Corrent de Florida
| |||
| Tipus | Corrent oceànic  | ||
|---|---|---|---|
| Epònim | Florida | ||
| Localització | |||
| Entitat territorial administrativa | Estats Units d'Amèrica | ||
| Banyat per | oceà Atlàntic | ||
El Corrent de Florida és un corrent oceànic tèrmic que flueix de l'Estret de Florida, supera l'extrem de la Península de Florida i recorre la costa més sud-oriental dels Estats Units abans d'unir-se al Corrent del Golf a prop del Cap Hatteras. Els seus corrents contribuents són el Corrent de Bucle i el Corrent d'Antilles. El corrent va ser descobert per l'explorador espanyol Juan Ponce de León en 1513.
El Corrent de Florida resulta del moviment d'empesa de l'Atlàntic al Mar Carib per la rotació de la Terra (la qual exerceix una força més gran a l'equador). L'aigua s'apila pujant el nivell i la pressió de la columna d'aigua propera al continent. Flueix al llarg d'Amèrica Central cap al nord a través del Canal de Yucatán al Golf de Mèxic. L'aigua és escalfada en el Golf i forçada a sortir a través del l'Estret de Florida, entre els Keys de Florida i Cuba i flueix cap al nord al llarg de la costa de l'est dels EUA. El Corrent de Florida és sovint anomenat de forma imprecisa com el Corrent del Golf. De fet, el Corrent de Florida se suma al Corrent del Golf lluny de la costa oriental de Florida.
Transport[modifica]
El Corrent de Florida té un transport estimat calculat en 30 Sv,[1][2][3] variant estacionalment i interanualment tant com 10 Sv.[3] El volum de transport s'incrementa mentre flueix més cap al nord, assolint el seu transport màxim de 85 Sv a prop del Cap Hatteras.[4]
L'aigua assoleix una velocitat d'1,8 m/s.
Variació estacional[modifica]
El corrent de Florida aconsegueix un transport màxim al juliol i un transport mínim a l'octubre, amb un mínim secundari i mínim que es produeix al gener i abril, respectivament.[5] Les variacions més curtes del transport poden durar entre 2 i 20 dies, depenent dels patrons actuals del vent, i són més curts durant els mesos d'estiu.[6]
Escala espacial[modifica]
Igual que el transport, la magnitud espacial del corrent augmenta al llarg del seu curs. A 27° N, té un ample de 80 km; augmenta gradualment des de 120 km a 29° N fins 145 km, en la seva incorporació al Corrent del Golf a 73° W.[7]
Referències[modifica]
- ↑ Schmitz, William J. «On the transport of the Florida current» (en anglès). Deep Sea Research and Oceanographic Abstracts, 15, 01-12-1968, pàg. 679–693. DOI: 10.1016/0011-7471(68)90081-8.
- ↑ Leaman, Kevin D.; Molinari, Robert L.; Vertes, Peter S. «Structure and Variability of the Florida Current at 27°N: April 1982–July 1984». Journal of Physical Oceanography, 17 (5), 01-05-1987, pàg. 565–583. DOI: 10.1175/1520-0485(1987)0172.0.CO;2. ISSN: 0022-3670.
- ↑ 3,0 3,1 Schott, Friedrich A; Lee, Thomas N.; Zantopp; Rainer «Variability of Structure and Transport of the Florida Current in the Period Range of Days to Seasonal» (en anglès). Journal of Physical Oceanography, 01-09-1988, pàg. 1209–1230. DOI: 10.1175/1520-0485(1988)0182.0.CO;2. ISSN: 0022-3670.
- ↑ Stommel, Henry M. Kuroshio; its physical aspects, (en anglès). Tòquio: University of Tokyo Press, 1972.
- ↑ Montgomery, Raymond B. «Fluctuations in the monthly sea level on the eastern U.S. Coast as related to dynamics of the western North Atlantic Ocean». Journal of Marine Research, 1, 1938, pàg. 32–37.
- ↑ Lee, Thomas N.; Rooth, Claes; Williams, Elizabeth; McGowan, Michael; Szmant, Alina F. «Influence of Florida Current, gyres and wind-driven circulation on transport of larvae and recruitment in the Florida Keys coral reefs» (en anglès). Continental Shelf Research, 12, 7-8, 1992-07, pàg. 971–1002. DOI: 10.1016/0278-4343(92)90055-O.
- ↑ Leaman, K. D.; Johns, E.; Rossby, T. «The Average Distribution of Volume Transport and Potential Vorticity with Temperature at Three Sections across the Gulf Stream» (en anglès). Journal of Physical Oceanography, 19, 1, 01-01-1989, pàg. 36–51. DOI: 10.1175/1520-0485(1989)019<0036:TADOVT>2.0.CO;2. ISSN: 0022-3670.