Popocatépetl
| (es) Popocatépetl (es) Popocatepetl  | ||||
| ||||
| Tipus | estratovolcà | |||
|---|---|---|---|---|
| Lloc | ||||
| Continent | Amèrica del Nord | |||
| Entitat territorial administrativa | Estat de Mèxic, Estat de Puebla (Mèxic) i Morelos (Mèxic) | |||
| ||||
| Serralada | sierra Nevada | |||
| Característiques | ||||
| Altitud | 5.452 m 5.454 m | |||
| Prominència | 3.020 m | |||
| Isolament | 143 km | |||
| Material | andesita | |||
| Història | ||||
| Cronologia | ||||
| 1289 (Gregorià) | primera ascensió | |||
 | ||||
El Popocatépetl, conegut també com a Popo o don Goyo,[1] és un volcà actiu i el segon pic més alt de Mèxic després del pic d'Orizaba, amb una altitud de 5.452 m. Popocatépetl és una paraula nàhuatl que significa 'Muntanya que fumeja'.[2][3]
El Popocatépetl està localitzat al municipi de Tochimilco, 70 km al sud-est de Ciutat de Mèxic i a 40 km a l'est de la ciutat de Puebla de Zaragoza, al centre de la Sierra Nevada i al costat d'un altre volcà, l'Iztaccíhuatl. Encara que està actiu, el contingut de les erupcions és principalment vapor d'aigua, diòxid de carboni i cendres. No obstant això, està sota vigilància constant, dirigida pel Centre Nacional per a la Prevenció de Desastres (CENAPRED), de la UNAM.[4]
D'acord amb la mitologia asteca, Popocatépetl va ser un home guerrer que estimava Iztaccíhuatl. El pare d'Iztaccíhuatl va prometre donar-li la mà de la seva filla si Popocatépetl retornava de la Guerra d'Oaxaca. Però, després d'un temps, li van dir que ell havia mort, i ella va morir de dolor. Quan Popocatèpetl retornà, també va morir de dolor, al costat del cos d'Iztaccíhuatl. Els déus els van cobrir de neu i els van convertir en muntanyes.[5][6]
El Popocatepetl és el punt de convergència de dos sistemes de muntanyes: la serra de Cuernavaca, que separa les valls de Mèxic i de Cuernavaca, i la serra Nevada, que separa la primera d'aquestes valls de la de Puebla. Té dos pics denominats respectivament, Major i Espinazo del Diablo. L'alçada del primer és de 5,452 m. sobre el nivell del mar i la del segon uns 5.240 m. El cràter presenta una forma el·líptica i mesura de 800 a 900 m. de major diàmetre (825 m. segons les observacions de Sonntag i Leveirrière) i 750 m. al seu diàmetre més reduït, per 2.500 m. de circumferència. Al fons del cràter, a uns 250 m. de profunditat, hi ha quatre fumaroles principals i prop d'elles abundants dipòsits de sofre, a més, es noten a les vores del cràter emanacions de gas. L'interior està format per capes i filades de roques disposades en un mur regular de parets verticals. En alguns punts les referides capes estan aixecades i profundament despedazadas; s'hi observen espècies de roques de naturalesa molt diferent; al principi, a la part inferior, capes de traquita molt compactes, riques en vidres de feldespat estriat i en amfíbol parcialment descompost.[7]
Per sobre d'aquestes capes traquítiques més o menys regulars, es veuen disposades capes basàltiques ben caracteritzades, en les quals el basalt també és molt compacte. Sobre elles es troben escòries summament poroses d'un color marró violat, que revelen la presència d'òxid de ferro en una proporció considerable, aquestes escòries semblen provenir de roques porfídiques calcinades. La muntanya al primer quart de segle XX era de propietat particular, i, a més, de l'explotació del gel que cobreix eternament els seus cims, és una font de riquesa per la gran quantitat de sofre que se'n treu, tasca que realitzaven també els indis que vivien a l'immediat caseriu de Tlomacas.[7]
De les diferents observacions practicades per diferents homes de ciència, consten les dades següents: altura a Amecameca, 2,480 m.; del ranxo de Tlamaca, 3,897 m.; del límit de la vegetació arborescent, 3,980 m; del límit de la vegetació herbàcia, 4,180 m: del límit inferior de les neus, 4,300 m; de l'entrada del cràter, 5,263 m., i de la base del bec del Frare, 5,149 m.[7]
Història
[modifica]La primera ascensió que es va fer al Popocatépetl la va emprendre el 1519 Diego de Ordás, company de Cortés, que trobant-se aquest en plena expedició, va voler pujar al volcà per recollir sofre per fabricar la pólvora necessària, encara que segons una carta del mateix Cortés, tractava d'esbrinar la causa del fum que sortia del cràter. Aquesta primera visita al gegant no va donar cap altre resultat que un coneixement suc del cràter i les seves dimensions i la certesa de l'existència de sofre al fons. El 1520 o 1522 els soldats de Cortès van tornar a pujar al Popocatépelt i van portar al seu cabdill mostres de sofre, però sense que a cap se li acudís calcular l'altura de la muntanya. El 1524 van pujar Montaña i Mesa i van baixar 23 m. pel cràter, recollint sofre. Llavors es van interrompre les exploracions que no es van reprendre fins al 1772, any en què Sonneschmidt va pujar al volcàv en qüestió, però sense arribar al seu cim, ni recollir a prop seu més que escasses dades. El 1803 el cèlebre Humboldt va voler calcular la seva altura i la seva posició geogràfica, així com el límit de les neus; i encara que no va realitzar l'ascensió, va donar aquells detalls amb força exactitud.[7]
