat de França
Directeur du Muséum national d'histoire naturelle (fr) Tradueix
modifica
Dades personals
FormacióCollège d’Harcourt (en) Tradueix
Facultat de Medicina de París modifica
Activitat
Director de tesiJean-Baptiste Bucquet i Antoine Lavoisier modifica
Camp de treballQuímica modifica
OcupacióQuímic, polític, entomòleg, ministre i enciclopedista modifica
OcupadorJardí del Rei (1784–)
Encyclopédie Méthodique (en) Tradueix modifica
AlumnesBernard Courtois modifica
Influències
Participà en
segle XVIIIRevolució Francesa modifica
Obra
Estudiant doctoralLouis Nicolas Vauquelin i Bernard Courtois modifica
Abreviatura d'autor en zoologiaFourcroy modifica
Altres
TítolNobility of the First French Empire (en) Tradueix (1808–) modifica
Premis

Antoine François Fourcroy (nascut el 15 de juny a París i traspassat el 16 de desembre de 1809 a París), químic i polític francès, va ser un dels primers seguidors de la doctrina de Lavoisier.

Biografia[modifica]

Fourcroy, fill d'un apotecari de la casa del duc d'Orleans, estudià medicina i obtingué el títol de doctor l'any 1780. Però canvià els seus interessos cap a la química quan fou recomanat pel seu professor de química per succeir Pierre Joseph Macquer (1718-1784) com a professor de química al Jardí Reial de les Plantes Medicinals. Va ser un professor excel·lent i d'èxit, que va obtenir fama principalment per les seves col·laboracions conjuntes. Fou col·laborador de l'Encyclopédie méthodique.

Quant a la seva vida política, fou defensor de les idees revolucionàries. Va ser membre de la Convenció nacional en el comitè d'instrucció pública i, després, en el de salut pública. Fou també Conseller d'Estat, i en aquest càrrec realitzà una important tasca com a responsable en l'establiment dels programes científics a les escoles primàries i secundàries.

Méthode de Nomenclature Chimique. París (1787) de Antoine Laurent de Lavoisier, Louis Bernard Guyton de Morveau, Claude Louis Berthollet, Antoine François de Fourcroy

Obra[modifica]

Les seves investigacions són molt extenses: millorà les tècniques analítiques de Lavoisier i posà a punt un procediment per a la separació del coure de l'estany.

Va redactar, el 1787, junt amb Lavoisier, Guyton de Morveau i Berthollet el Méthode de Nomenclature Chimique un nou sistema racional per anomenar els elements químics i els composts químics que es manté en l'actualitat. En aquesta obra es rebutgen els quatre elements d'Aristòtil (aire, aigua, terra i foc) com a entitats bàsiques, principis o elements, i es proporciona una nova definició d'element químic basada en el treballs de l'anglès Boyle: les substàncies més senzilles, que no poden descompondre's. Fourcroy va elaborar el capítol on es trobaven els noms nous i antics dels 55 elements químics coneguts en aquell moment.

Obres destacades[modifica]

  • Philosophie chimique, ou Vérités fondamentales de la chimie moderne, disposées dans un nouvel ordre (1792)
  • Système des connaissances chimiques et de leurs applications aux phénomènes de la nature et de l'art (1801)
  • Entomologia Parisiensis at Gallica (1785)

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Antoine François de Fourcroy