Alexander von Humboldt
Friedrich Wilhelm Heinrich Alexander von Humboldt o senzillament Alexander von Humboldt (Berlín, 14 de setembre de 1769 - ibíd. 6 de maig de 1859) fou un explorador, naturalista i geògraf alemany, germà del lingüista i polític Wilhelm von Humboldt. Els seus estudis varen estar influenciats per la Il·lustració berlinenca, un moviment cultural inspirat pel filòsof Moisès Mendelssohn i lligat a la comunitat jueva. El 1788 va començar la seva amistat amb el botànic Carl Ludwig von Willdenow, que va impulsar la seva devoció per les ciències naturals. El 1789 ingressà a Göttingen, la més famosa universitat alemanya de l'època, on s'entusiasmà per la investigació de camp i conegué el naturalista Georg Forster, a qui va acompanyar el 1790 en un viatge per Europa (concretament pels Països Baixos i Anglaterra). Continuà els seus estudis a l'Acadèmia Busch d'Hamburg i després a l'Escola de Mines de Freiberg, on arribà atret per la fama del geòleg Abraham Werner. En honor seu es va posar nom a un mineral de la classe dels compostos orgànics: la humboldtina.[2][3]
L'expedició americana[modifica]
Als 27 anys, amb una completa formació en geologia, botànica, geografia, astronomia, zoologia, humanitats i idiomes i una gran fortuna es proposà organitzar grans expedicions científiques. A París va conèixer el jove Aimé Bonpland, qui el va acompanyar en el seu viatge a Amèrica. Partint de La Corunya i havent fet escala a Tenerife, Humboldt i Bonpland van arribar a Cumanà (Veneçuela) el 16 de juliol de 1799. Partint de Caracas, va descobrir la Cova del Guácharo i el primer èxit dels expedicionaris va ser recórrer l'Orinoco fins a arribar a les seves fonts i evidenciar la comunicació via brazo Casiquiare d'aquest riu amb l'Amazones. Després de visitar Cuba, assoliren una complicada travessia pels Andes fins a arribar a Quito. Dins la seva estada a la zona varen ascendir el Chimborazo i el Pichincha, a més d'accedir al naixement del riu Amazones. Humboldt també va fer-hi observacions oceanogràfiques, que el portaren a descobrir un corrent marí que duu el seu nom (corrent de Humboldt). La darrera etapa del viatge va ser a Mèxic, abans de ser convidats pel president estatunidenc Thomas Jefferson, gran aficionat als estudis geogràfics, i de la definitiva tornada a París. En total l'expedició havia durat cinc anys (del 1799 fins al 1804) i els descobriments en matèria de geografia i ciències naturals havien estat immensos.
Escriptor i diplomàtic[modifica]
Després de romandre uns anys a Berlín va tornar a París, on va restar fins al 1827. Allà treballà en Regions equinoccials del Nou Món (Régions équinoxiales du Nouveau Continent, 1811 - 1826), síntesi de la seva expedició americana. Des de llavors va residir a Berlín, ciutat que només va abandonar per efectuar algunes missions diplomàtiques a França, Anglaterra i Dinamarca encarregades pel rei, que l'havia nomenat conseller (posició aquesta que va fer servir per aconseguir algunes millores socials, com la fi de l'esclavatge a Prússia). El 1829 va participar en una nova expedició a l'Àsia Central (Urals, Altai, Dzhungària i mar Caspi), acompanyat pel naturalista Christian Gottfried Ehrenberg. Els darrers anys de la seva vida els va dedicar principalment a redactar la seva obra magna, Cosmos (Kosmos, 1845 - 1862), un recull de tot el coneixement científic de l'època. En botànica se'l cita com a autoritat taxonòmica amb l'abreviatura Humb.
Referències[modifica]
- ↑ Es poden consultar els tàxons descrits per aquest autor a International Plant Names Index (anglès)
- ↑ «Humboldtine» (en anglès). Mindat. [Consulta: 31 octubre 2016].
- ↑ Ràdio, Catalunya. «En guàrdia!» (en català). [Consulta: 14 setembre 2019].