L'abril de 1827 Guillermo i Federico Glennie van emprendre la pujada del volcà amb tots els instruments adequats, més la repugnància dels guies a acompanyar-los els va fer arribar a hora molt avançada i no els va ser possible executar les operacions que desitjaven, si bé van precisar amb exactitud molt aproximada l'alçada del pic Major en 5,450 m. i el seu diàmetre a 1,600. Al maig de 1833 el baró Gros i Federico von Gerolt no van arribar més que a la base del pico del Fraile, a la qual van calcular una altura de 5,142 m. i van haver de baixar obligats per una tempesta. En abril de l'any següent els mateixos Gros i Gerolt, en unió de Egerton, verificaren noves i fecundes observacions, però no pogueren fixar la altura del cràter pel trencament del baròmetre.[7]
El 1857 va arribar al cràter una comissió científica dirigida pels esmentats Sonntag i Laveirrière, i des de llavors aquí, especialment en els últims anys, s'han multiplicat les ascensions, encara que més com a esport que amb objecte científic. Les erupcions de què es conserven memòries han ocorregut en 1519, 1548,1571,1592,1642 i 1802. Les dues primeres van ser, segons sembla, les més violentes, i durant elles una gran quantitat de cendra va cobrir els vessants de la muntanya, mentre del seu cim sortien vives flames sense parar densos vapors i s'hi distingien vives flames.[7]
No va desprendre, però, laves al desenvolupament de les quals haurien estat probablement un obstacle els ràpids pendents de l'interior del volcà. Els principals tremolors de terra que comunament ocorren en els intervals de les erupcions i que són més violents com més llunyana és l'època d'aquelles, van ocórrer al gener de 1653, juliol de 1667, març de 1682, setembre de 1698, setembre de 1754, abril de 1845 i desembre de 1864.[7]
Actualitat
[modifica]El Popocatépetl ha estat un dels volcans més actius de Mèxic. Des del 1354 s'han registrat 18 erupcions. El 1927 va ocórrer una erupció de consideració, per iniciar així un període de repòs. Després, el 21 de desembre del 1994, després de diversos anys d'inactivitat, el volcà va registrar una explosió que va produir gas i cendres que van ser transportats pels vents dominants a més de 25 km de distància. Actualment la seva activitat és moderada, però constant, amb emissió de fumaroles, compostes de gasos i vapor d'aigua, i sobtades i imprevistes expulsions menors de cendra i material volcànic. L'última erupció violenta del volcà es va registrar el desembre del 2000, cosa que, seguint les prediccions de científics, va motivar l'evacuació de milers de persones a les àrees properes al volcà. El 25 de desembre del 2005, es va produir al cràter del volcà una nova explosió, que va provocar una columna de fum i cendres de tres quilòmetres d'alçada i l'expulsió de lava. Posteriorment al matí del 3 de juny de 2011, el Popocatépetl va tornar a emetre grans fumaroles sense causar danys. El 20 de novembre de 2011, va tenir lloc una gran explosió que va fer tremolar la terra, escoltant-se a les poblacions properes als vessants, però sense més alteració. El volcà va registrar el matí del 16 de gener del 2012 una fumarola de vapor d'aigua i cendra, sense que això representi riscos per a la població veïna al colós.
El 16 d'abril del 2012, el CENAPRED (Centre Nacional Per a la Prevenció de Desastres) va elevar el semàfor d'alerta volcànica de fase groc 2 a fase groc 3 a causa de la gran activitat que s'ha estat presentant, sense que fins ara representi un perill greu per a la societat.[8]
A les 3:23 del 30 d'abril del 2013, el volcà Popocatépetl va llançar fragments incandescents a 800 metres del cràter sobre el vessant nord-est, va informar el Centre Nacional de Prevenció de Desastres (CENAPRED).
El 12 de maig de 2013, després del fort estrèpit que es va sentir a la localitat d'Atlixco, la Coordinació Nacional de Protecció Civil de la Secretaria de Governació, va informar un canvi en el semàfor de l'alerta volcànica, de groc fase 2 a fase 3 a causa de l'increment en l'activitat del volcà A comunicat, la SEGOB va donar a conèixer que en una reunió amb el Comitè Científic Assessor, al Centre Nacional de Prevenció de Desastres (CENAPRED) que, pel fet que les dues setmanes anteriors es van observar explosions, esdeveniments vulcano-tectònics, episodis de tremor i trens d'exhalacions, el Comitè va concloure per consens. Tot i això, el 2 de juny de 2013 el CENAPRED va tornar el nivell d'alerta a groc fase 2.
