Alexander von Humboldt

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaAlexander von Humboldt
Stieler, Joseph Karl - Alexander von Humboldt - 1843.jpg
Biografia
Naixement 14 setembre 1769
Berlín
Mort 6 maig 1859 (89 anys)
Berlín
Lloc d'enterrament Schloss Tegel Tradueix
  Geheimrat 

Dades personals
Grup ètnic Alemanys
Religió Luteranisme
Formació Universitat Europea Viadrina
Universitat de Göttingen
Universitat de Freiberg
Universitat Friedrich Schiller de Jena
Activitat
Director de tesi Georg Christoph Lichtenberg
Camp de treball Geobotànica, geografia econòmica, geografia, meteorologia, botànica, zoologia i física
Ocupació Geòleg, explorador, botànic, geògraf, Geheimrat, camarlenc, oceanògraf, demògraf, vulcanòleg, escriptor de viatges, escriptor científic, meteoròleg, polímata, mecenes, zoòleg, naturalista, assagista, mineralogista, astrònom, climatòleg, etnòleg, científic, botanical collector Tradueix i ornitòleg
Professors Justus Christian Loder i Johann Simon von Kerner
Obra
Obres destacables
Estudiant doctoral Johann Wilhelm Ritter i Otto Wilhelm Hermann von Abich
Abreviació d'autor en botànica Humb.
Família
Pares Alexander Georg von Humboldt TradueixMarie-Elisabeth von Humboldt
Germans Wilhelm von Humboldt
Signatura

Lloc web Lloc web
Modifica les dades a Wikidata

Friedrich Wilhelm Heinrich Alexander von Humboldt o senzillament Alexander von Humboldt (Berlín, 14 de setembre de 1769 - 6 de maig de 1859) fou un explorador, naturalista i geògraf alemany, germà del lingüista i polític Wilhelm von Humboldt. Els seus estudis varen estar influenciats per la Il·lustració berlinenca, un moviment cultural inspirat pel filòsof Moses Mendehlsson i lligat a la comunitat jueva. El 1788 va començar la seva amistat amb el botànic Carl Ludwig von Willdenow, que va impulsar la seva devoció per les ciències naturals. El 1789 ingressà a Göttingen, la més famosa universitat alemanya de l'època, on s'entusiasmà per la investigació de camp i conegué el naturalista Georg Forster, a qui va acompanyar el 1790 en un viatge per Europa (concretament pels Països Baixos i Anglaterra). Continuà els seus estudis a l'Acadèmia Busch d'Hamburg i després a l'Escola de Mines de Freiberg, on arribà atret per la fama del geòleg Abraham Werner. En honor seu es va posar nom a un mineral de la classe dels compostos orgànics: la humboldtina.[2][3]

L'expedició americana[modifica]

Als 27 anys, amb una completa formació en geologia, botànica, geografia, astronomia, zoologia, humanitats i idiomes i una gran fortuna es proposà organitzar grans expedicions científiques. A París va conèixer el jove Aimé Bonpland, qui el va acompanyar en el seu viatge a Amèrica. Partint de La Corunya i havent fet escala a Tenerife, Humboldt i Bonpland van arribar a Cumanà (Veneçuela) el 16 de juliol de 1799. Partint de Caracas, va descobrir la Cova del Guácharo i el primer èxit dels expedicionaris va ser recórrer l'Orinoco fins a arribar a les seves fonts i evidenciar la comunicació via brazo Casiquiare d'aquest riu amb l'Amazones. Després de visitar Cuba, assoliren una complicada travessia pels Andes fins a arribar a Quito. Dins la seva estada a la zona varen ascendir el Chimborazo i el Pichincha, a més d'accedir al naixement del riu Amazones. Humboldt també va fer-hi observacions oceanogràfiques, que el portaren a descobrir un corrent marí que duu el seu nom (corrent de Humboldt). La darrera etapa del viatge va ser a Mèxic, abans de ser convidats pel president estatunidenc Thomas Jefferson, gran aficionat als estudis geogràfics, i de la definitiva tornada a París. En total l'expedició havia durat cinc anys (del 1799 fins al 1804) i els descobriments en materia de geografia i ciències naturals havien estat immensos.

Alexander von Humboldt (89 anys): retrat del 1859 per l'artista Julius Schrader, mostrant el volcà Chimborazo al fons

Escriptor i diplomàtic[modifica]

Després de romandre uns anys a Berlín va tornar a París, on va restar fins al 1827. Allà treballà en Regions equinoccials del Nou Món (Régions équinoxiales du Nouveau Continent, 1811 - 1826), síntesi de la seva expedició americana. Des de llavors va residir a Berlín, ciutat que només va abandonar per efectuar algunes missions diplomàtiques a França, Anglaterra i Dinamarca encarregades pel rei, que l'havia nomenat conseller (posició aquesta que va fer servir per aconseguir algunes millores socials, com la fi de l'esclavatge a Prússia). El 1829 va participar en una nova expedició a l'Àsia Central (Urals, Altai, Dzhungària i mar Caspi), acompanyat pel naturalista Christian Gottfried Ehrenberg. Els darrers anys de la seva vida els va dedicar principalment a redactar la seva obra magna, Cosmos (Kosmos, 1845 - 1862), un recull de tot el coneixement científic de l'època. En botànica se'l cita com a autoritat taxonòmica amb l'abreviatura Humb.

Referències[modifica]

  1. Es poden consultar els tàxons descrits per aquest autor a International Plant Names Index (anglès)
  2. «Humboldtine» (en anglès). Mindat. [Consulta: 31 octubre 2016].
  3. Ràdio, Catalunya. «En guàrdia!» (en ca). [Consulta: 14 setembre 2019].

Enllaços externs[modifica]