Corrent oceànic

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Principals corrents mundials (Font: NOAA)

Un corrent oceànic o corrent marí és una massa d'aigua de mar en moviment respecte a l'aigua que l'envolta; les masses d'aigua tenen diferents densitat, salinitat i temperatura.

Hi ha diversos tipus de corrents oceànics, classificats segons diversos criteris:

  • Procés de formació (corrents de gradient, corrents de deriva)
  • Distància al fons marí (corrents de superfície, de profunditat mitjana i abissals)
  • Temperatura mitjana interna
    • Càlids: corrents superficials que van de l'equador als pols
    • Freds: corrents superficials que van dels pols a l'equador
  • Tipus de flux
    • Horitzontals: corrents que es mouen en paral·lel a la superfície de l'aigua.
    • Verticals: corrents que es mouen en perpendicular a la superfície de l'aigua.

Els corrents que van de l'equador als pols també porten aire càlid, com el corrent del Golf que proporciona a les costes d'Europa occidental les temperatures més altes del món que corresponen aquelles latituds.

Els corrents que van dels pols a l'equador refreden la zona intertropical.

Aquest tipus de corrents, l'origen dels quals és essencialment termohalí (diferències de temperatura i salinitat de les masses d'aigua) no s'ha de confondre amb els corrents costaners, que tenen el seu origen principalment en el moviment de les onades. Els corrents marins modifiquen el clima de les costes perquè les escalfen o les refreden. Les costes banyades per un corrent càlid acostumen a ser molt àrides perquè les aigües fredes no s'evaporen i, per tant, l'aire és sec. Les costes que reben corrents càlids acostumen a estar lliures de glaç i les pluges hi solen ser més abundants.

Aquests fenòmens es definirien com uns corrents que modifiquen el relleu. Amb els anys poden fins i tot a modificar illes o moure continents.

Les ones, que són ondulacions que es formen quan el vent agita la superfície dels mars i oceans, també participen amb els corrents marins.

Les marees són ascensos i descensos del nivell de l'aigua del mar provocats bàsicament per l'atracció de la lluna sobre l'aigua dels marc i oceans. La lluna influeix sobre el mar: la seva proximitat pot fer que les marees pugin i en canvi quan està menys pròxima és quan aquesta marea és baixa.

Girs oceànics[modifica]

Article principal: Gir oceànic

Els moviments de masses d'aigua per l'interior dels oceans segueix un patró pel qual a cada oceà s'estableix un cicle de desplaçament predominant i continu en l'espai i en el temps. Aquests cicles contenen trams que de vegades reben un nom específic. Els girs tenen un sentit de gir horari o antihorari segons si la conca oceànica és continguda en l'hemisferi nord o sud terrestre, respectivament.

Funció[modifica]

Aparell submergible per registrar els corrents oceànics

Els corrents oceànics superficials normalment estan conduïts pel vent i, en l'hemisferi nord, desenvolupen espirals en sentit horari i en sentit contrahorari en l'hemisferi sud. Les zones d'aquests corrents es desplacen un poc segons les estacions de l'any; cosa que es nota més en els corrents equatorials.

Els corrents profunds oceànics són conduïts pels gradients de densitat i temperatura. D'aquests corrents se'n diu rius submarins. Se'n fa la recerca amb robots oceanogràfics com l'anomenat Argo.

Els corrents de superfície mouen aproximadament un 10% de tota l'aigua dels oceans, normalment estan restringits a la capa superior d'aigua de 400 metres.

Els corrents oceànics es mesuren en unitats Sverdrup (Sv), on 1Sv equival a un volum de taxa de flux de 1000.000 de m3 per segon.

Principals corrents marins[modifica]

Oceà Atlàntic[modifica]

Llista
[1]

Oceà Pacífic[modifica]

Oceà Àrtic[modifica]

Oceà Índic[modifica]

Oceà Austral[modifica]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Corrent oceànic Modifica l'enllaç a Wikidata