Els dies 17 i 18 de juny, el volcà va registrar diversos esdeveniments explosius de major magnitud, registrant fumaroles que van arribar als 4 km sobre el nivell del cràter i expulsions de roca incandescent que van aconseguir les faldilles al costat Sud-oest del colós. L'alerta es va mantenir en groc fase 2.
El volcà va entrar en activitat el 7 de juliol de 2013, llançant cendra clarament visible a poblacions properes, la cendra també va aconseguir Ciutat de Mèxic, expulsant fluxos piroclàstics i incandescència. El semàfor volcànic es va situar en groc fase 3.
El volcà va registrar una explosió el 22 de gener de 2019, llançant material incandescent i cendra, aquesta explosió es va poder sentir en zones limítrofes al volcà (zones de l'estat de Puebla i l'Estat de Mèxic), no obstant, el semàfor volcànic es va situar en groc fase 2, el 9 i 18 les cendres van arribar a Puebla i Tlaxcala, el 14 de febrer el volcà va tornar a llançar material incandescent i cendra, el semàfor volcànic va seguir en groc fase 2, el 22 de març de 2019 el volcà va registrar una forta explosió, novament llançant material incandescent acompanyada estrèpit es va arribar a escoltar a les zones veïnes al volcà, el 26 i 27 de març el volcà novament va registrar explosions de material incandescent acompanyada de lava, cendra i gasos tòxics, va arribar a cremar diverses pastures, que estaven a les faldilles del volcà, el 28 de març de 2019 el nivell del cràter, aquell mateix dia el semàfor es va situar en groc fase 3.
En 1994, els monestirs del segle XVI, construïts als seus vessants, van ser declarats Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.[9]
Galeria
[modifica]
El volcà Popocatépetl, entre 1890 i 1930.
El Popocatépetl, fotografiat en 1906.
El volcà Popocatépetl durant el seu període de repòs, el 1960.
Fumarola del Popocatépetl del 22 de gener de 2001, dirigint-se cap al sud.
Activitat del Popocatépetl, el desembre del 2001.
El volcà Popocatépetl vist des de la localitat de Cuijingo, al gener de 2010.
Popocatépetl vist des del nord de la Ciutat de Mèxic, al gener 2016.
Popocatépetl vist des de l'espai, el febrer del 2020.
El Popocatépetl, vist des d'Amecameca, Estat de Mèxic.
Vista des de la Ciutat de Mèxic dels volcans i Popocatépetl.
Vista des del Paso Cortés
Vista satelital del Popocatépetl.
Vista des del Iztaccíhuatl
.jpg)
Referències
[modifica]- ↑ Camhaji, Elias «En las faldas del volcán Popocatépetl, donde ‘Don Goyo’ es venerado y temido». El Pais, 23-05-2023.
- ↑ Rodriguez, Hector. «Así es el Popocatépetl, el volcán más peligroso de México» (en castellà). National Geographic España, 22-02-2024. [Consulta: 6 abril 2024].
- ↑ «POPOCATÉPETL VOLCANO». Volcano Discovery, 07-04-2024. [Consulta: 7 abril 2024].
- ↑ Franco-Ramos, Osvaldo; Vázquez-Selem, Lorenzo; Zamorano-Orozco, José Juan; Villanueva-Díaz, José; Franco-Ramos, Osvaldo «Edad, dinámica geomorfológica y tipología de barrancas en el sector norte del volcán Popocatépetl, México» (en castellà). Boletín de la Sociedad Geológica Mexicana, 69, 1, 12-2016, p. 1–19. ISSN: 1405-3322.
- ↑ Brundage, Burr Cartwright. The fifth sun: Aztec gods, Aztec world (en anglès). University of Texas Press, 2014-02-20, p. 223–250. DOI 10.7560/724273-012/html. ISBN 978-0-292-75604-5.
- ↑ Pozzebon, Marlei; Delgado, Natalia A. «Participatory geography information systems in Sierra Nevada, Mexico» (en anglès). International Journal of Case Studies in Management, 10, 1, 01-02-2012.
- 1 2 3 4 5 6 7 Enciclopedia Ilustrada Universal Espasa Calpe S. A. volum 46, pags. 448/49 (ISBN 84- 239-4546-4)
- ↑ http://www.oem.com.mx/laprensa/notas/n2508746.htm Archivado el 11 de octubre de 2013 en Wayback Machine. Cenapred eleva semáforo a fase 3 en el Popo; Moreno Valle, atento
- ↑ Ciudadmexico.com.mx (ed.). «Volcanes Popocatépetl e Iztaccíhuatl». Consultado el 15 de febrero de 2009.
Enllaços externs
[modifica]