Alexander von Humboldt

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaAlexander von Humboldt
AvHumboldt.jpg
Alexander von Humboldt, pintura de Joseph Stieler (1843)
Dades biogràfiques
Naixement 14 de setembre de 1769
Berlín (Alemanya)
Mort 6 de maig de 1859
Berlín
Sepultura Q651833
Nacionalitat Alemanya Alemany
Ciutadania Regne de Prússia
Alma mater Viadrina European University
Universitat de Freiberg
Universitat de Göttingen
Es coneix per Biogeografia
Activitat professional
Camp de treball geobotànica i Geografia econòmica
Ocupació Naturalista
Llengua francès i alemany
Obra
IPNI abrev. L'abreviació d'autor estàndard Humb. s'utilitza sovint per a referenciar aquesta persona en cites de nom botànic
Altres dades personals
Pares Alexander Georg von HumboldtMarie-Elisabeth von Humboldt
Germans
Premis i reconeixements
Signatura

Lloc web Lloc web oficial
Modifica dades a Wikidata

Friedrich Wilhelm Heinrich Alexander von Humboldt o senzillament Alexander von Humboldt (Berlín, 14 de setembre de 1769 - 6 de maig de 1859) fou un explorador, naturalista i geògraf alemany, germà del lingüista i polític Wilhelm von Humboldt. Els seus estudis varen estar influenciats per la Il·lustració berlinenca, un moviment cultural inspirat pel filòsof Moses Mendehlsson i lligat a la comunitat jueva. El 1788 va començar la seva amistat amb el botànic Carl Ludwig von Willdenow, que va impulsar la seva devoció per les ciències naturals. El 1789 ingressà a Göttingen, la més famosa universitat alemanya de l'època, on s'entusiasmà per la investigació de camp i conegué el naturalista Georg Forster, a qui va acompanyar el 1790 en un viatge per Europa (concretament pels Països Baixos i Anglaterra). Continuà els seus estudis a l'Acadèmia Busch d'Hamburg i després a l'Escola de Mines de Freiberg, on arribà atret per la fama del geòleg Abraham Werner. En honor seu es va posar nom a un mineral de la classe dels compostos orgànics: la humboldtina.[2]

L'expedició americana[modifica | modifica el codi]

Als 27 anys, amb una completa formació en geologia, botànica, geografia, astronomia, zoologia, humanitats i idiomes i una gran fortuna es proposà organitzar grans expedicions científiques. A París va conèixer el jove Aimé Bonpland, qui el va acompanyar en el seu viatge a Amèrica. Partint de La Corunya i havent fet escala a Tenerife, Humboldt i Bonpland van arribar a Cumanà (Veneçuela) el 16 de juliol de 1799. Partint de Caracas, va descobrir la Cova del Guácharo i el primer èxit dels expedicionaris va ser recórrer l'Orinoco fins a arribar a les seves fonts i evidenciar la comunicació via brazo Casiquiare d'aquest riu amb l'Amazones. Després de visitar Cuba, assoliren una complicada travessia pels Andes fins a arribar a Quito. Dins la seva estada a la zona varen ascendir el Chimborazo i el Pichincha, a més d'accedir al naixement del riu Amazones. Humboldt també va fer-hi observacions oceanogràfiques, que el portaren a descobrir un corrent marí que duu el seu nom (corrent de Humboldt). La darrera etapa del viatge va ser a Mèxic, abans de ser convidats pel president estatunidenc Thomas Jefferson, gran aficionat als estudis geogràfics, i de la definitiva tornada a París. En total l'expedició havia durat cinc anys (del 1799 fins al 1804) i els descobriments en materia de geografia i ciències naturals havien estat immensos.

Alexander von Humboldt (89 anys): retrat del 1859 per l'artista Julius Schrader, mostrant el volcà Chimborazo al fons

Escriptor i diplomàtic[modifica | modifica el codi]

Després de romandre uns anys a Berlín va tornar a París, on va restar fins al 1827. Allà treballà en Regions equinoccials del Nou Món (Régions équinoxiales du Nouveau Continent, 1811 - 1826), síntesi de la seva expedició americana. Des de llavors va residir a Berlín, ciutat que només va abandonar per efectuar algunes missions diplomàtiques a França, Anglaterra i Dinamarca encarregades pel rei, que l'havia nomenat conseller (posició aquesta que va fer servir per aconseguir algunes millores socials, com la fi de l'esclavatge a Prússia). El 1829 va participar en una nova expedició a l'Àsia Central (Urals, Altai, Dzhungària i mar Caspi), acompanyat pel naturalista Christian Gottfried Ehrenberg. Els darrers anys de la seva vida els va dedicar principalment a redactar la seva obra magna, Cosmos (Kosmos, 1845 - 1862), un recull de tot el coneixement científic de l'època. En botànica se'l cita com a autoritat taxonòmica amb l'abreviatura Humb.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Es poden consultar els tàxons descrits per aquest autor a International Plant Names Index (anglès)
  2. «Humboldtine» (en anglès). Mindat. [Consulta: 31 octubre 2016].